Menahem Beguín,[1] en hebreu: מְנַחֵם בּגִין, (Brest-Litovsk, Polònia 1913 - Jerusalem, 1992) fou un polític israelià, d'origen polonès, que va esdevenir el 1977 el sisè Primer Ministre d'Israel.

Plantilla:Infotaula personaMenahem Beguín

(1978) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) מנחם בגין Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 agost 1913 Modifica el valor a Wikidata
Brest (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 març 1992 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Tel-Aviv (Israel) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri jueu del Mont de les Oliveres Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Agricultura i desenvolupament rural d'Israel
19 juny 1983 – 10 octubre 1983
← Simha ErlichPesah Grupper →
Membre del gabinet: Nineteenth government of Israel (en) Tradueix
Ministre de Defensa d'Israel
14 febrer 1983 – 23 febrer 1983
← Ariel XaronMoshe Arens →
Membre del gabinet: Nineteenth government of Israel (en) Tradueix
Membre de la Kenésset
20 juliol 1981 – 13 agost 1984
Ministre de Defensa d'Israel
28 maig 1980 – 5 agost 1981
← Ezer WeizmanAriel Xaron →
Membre del gabinet: Eighteenth government of Israel (en) Tradueix
Primer ministre d'Israel
20 juny 1977 – 10 octubre 1983
← Yitshaq RabbínIsaac Shamir →
Ministre de Comunicacions d'Israel
20 juny 1977 – 24 octubre 1977
← Aharon UzanMeir Amit →
Membre del gabinet: Eighteenth government of Israel (en) Tradueix
Membre de la Kenésset
13 juny 1977 – 20 juliol 1981
Membre de la Kenésset
21 gener 1974 – 13 juny 1977
Membre de la Kenésset
17 novembre 1969 – 21 gener 1974
Ministre sense cartera d'Israel
5 juny 1967 – 6 agost 1970
Membre de la Kenésset
22 novembre 1965 – 17 novembre 1969
Membre de la Kenésset
25 maig 1965 – 22 novembre 1965
Membre de la Kenésset
4 setembre 1961 – 25 maig 1965
Membre de la Kenésset
30 novembre 1959 – 4 setembre 1961
Membre de la Kenésset
15 agost 1955 – 30 novembre 1959
Membre de la Kenésset
20 agost 1951 – 15 agost 1955
Membre de la Kenésset
14 febrer 1949 – 20 agost 1951
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióFacultat de Dret i Administració de la Universitat de Varsòvia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitLikud
Gahal
Herut Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militar2nd Polish Corps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcaporal Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial
Campanya de Polònia Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAliza Begin (1939–1982), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsBenny Begin Modifica el valor a Wikidata
ParesZeev Dov Modifica el valor a Wikidata  i Hassia Biegun Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontObálky knih, Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0066756 Discogs: 2356754 Find a Grave: 5860308 Modifica els identificadors a Wikidata
Menahem Beguín (1978)
Menahem Beguín a Camp David el 1978

Va negociar els Acords de pau de Camp David amb el president egipci Anwar el-Sadat, pels quals van rebre conjuntament el Premi Nobel de la Pau el 1978.

Joventut

modifica

Beguín va néixer el 16 d'agost de 1913 a Brest-Litovsk, població situada des de 1918 a 1939 a Polònia i que avui dia pertany a Belarús. Des de jove va ser un convençut sionista encoratjat pels ensenyaments del seu pare. Als 16 anys es va enrolar en el moviment juvenil Betar, creat per Vladimir Jabotinski.

Es va llicenciar en Dret i des de 1939 va liderar l'organització sionista Betar a Polònia. En previsió dels futurs esdeveniments, Beguín es va concentrar en l'ensinistrament militar dels membres del grup. En esclatar la Segona Guerra Mundial va escapar a la ciutat de Vílnius, on el 1940 va ser arrestat per l'NKVD de la Unió Soviètica i sentenciat a vuit anys en un camp de treball a Sibèria, encara que el 1941 va ser alliberat a causa de la seva ciutadania polonesa.

