Mercat del Born
| S'ha proposat que «Jaciment del Born» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023 |
El Mercat del Born és un edifici aïllat, amb façana als carrers del Comerç, de la Fusina, Comercial i de la Ribera de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment, allotja el Born Centre de Cultura i Memòria.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mercat i estructura arquitectònica  | |||
| Part de | Urbanització del Born | |||
| Arquitecte | Josep Fontserè i Mestre | |||
| Enginyer estructural | Josep Maria Cornet i Mas | |||
| Construcció | dècada del 1870 | |||
| Obertura | 1876 | |||
| Clausura | 1971 | |||
| Ús | museu | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del ferro | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Pl. Comercial, 12, Comercial, 2, Fusina, 4 i Ribera, 3 | |||
| ||||
| Format per | Jaciment del Born | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 18 novembre 2000 | |||
| Id. IPAC | 40351 | |||
| Id. Barcelona | 420 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Jaciment del Born | ||||
| Tipus | zona arqueològica | |||
| Data | 28 febrer 2006 | |||
| Codi BCIN | 3859-ZA | |||
| Id. IPAPC | 14224 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | El Born Centre de Cultura i Memòria (11 setembre 2013) | |||
| Lloc web | elbornculturaimemoria.barcelona.cat | |||
Descripció modifica
El mercat s'articula com una planta basilical, amb una nau central flanquejada per dues naus de menor llum i alçada. Al bell mig de la nau central, un cimbori vuitavat ressalta l'encreuament d'un transsepte de gran llum que dona cabuda a les portes principals alineades al Passeig del Born i el Passatge Mercantil. Les principals línies estructurals de l'edifici s'expliquen, tant en planta com en alçat, a través de la utilització del ferro fos en els elements sustentants (columnes) i del ferro forjat en els elements portants (encavallades i dobles jàsseres de reixa). Efectivament tota l'estructura del mercat se sosté sobre un total de 128 columnes de fosa amb capitell d'inspiració vegetal formant crugies modulars entrellaçades per mitjà de jàsseres metàl·liques. El resultat de la utilització d'aquesta innovadora tècnica modular fou un gran espai cobert i lliure de compartimentacions.[2]
Els tancaments exteriors consisteixen en murs de maó vist de dos colors formant romboides decoratius i amb làmines de ferro a mode de persiana. La coberta, constituïda per tres teulades de doble vessant, està revestida amb teules planes de ceràmica vidrada bicolor, també formant romboides. Els angles dels vessants acullen llurs claraboies de vidre que proporcionen il·luminació zenital a l'interior.[2]
Història modifica
En aquesta zona hi havia el passeig de l'Esplanada, un bulevard que ocupava l'antic espai de seguretat entre la Fortalesa de la Ciutadella i la ciutat.[3] Quan el 1869 aquesta va ser enderrocada, l'Ajuntament de Barcelona va encarregar un concurs de projectes d'urbanització de la zona que va guanyar el mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre i que incloïa un mercat (vegeu Urbanització del Born).[4] El projecte, inspirat en les Halles de París,[5] fou aprovat el 1873 i construït entre 1874 i 1876 pel mateix Fontserè i l'enginyer Josep Maria Cornet i Mas,[6] i l'estructura de columnes de fosa i cavalls metàl·lics va ser fabricada per La Maquinista Terrestre i Marítima.[7] Del mobiliari original no es conserva res in situ, essent una pèrdua especial la font-rellotge-calendari amb cariàtides, dissenyada el 1875 pel mateix Fontserè.[2]
El 1876 va entrar en funcionament com a mercat minorista del barri de Ribera, dedicat sobretot a la venda de peix, però tot i la seva gran mida no va produir un impuls sobre el comerç del barri, i la seva recaptació va anar sempre molt per sota de la del mercat de Santa Caterina i, sobretot, de la Boqueria.[8] El 1921, el Born va canviar de funció per a fer de mercat central de fruites i verdures a l'engròs, i les parades que hi havia es van reubicar al mercat de Santa Caterina.[8] Va estar en funcionament fins a l'any 1971, quan es va traslladar a Mercabarna.[9]
