Mercat de l'Abaceria
El Mercat de l’Abaceria o de l'Abaceria Central està situat al districte de Gràcia de Barcelona. Ocupa un solar de 1.570 m² entre els carrers de Puigmartí, Mare de Déu dels Desemparats, Torrijos i la Travessera de Gràcia.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mercat  | |||
| Arquitecte | Joan Torras i Guardiola | |||
| Construcció | 21 desembre 1892 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del ferro | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Travessera de Gràcia, 186, Puigmartí, 13-17, Mare de Deu dels Desemparats, 12 i Torrijos, 1 bis | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 53446 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2693 | |||
Arquitectura modifica
L'edifici està format per una estructura metàl·lica de tres cossos: una nau central més alta sota un arc escarser i dues laterals més baixes sota mitjos arcs escarsers. El revestiment era d'obra vista i la coberta de xapa ondulada de zinc,[1][2] posteriorment substituïda a la nau central per una de fibrociment.
Història modifica
El seu origen tingué lloc en la dècada del 1880, amb la instal·lació d'uns llocs de venda a l'aire lliure per als pagesos a la plaça de la Revolució de Setembre del 1868, que aleshores s'anomenava d'Isabel II.
L'any 1889, l’Ajuntament de Gràcia va acordar la compra dels terrenys de l'antiga fàbrica Puigmartí (Vapor Nou), que havia estat desmantellada anys enrere, per a dedicar-los a la construcció del mercat cobert.[3] Tanmateix, la iniciativa va partir de la societat Francesc Torrens i Serra i Cia, que el maig del 1892 va presentar un projecte de l'arquitecte Joan Torras i Guardiola,[4] que regentava una empresa de construccions metàl·liques.[2] L'Abaceria Central es va inaugurar el 21 de desembre d'aquell any, a les quatre de la matinada, generant alguns recels en els antics comerciants: «En la sesión que celebró ayer el Ayuntamiento de Gracia se discutió si podría ó no darse permiso para abrir al público la abacería [...] Se indicó a la Alcaldía que publicase un bando en el que se pusiese de manifiesto que en las ordenanzas municipales se refiere a 'mercados'. Se dijo que dicha abacería perjudicaría el inmediato mercado de la plaza de Isabel II».[5]
Després de l'agregació de Gràcia el 1897, el problema de la coexistència d'ambdós mercats es va traspassar a l’Ajuntament de Barcelona, que va intentar reaccionar l’any 1906 cobrint la plaça de la Revolució amb una estructura prefabricada d'acer galvanitzat de l'empresa alemanya Stahlbau Hilgers, però finalment va acabar desistint i comprant el mercat de l’Abaceria el 1911.[6]
El 1914, Ramon Puigmartí va cedir a l'Ajuntament de Barcelona una falca de terreny a l'angle dels carrers de Torrijos i de Puigmartí[7] per a eixamplar-hi el mercat.[8]
Fins a la dècada del 1950, unes taules de fusta o de marbre servien per ubicar el gènere de cada parada, l’una contigua de l’altra, de manera que la totalitat del mercat cobert era visible des de qualsevol punt.[1]
Remodelació modifica
L'Abaceria fou el darrer gran mercat barceloní que restava per remodelar, i s'esperava que tingués 51 parades, un supermercat, espais veïnals, un aparcament per a 50 vehicles i la integració amb una plaça pública.[9] A finals del 2017 es va iniciar la construcció d'una carpa provisional al Passeig de Sant Joan,[10] on es van traslladar els paradistes l'estiu de l'any següent.[11] Tanmateix, les obres es van retardar a causa de la complicació que suposava la retirada de la coberta de fibrociment (uralita) de la nau principal, finalitzada l'octubre del 2020.[11]
Tot i que era catalogada, i malgrat les veus en contra de persones com la besnéta de Joan Torras i Guardiola i l'antic cap del Servei de Patrimoni Jordi Rogent,[12] l'estructura de ferro va ser completament desmantellada el desembre del 2023, amb l'excusa que no podia suportar el pes del nou edifici a causa dels materials que s'hi van fer servir.[9]
