Melita

municipi de Croàcia

Mljet (llatí: Melita, italià: Meleda, Grec: Μελίτη) és una illa de Libúrnia a la Dalmàcia Croata, la més meridional i oriental de les illes adriàtiques. El parc nacional inclou la part occidental de l'illa, Veliko jezero, Malo jezero, Soline Bay i un cinturó marí de 500 m d'ample des del cap més destacat de Mljet amb una superfície de 54 km2.[1] El parc nacional Mijet es va fundar com a quart parc nacional de Croàcia, después dels de Plitvice, Paklenica i Risnjak, l'11 de novembre de 1960. Les parts centrals del parc són Veliko jezero amb l'illa de Santa Maria, Malo jezero i els pobles de Goveđari, Polače i Pomena.[2][3]

Infotaula de geografia políticaMelita
Mljet (hr) Modifica el valor a Wikidata
Great Lake, Island of Mljet, Croatia.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 42° 44′ 49″ N, 17° 31′ 51″ E / 42.7469°N,17.5308°E / 42.7469; 17.5308Coord.: 42° 44′ 49″ N, 17° 31′ 51″ E / 42.7469°N,17.5308°E / 42.7469; 17.5308
EstatCroàcia
ŽupanijaComtat de Dubrovnik-Neretva
MunicipiMljet (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total1.088 (2011) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat11,1 hab/km²
Geografia
Part demar Adriàtica Modifica el valor a Wikidata
Superfície98 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura3 km Modifica el valor a Wikidata (Amplada) × 37 km Modifica el valor a Wikidata  (Llargada) default
Banyat permar Adriàtica Modifica el valor a Wikidata
Altitud514 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres

Lloc webotokmljet.com Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Mljet va ser descoberta per antics geògrafs grecoromans, que van escriure els seus primers registres i descripcions. L'illa va ser descrita per primera vegada per Escílax de Carianda al segle VI aC. Alguns autors prefereixen determinar el text de Periple de Pseudo-Escílax. En ambdós textos, rep el nom de Melite i és recolzat per Apol·loni Rodi.[4][5] Agatèmeros i Plini el Vell anomenen l'illa Melita.[5]

Agesilao d'Anaxarba de Cilícia, pare d'Opían, va ser desterrat a Mljet per l'emperador romà Septimi Sever (145-211 dC) , o a Malta segons Luci Aureli Ver.[6][7] Al temps d'aquest emperador hi fou desterrat Agesilaus de Cilícia, fill d'Opipa, l'autor de l'Halieutica, on hi va construir una mansió.

Erròniament, es va considerar que fou en aquesta illa on va desembarcar sant Pau l'any 60, però en realitat fou a Melita (Malta).

GeografiaModifica

Mljet es troba al sud de la península de Pelješac, la qual està dividida pel canal Mljet. La seva longitud és de 37 quilòmetres; té una amplada mitjana de 3,2 quilòmetres. És d'origen volcànic, amb nombrosos avencs i gorgs, dels quals el més llarg, el Babino Polje,[8] connecta el nord i el sud de l'illa. Port Polače,[9] el principal port del nord, és un port d’escala per als transbordadors turístics. Mljet conté un hotel: l'Odisej (del grec Odysseus) a l'angle nord-oest de l'illa.[10]

La part nord-oest de l'illa inclou un llac interior amb una petita illa. És un parc nacional des del 12 de novembre de 1960. Més del 84% de l'illa de 37,84 km2 és bosc. L’estructura geològica de l’illa consisteix en pedra calcària i dolomita formant serralades, crestes i vessants. Algunes depressions a l'illa de Mljet es troben per sota del nivell del mar i formen llacs salobres no permanents coneguts com a blatina ("llacs de fang") o slatina ("llacs salats").[11]

El clima és mediterrani; una temperatura mitjana de l’aire al gener és de 9 ° C i al juliol d’uns 24 ° C (75 ° F). Les precipitacions (majoritàriament entre octubre i abril) són de mitjana entre 35 i 45 polzades anuals, i als turons es reben quantitats més altes.

ReferènciesModifica

  1. Leder, Tea Duplančić; Ujević, Tin; Čala, Mendi «Coastline lengths and areas of islands in the Croatian part of the Adriatic Sea determined from the topographic maps at the scale of 1 : 25 000"». Geoadria, 9, 1, 11-01-2017, pàg. 5–32. DOI: 10.15291/geoadria.127. ISSN: 1848-9710.
  2. Oliver, Jeanne. Croatia Traveller's Dalmatia: Split to Dubrovnik: A travel guide to the coast and islands between Split and Dubrovnik, Croatia (en anglès). Croatia Traveller, 2014-04-09. ISBN 978-1-310-58695-8. 
  3. Trevor. Adriatic Pilot (en anglès). Imray, Laurie, Norie and Wilson Ltd, 2020-02-06, p. 115. ISBN 978-1-78679-198-6. 
  4. Shipley, Graham. Pseudo-Skylax's Periplous: The Circumnavigation of the Inhabited World: Text, Translation and Commentary (en anglès). Oxford University Press, 2019-12-14, p. 61. ISBN 978-1-78962-091-7. 
  5. 5,0 5,1 Jacob Bryant, Bryant. A New System: Or, An Analysis of Antient Mythology : Wherein an Attempt is Made to Divest ... (en english). Printed for J. Walker; W .J. and J. Richardson; R . Faulder ... [et al.], 1807, p. 357-58. 
  6. Kneebone, Emily. Oppian's Halieutica: Charting a Didactic Epic (en anglès). Cambridge University Press, 2020-10-08, p. 280. ISBN 978-1-108-89361-9. 
  7. Nilsson, Ingela. Writer and Occasion in Twelfth-Century Byzantium: The Authorial Voice of Constantine Manasses (en anglès). Cambridge University Press, 2020-12-17, p. 125. ISBN 978-1-108-84335-5. 
  8. Letcher, Piers; McKelvie, Robin; McKelvie, Jenny. Dubrovnik: The Bradt City Guide (en anglès). Bradt Travel Guides, 2007, p. 217. ISBN 978-1-84162-191-3. 
  9. «Polace (Mljet) Ferry Port». croatiaferries.com. [Consulta: 2 octubre 2021].
  10. Calleja, Gorka López. Croacia. Todos los capítulos (en castellà). Ecos, 2011-12-20, p. 87. ISBN 978-84-15491-01-9. 
  11. «Tourist board of Mljet». [Consulta: 2 octubre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melita