Obre el menú principal

Mercè Plantada i Vicente (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 4 de febrer de 1892Vilafranca del Penedès, 2 de maig de 1976)[1] fou una soprano catalana, especialitzada en el lied.[2]

Infotaula de personaMercè Plantada i Vicente
Biografia
Naixement 4 febrer 1892
Sant Gervasi de Cassoles
Mort 2 maig 1976 (84 anys)
Vilafranca del Penedès
Activitat
Veu Soprano
Modifica les dades a Wikidata
Placa al carrer de les Moles de Barcelona, en honor de Mercè Plantada

Contingut

BiografiaModifica

Mercè Plantada va néixer al poble de Sant Gervasi de Cassoles, cinc anys abans que aquesta població s'agregués a Barcelona. Fou filla de Francesc Plantada i Arís, de Rubí, i de Francesca Vicente.[1] Va estudiar amb Antoni Colomé i Bosomba (1871-1952),[3] del Centre de Cultura Musical, i debutà el 1913 a l'Associació de Música Da Camera de Barcelona,[2] en un recital de lieder al Palau de la Música Catalana.[4] Col·laborà amb Gaspar Cassadó, Frederic Longàs i Blai Net.[2] Participà en nombrosos concerts simfònics vocals i actuà amb totes les orquestres importants del moment, incloent la Simfònica, Filharmònica, del Liceu, i Pau Casals i amb els Orfeons Català i Gracienc.[4] Fou la primera dona que cantà amb la Banda Municipal de Barcelona[5] i la primera intèrpret de cant de Catalunya amb acompanyament exclusiu d'instruments de vent.[4] També col·laborà amb l'Associació Wagneriana de Barcelona.[4] Actuà a París, altres capitals europees i al nord d'Àfrica,[4] i fou professora de cant al conservatori del Liceu.[2]

A Barcelona estrenà El amor brujo, de Manuel de Falla, amb aquest com a director.[2] Compositors com Stravinsky, Samper, Pittaluga, Strauss, Manén, Toldrà, Montsalvatge i Lamote de Grignon, li encomanaren la interpretació d'obres seves.[4] L'any 1925 va cantar composicions de Richard Strauss acompanyada al piano pel mateix compositor,[4] i també cantà acompanyada per Ígor Stravinski.[5]

Es va casar amb el seu professor, Antoni Colomé, amb qui va tenir un fill, Antoni Colomé i Plantada. En separar-se, quan el fill era encara petit, Mercè va anar a viure a Rubí.

Va viure els darrers anys de la seva vida al carrer de les Moles, 22, al barri Gòtic de Barcelona.[5] En aquest carrer l'any 1992 s'instal·là una placa en honor seu.[5]

Premis i distincionsModifica

  • 1967: Medalla del Mèrit Artístic,[4] concedida per la Diputació Provincial de Barcelona[5]
  • Medalla de la Ciutat, concedida per l'Ajuntament de Barcelona[5]
  • La ciutat de Barcelona anomenà en honor seu els Jardins de Mercè Plantada, situats a la Vila Olímpica del Poblenou.[6]

BibliografiaModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Plantada i Vicente, Mercè». Arxiu Musical Massagué. [Consulta: 23 març 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Mercè Plantada i Vicente». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Necrológicas». La Vanguardia, 03-06-1952, pàg. 16.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 dbd.cat, Mercè Plantada Vicente
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Placa al carrer de les Moles
  6. guia.bcn.cat, Jardins Mercè Plantada