Mercat de la Llibertat
El Mercat de la Llibertat és un mercat d'alimentació situat al barri Vila de Gràcia, al Districte de Gràcia de Barcelona. L'edifici, que va ser remodelat el 2009, ocupa una illa entre els carrers de l'Oreneta, Milton, Sant Gabriel i Sant Cristòfor, a tocar de la plaça Gal·la Placídia de Barcelona. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | llibertat  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Mercat | |||
| Arquitecte | Miquel Pascual i Tintorer Francesc Berenguer i Mestres (decoració) | |||
| Construcció | 1888-93 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme, arquitectura del ferro | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Llibertat | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 40419 | |||
Descripció modifica
El Mercat d'alimentació al barri de la Vila de Gràcia està situat al mig de l'illa de cases delimitada pels carrers de l'Oreneta, Milton, Sant Gabriel i Sant Cristòfor, molt a prop de la plaça Gal·la Placídia.[1]
L'edifici és de planta rectangular amb tres naus cobertes cadascuna amb teula. La nau del centre amb la coberta en dues vessants és més gran, tant d'amplada com d'alçada. L'edifici s'estructura amb unes armadures de tirants paraboloides. Els murs de tancament són de maó vist sobre sòcol de pedra.[1]
Les dues façanes testeres actuen de façanes principals formant frontons triangulars amb ornamentació de pedra i ferro forjat amb l'escut amb els tres lliris de Gràcia. La decoració és obra de Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador habitual de Guadí. Les dues façanes testeres s'organitzen com a façanes principals formant frontons triangulars i concentrant l'ornamentació de pedra i ferro, en els quals són visibles els entrellaços de corbes característics de Berenguer que conformen, a la part central, l'escut amb tres lliris de Gràcia.[2] L'estil modernista de l'edifici respon a les decoracions, ja que pel que fa a les estructures és més pròxim a d'altres mercats com el Born o de Sant Antoni.[1]
El mercat, construït entre el 1888 i el 1893, va ser un projecte de l'arquitecte municipal Miquel Pasqual i Tintorer, però segurament va ser obra de Francesc Berenguer i Mestres, ja que no disposava de títol d'arquitecte i realitzava edificis amb la firma d'una altra persona.[1]
Història modifica
Construcció modifica
L'alcalde Francesc Rius i Taulet va impulsar del 1858 al 1888 la cobertura de bona part dels mercats de la ciutat de Barcelona que fins llavors eren places descobertes. Aquesta iniciativa va permetre un millor resguardament de les inclemències del temps i, al mateix temps, un impuls arquitectònic i comercial. És el cas del mercat de Sant Antoni inaugurat el 1882, el mercat de la Llibertat inaugurat el 1888 i el de la Concepció i Hostafrancs.[1]
Els terrenys del Mercat de la Llibertat situat a la vila de Gràcia pertanyien al terratinent Marc Olives que va disposar l'any 1831 que la seva finca s'hi edifiquessin edificis al voltant de la plaça que permetia la circulació de mercaderies i persones i una confluència de diferents carrers.[1]
La construcció del Mercat de la Llibertat es va iniciar el 1888 i va ser inaugurat el 1893. El projecte consta signat per l'arquitecte municipal de la Vila de Gràcia Miquel Pasqual i Tintorer amb la participació en la decoració de Francesc Berenguer i Mestres, si bé es creu que es tracta d'una obra de Berenguer, col·laborador habitual de Gaudí qui no disposava del títol d'arquitecte i acostumava a realitzar edificis amb projecte signat per un tercer.[3][4][5]
Remodelació modifica
L'edifici històric del Mercat de la Llibertat, el més antic de Gràcia, va ser objecte d'una remodelació integral finalitzada el 2009.
La remodelació del mercat de la Llibertat és obra de l'arquitecte Josep Llobet, de PB2 Llobet-Bach Associats. La reforma va comptar amb l'aportació privada de més de 6 milions d'euros en un projecte que va representar una inversió total de 13,1 milions d'euros. Destaca la preservació arquitectònica d'un edifici modernista tot i la introducció de nous serveis (la implantació d'una àrea d'autoservei) i l'augment de la seva superfície utilitzable de 2.200 m2 a 4.400 m².
Fruit d'aquesta reforma va ser l'increment de clients al mercat -un augment de 884.000 clients (de 936.000 clients anuals a 1.820.000 anuals després de la reforma)-, la preservació arquitectònica d'un edifici modernista- la introducció de nous serveis (la implantació d'una àrea d'autoservei), prolongació dels horaris comercials amb l'obertura diària a les tardes o com el nou mercat va augmentar la seva superfície utilitzable de 2.200 m2 a 4.400 m².[6]
El setembre de 2012, la Unió Mundial de Mercats Majoristes (World Union of Wholesale Markets) va atorgar el premi més important dels que concedeix anualment per la remodelació feta del mercat de la Llibertat.[7]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Mercat de la Llibertat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 desembre 2017].
- ↑ Fitxa del Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc; Francesc Català Roca. Història de l'art català: Del modernisme al noucentisme, 1888-1917. Edicions 62, 2001. ISBN 978-84-297-2282-6 [Consulta: 3 febrer 2013]., pàg.34
- ↑ Hernàndez-Cros, J. Emili; Mora, Gabriel; Xavier Pouplana i Solé, Bel Moretó i Navarro. Arquitectura de Barcelona. Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1990. ISBN 978-84-404-7980-8 [Consulta: 3 febrer 2013]., pàg. 236
- ↑ Lahuerta, Juan José. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Univers Gaudí. Diputació de Barcelona, 2002 [Consulta: 3 febrer 2013]., pàg.221
- ↑ Informació sobre la reforma del mercat
- ↑ Notícia del premi a la remodelació del mercat[Enllaç no actiu]
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat de la Llibertat |
- «Mercat de la Llibertat». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.