Obre el menú principal

Melquisedec (מַלְכִּי־צֶדֶק / מַלְכִּי־צָדֶק, hebreu estàndard Malki-ẓédeq / Malki-ẓádeq, hebreu tibaria Malkî-ṣéḏeq / Malkî-ṣāḏeq), en l'Antic Testament, és un notable summe sacerdot, profeta i líder que va viure després del Diluvi i durant els temps d'Abraham. Se l'anomenà rei de Salem (Jerusalem), Rei de pau, Rei de justícia (el significat hebreu del vocable Melquisedec) i sacerdot del Déu Altíssim.[1]

Infotaula de personasant Melquisedec
Jaume Hughet - Compartiment del revers de la predel·la de Santa Maria de Ripoll- Melquisedec.JPG
Nom original (he) מַלְכִּי־צֶדֶֿק‎
Biografia
Naixement hebreu: מַלְכִּי־צֶדֶק / מַלְכִּי־צָדֶק (Malki-ẓédeq, Malkî-ṣāḏeq, "rei de justícia")
ca. 2000 aC? - 1812 aC?
Palestina
Mort 1825 aC? - 1673 aC?
Palestina
rei i patriarca
Celebració Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants
Canonització Antiga
Festivitat 26 d'agost (catòlics, ortodoxos i luterans); 22 de maig (ortodoxos), 26 de juliol (armenis)
Esdeveniment significatiu Rei de Salem (Jerusalem)
Iconografia Com a rei, amb Abraham
Modifica les dades a Wikidata

Sacerdot i reiModifica

Melquisedec és el sacerdot receptor del primer delme registrat en la Bíblia, donat per Abraham i el primer sacerdot-rei. Aquesta doble funció que més tard fou prohibida per Déu, com consta en el Llibre dels Nombres.[2]

« "Les funcions sacerdotals, deixa-les a càrrec de Aarón i els seus fills. Si algú, sense ser sacerdot s'atraveix a exercir-les, morirà." »

Aquest manament presenta una contradicció, perquè hi ha un summe sacerdot a qui Abraham entregà el delme, Melquisedec. Igual passa amb Jesús com sacerdot a la manera de Melquisedec. El sacerdoci de Jesús és comparat amb el de Melquisedec en Hebreus 6:20.

Textos gnòsticsModifica

Melquisedec és el títol del primer escrit del còdex IX de Nag Hammadi (NH IX 1-27). És un text escrit en llengua copta que presenta notables llacunes, escrit originalment en grec, probablement a Egipte durant el segle III.

El text reflecteix una mescla dels costums jueus, cristians i gnòstics, la seva presentació de Melquisedec és un bon exemple, no és sols l'ancià "Sacerdot del Déu Altíssim", com en l'Antic Testament, sinó que també apareix com "Summe Sacerdot" escatològic i guerrer "sagrat".

Per les seves referències cristològiques, la seva oposició al docetisme, i la seva exegesi sorprenent de la carta a als hebreus, aquest tractat representa una mostra cristianitzant dels setians gnòstics. El seu contingut és coherent, i malgrat la seva aparença apocalíptica, és essencialment litúrgic i orientat a la comunitat.

Melquisedec es presenta tan etern com el seu sacerdoci. Ha estat en el món des del principi del temps, i si quedarà fins al final. És el primer graó en l'escala que ascens les ànimes il·luminades.

Papir 11Q13 de la Mar MortaModifica

El Papir 11Q13 (11QMelch) és un fragment (que pot ser de finals del segle ii o començament del segle I aC), d'un text sobre Melquisedec que es troba a la Cova 11 a Qumran, Israel i que comprèn part dels Manuscrits de la mar Morta. En aquest text escatològic, Melquisedec és vist com un àngel o ésser diví i amb títols hebreus com Elohim que s'apliquen a ell. Segons aquest text, Melquisedec proclame el "Dia de l'Expiació". També jutjarà als pobles.[3]

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica

  1. Gènesi 14:17-20
  2. Nombres 3:10
  3. Wise, Abegg, Cook, 1996, "Manuscrits de la mar Morta".