Recreacions modifica
La plaça-mercat apareix esmentada a la novel·la La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, amb el nom de mercat de Santa Isabel. És on va a comprar la protagonista, Natàlia, prototip de les dones de la Barcelona treballadora de principis del segle xx. En el pròleg de la novel·la l’autora explica que «coneixia el mercat de Santa Isabel, on als quatre o cinc anys anava, cap al tard, als estius, amb una senyora veïna a comprar peix, després de travessar el Torrent de l'Olla.»[13]
A la novel·la, en canvi, per l’itinerari i referències que s'indiquen per arribar-hi, «la plaça de vendre» sembla ubicada a l’actual Mercat de la Llibertat, tot i que l’escriptora hi evoqui, en realitat, el de l’Abaceria:[14] «L’olor de carn, de peix, de flors i de verdures es barrejava i, encara que no hagués tingut ulls, de seguida hauria endevinat que m’acostava a la plaça de vendre. Sortia del meu carrer i travessava el carrer Gran, amb tramvies amunt i avall, grocs, amb campaneta. Amb el conductor i el cobrador amb vestits ratllats de ratlles fines que tot plegat feia gris. El sol venia tot sencer de la banda del Passeig de Gràcia i ¡plaf! per entre els rengles de cases queia damunt de l’empedrat, damunt de la gent, damunt de les lloses dels balcons. [...] I m’anava ficant en l’olor de la plaça de vendre i en els crits de la plaça de vendre per acabar a dintre de les empentes, en un riu espès de dones i de cistells. La meva musclaire, amb maneguins blaus i davantal amb pitet [...] escampaven, olor de mar. [...] Dels rengles de les tripaires [...]. La meva peixatera, amb dents d'or i rient, pesava palangres [...]. Les cols de paperina, me les guardava la meva verdulaire [...]. I tot anava així, amb maldecaps petits, fins que va venir la república.»[15]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Història del Mercat de l’Abaceria Central». Mercat Abaceria Central. [Consulta: 19 octubre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Graus, 2020, p. 6.
- ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 15-10-1889, pàg. 2.
- ↑ «Travessera de Gràcia, Mare de Déu dels Desemparats, Torrijos, Puigmartí. La Societat F Torrens i Serra sol·licita permís per a construir coberts. Arquitecte Juan Torras». Obres particulars 1892/203. AMDG, 23-05-1892.
- ↑ Diario de Barcelona, 20-12-1892, p. 14898.
- ↑ Graus, 2020, p. 7.
- ↑ «Ramon Puigmartí cedeix terrenys vials edificables pel c. Torrijos tocant el mercat Central de Gràcia». Q101 Urbanització i Reforma 90/8. AMCB, 1914.
- ↑ «Sobre les obres de complementació del Mercat de l'Abaceria central (Gràcia) en la porció dels terrenys d'un dels angles que era propietat de Ramon Puigmartí i que ha estat adquirit per l'Ajuntament». Q136 Obres públiques 3/0 5377. AMCB, 1916.
- ↑ 9,0 9,1 Gómez Cuberes, Queralt. «L'estructura del Mercat de l'Abaceria, desmantellada». Betevé, 04-12-2023. [Consulta: 5 desembre 2023].
- ↑ Castán, Patricia. «El nuevo mercado de la Abaceria amplía su plaza y gana usos comunitarios». El Periódico, 21-12-2021. [Consulta: 19 octubre 2022].
- ↑ 11,0 11,1 Martínez, Guillem. «El Mercat de l’Abaceria, lliure d’amiant després de vuit mesos de començar a retirar-lo». beteve, 21-10-2020.
- ↑ Muñoz, Toni «La biznieta del arquitecto Torras Guardiola pide detener el derribo del mercado de la Abaceria». La Vanguardia, 14-11-2023.
- ↑ Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant. Pròleg de l'autora.
- ↑ Nadal, Marta. «La Barcelona de Mercè Rodoreda. Ruta literària». Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.
- ↑ Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant. Capítol XIV.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat de l'Abaceria |
- Graus, Ramon «Arquitectes, enginyers i empreses en la construcció amb ferro de la xarxa de mercats de Barcelona (1848-1916)». Butlletí d'arqueologia industrial i de museus de ciència i tècnica, vol. II, 83, maig 2020, pàg. 3-9.