Mercè Roldós i Freixes

pianista, pedagoga musical, compositora

Mercè Roldós Freixes (Barcelona, 25 de setembre de 19102 de febrer de 1989) fou una pianista barcelonina. Després d'uns primers anys com a concertista, dedicà la seva vida professional a la tasca pedagògica.

Infotaula de personaMercè Roldós i Freixes
Biografia
Naixementsetembre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortfebrer 1989 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista, professora de música Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Marshall Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va rebre de la seva mare la primera formació com a pianista, essent molt jove. Després seguí l'educació musical amb María Colbetó, deixebla d'Enric Granados, i finalment amb Frank Marshall, que la presentà com a concertista i amb qui obtingué el títol de professora de piano.[1]

Pel que fa a la seva presentació com a solista, va fer el primer concert públic amb l'orquestra Jofre, quan tenia vuit anys, a la sala del Foment Nacional,[1] i dos anys després, el maig de 1923 el mestre Marshall presentava la seva deixebla en un concert que obtingué comentaris elogiosos de la premsa, que lloà «Ia seva dicció neta i clara i el seu estil elegant i depurat»;[2] successivament tocà a la Sala Granados,[3] a l'Ateneu Barcelonès[4] i a l'Acadèmia Marshall.[5] En tots els casos la crítica sempre va destacar la seva tècnica i el domini impecable de la pulsació, i també la seva serena musicalitat.

A partir de 1927 va ser professora de l'Acadèmia Marshall, on es dedicà a la fomació musical i pianística dels estudiants. Quan el 1959 en va assumir la direcció Alicia de Larrocha, nomenà subdirectora Mercè Roldós, i ho fou fins a la seva mort.[6] Es compten entre els seus alumnes Ángeles Pressutto, Carmen Bermejo,[7] Rosa María Kucharski,[8] Àngel Soler, Berta Serra,[9] Miquel Oliu, Joan Bofill i Soliguer[10]

Roldós va compondre una Berceuse per a violí i piano i un Nocturn per a piano.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Mercedes Roldós Freixes». Real acadèmia de la història DB~e. Arxivat de l'original el 2019-04-26. [Consulta: juny 2019].
  2. Ll., J. «Acadèmia Marshall- Sala Aeolian. Mercè Roldòs». La Veu de Catalunya, 23-05-1923, pàg. 6 [Consulta: 4 juny 2019].
  3. W. «Sala Granados. Mercedes Roldós». La Vanguardia (Hemeroteca), 13-05-1924, pàg. 17 [Consulta: 4 juny 2019].
  4. «Ateneo Barcelonés. Mercedes Roldós». La Vanguardia (Hemeroteca), 24-04-1927, pàg. 29 [Consulta: 4 juny 2019].
  5. «En la Academia Marshall». El Diluvio, 01-03-1929, pàg. 16 [Consulta: 4 juny 2019].
  6. «Fallece la pedagoga musical Mercè Roldós». La Vanguardia (Hemeroteca, 05-02-1989, pàg. 62 [Consulta: 4 juny 2019].
  7. «Musicales. Audición infantil». El Diluvio, 09-06-1932, pàg. 3 [Consulta: 4 juny 2019].
  8. Rodríguez de la Torre, Fernando. «Rosa María Kucharski González». Reial Acadèmia de la Història DB~e. Arxivat de l'original el 2019-04-20. [Consulta: 4 juny 2019].
  9. «Berta Serra». Escola Luthier de Música. [Consulta: 4 juny 2019].
  10. Pons Alzina, Joan. «Recordant Joan Bofill». Menorca.info, 03-07-2015. Arxivat de l'original el 2019-06-04. [Consulta: juny 2019].

Bibliografia complementària modifica

Pahissa, Jaume; Torrellas, Albert. Diccionario de la música ilustrado: terminología, historia, biografía, bibliografía, organografía, coreografía, iconografía, retratos, autógrafos I y II. (en 2 tomos). Editorial: Central Catalana de Publicaciones.