Arribada a Israel

modifica

El 1941 es va unir voluntàriament a les forces armades lliures de Polònia, les quals s'havien establert a l'URSS. Juntament amb molts altres soldats jueus, el 1942 arribà a Israel com a soldat i contactà amb l'organització clandestina Irgun coneguda com a Étsel, que vivia uns moments de letargia. A la fi de 1943 fou llicenciat de l'exèrcit i començà la reactivació de l'organització, passant a ser-ne el dirigent amb més pes.

El 1944 Étsel es desvinculà de la política seguida pels altres grups d'ideologia sionista i començà una revolta violenta contra les institucions britàniques que governaven el Mandat Britànic de Palestina. El 1947 Beguín va assumir-ne la direcció, sent el responsable de l'atemptat a l'Hotel King David de Jerusalem, que va matar més de 92 persones i en va ferir més de 50.

Creació de l'Estat d'Israel

modifica

Després de la creació de l'estat d'Israel, Beguín va fundar el partit polític Herut, que més tard seria el partit dominant en la coalició Likud.

Amb l'establiment de l'estat d'Israel, Étsel veia complert els seus objectius; fou dissolta i els seus membres integrats en les files de les forces de defensa israelians. Begin llavors es col·locà al capdavant del moviment Herut, que defensava la política del seu mentor sionista Jabotinski, i el 1965 passà a liderar Gahal després d'una fusió del Herut amb un partit liberal, i que més tard donaria base al partit conservador Likud.

 
Acords de pau de Camp David

El 1977 el Likud guanyà les eleccions a Israel, esdevenint així Primer Ministre d'Israel. A la fi d'aquest any signà els acords de pau de Camp David amb el president d'Egipte Anwar el-Sadat, per a la retirada de les tropes israelianes del Sinaí i la creació d'una autonomia palestina. Sota els termes del tractat, Israel retornava la Península del Sinaí a Egipte. Això requeria el desmantellament de tots els assentaments israelians a l'àrea, inclosa la ciutat de Yamit. Beguín es va enfrontar una intensa oposició interna a aquest moviment, que va dur a una divisió interna en el seu propi partit, el Likud.

El 1982 Beguín i Anwar el-Sadat foren recompensats amb el Premi Nobel de la Pau, tot i fortes oposicions de ciutadans israelians. El mateix any, el govern de Beguín, amb Ariel Xaron com a ministre de Defensa, va envair el Líban, amb l'objectiu de desmantellar les bases libaneses de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, i intentar evitar així els successius atacs als assentaments civils del nord d'Israel. Aquesta invasió, anomenada "Pau per a Galilea", no va arribar a complir els seus objectius, i va sumir a l'opinió pública israeliana en profundes divergències, especialment després de la matança de Sabra i Xatila, la qual cosa va causar la destitució de Xaron com a ministre de Defensa, i va precipitar la fi del mandat de Beguín.

Finalment, Beguín va dimitir del seu càrrec l'agost de 1983, deprimit per la mort de la seva esposa Aliza, profundament decebut per les conseqüències de la guerra del Líban, i afligit d'una sèrie d'afeccions que, segons van confirmar fons oficials, van alienar les seves facultats mentals, però que van anar gelosament ocultades pel seu entorn del coneixement de la població. Durant els seus últims anys es va sotmetre a un ostracisme voluntari, recloent-se a casa seva, a la ciutat de Jerusalem. Beguín mai es va avenir a sadollar la curiositat de l'opinió pública sobre els seus últims mesos de govern, ni de la veritat sobre com es va prendre la decisió d'envair el Líban. Va morir a Jerusalem el 9 de març de 1992. A la seva expressa comanda, va ser enterrat en unes exèquies senzilles i populars al cementiri del Bosc de les Oliveres de Jerusalem, al costat de la seva esposa i lluny del panteó oficial dels «Grans de la Pàtria», en el Mont Hertzl.

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica
  • «Menahem Beguín» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
  • (hebreu) Centre per al llegat de Beguín


Càrrecs públics
Precedit per:
Yitshaq Rabbín
Primer Ministre d'Israel
 

1973-1982
Succeït per:
Yitshaq Xamir
Precedit per:
Moshe Dayan
Ministre d'Afers Exteriors
 

1979-1980
Succeït per:
Yitshaq Xamir
Precedit per:
Ezer Weizmanhalil
Ministre de Defensa
 

1980-1981
Succeït per:
Ariel Xaron