Un cop tancat, se'n preveia la desaparició, però la reivindicació dels veïns i altres col·lectius va salvar-lo de l'enderroc[10] i va ser restaurat entre 1977 i 1979 per l'arquitecte Pere Espinosa i Giménez.[11] La salvació i la restauració van donar pas a més de dues dècades d'indefinició sobre l'ús al qual s'havia de destinar, fent-s'hi només activitats culturals temporals.[10]
Operació Born modifica
L’any 1975 es va fundar l’Assemblea d’Actors i Directors (AAD) amb la intenció d’unir els membres de la professió teatral i lluitar conjuntament. El febrer del 1976 van reivindicar la creació d'un Teatre Municipal de Barcelona i d'un Teatre de Catalunya i van proposar una Llei del teatre. Van aconseguir la gestió de la temporada d'estiu de Barcelona del 1976, que aleshores es celebrava al Teatre Grec, i va suposar una ruptura tant pel que fa a les manifestacions artístiques com a l'organització dels espectacles. L'anomenada «operació Grec 76» va resultar un èxit, però dins l'AAD van sorgir tensions, i es va produir una escissió que va donar lloc a l'Assemblea de Treballadors de l'Espectacle (ADTE), que es va donar a conèixer amb l'«operació Born», un macroespectacle col·lectiu amb més de cinquanta actors, diversos directors i escenaris i música en directe a partir de Don Juan Tenorio, que es va fer durant tres dies al Mercat del Born.[12]
Zona arqueològica modifica
L'any 2002 es van fer obres per instal·lar-hi la Biblioteca Provincial de Barcelona, i van aparèixer les restes d'un sector del barri de la Ribera, des del segle xiv fins al moment de la seva destrucció, l'any 1716, amb l'objectiu de construir-hi la fortalesa de la Ciutadella.[13][14] Es va optar per conservar-les i construir la biblioteca en un altre indret,[9] tot i l'oposició del moviment veïnal. El 28 de febrer del 2006, la Generalitat declarà el jaciment del Born com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica,[15] i l'11 de setembre del 2013, aprofitant la celebració de la Diada, es va inaugurar el Born Centre de Cultura i Memòria,[16] incloent les restes arqueològiques, un museu relatiu a la Guerra de Successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals.[9] Un terç de la superfície amb restes queda a la vista, només protegida per la coberta de l'antic mercat. La resta queda sota el pis on hi ha els espais culturals.[9]
Referències modifica
- ↑ «Mercat del Born». Catàleg de Patrimoni, fitxa 420. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Mercat del Born». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Garcia Espuche, Albert. La ciutat del Born. 3a ed.. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2010. ISBN 9788498502756., pàg. 22
- ↑ Benet, Josep; Martí, Casimir. Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856). Curial, 1976, p. 498. ISBN 8472560864.
- ↑ Francesc Massip, Jesús D'art, 11, 1985, pàg. 207.
- ↑ Fernandez, Magda. Passat i present de Barcelona: materials per l'estudi del medi urbà. vol.2. Edicions Universitat Barcelona, 1985, p. 283. ISBN 8475281621.
- ↑ Carreras, Albert. Doctor Jordi Nadal: la industrialització i el desenvolupament econòmic d'Espanya. vol.2. Edicions Universitat Barcelona, 1999, p. 1280. ISBN 8447521451.
- ↑ 8,0 8,1 «Història del Mercat del Born». El Born Centre Cultural. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 4-11-2013.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Barrena, Xavier El Periódico de Catalunya, 17-06-2010.
- ↑ 10,0 10,1 «De mercat a centre cultural». El Born Centre Cultural. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 28-9-2013.
- ↑ Hernàndez-Cros, J. Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Solé, Xavier. Arquitectura de Barcelona, 1990, p. 237.
- ↑ «La renovació dels anys setanta». web. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 31-10-2014.
- ↑ «Antic Mercat del Born (antic Barri de la Ribera)». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Mercat del Born». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Acords de Govern de Febrer 2006». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 14 juliol del 2014.
- ↑ «El Born Centre Cultural s'inaugura amb una crida a impressionar el món amb la Via Catalana». VilaWeb, 10-09-2013.
Enllaços externs modifica
- «Mercat del Born». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Born Centre Cultural». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Mercat del Born». UPCommons.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat del Born |