Viquipèdia

Mercat mullat

Un mercat mullat (xinès simplificat i tradicional: 街市, pinyin: Jiē Shì, literalment mercat de carrer) és un mercat de menjar a l'aire lliure.[1] Tot i que existeixen arreu del món,[2][3][4][5] són especialment populars a l'Àsia, i el nom, provinent de l'anglés de Hong Kong,[6] procedeix del costum de mullar i netejar rutinàriament el terra amb aigua, fins a arribar a banyar-ho tot.[7] Es diferencien així dels mercats secs, on es venen béns durables.[8][9]

Les principals característiques dels mercats mullats s'associen tradicionalment amb un lloc que ven animals vius a l'aire lliure, com ara aus, peixos, rèptils i porcs. Depenent de la regió, els animals poden estar engabiats o se sacrifiquen per a ser consumits.[1] També es poden trobar fruites i verdures fresques. Els mercats mullats poden incloure carnisseries i peixateries.

Els mercats que contenen animals salvatges vius i productes de sabor salvatge s'han relacionat amb brots de malalties zoonòtiques, com la malaltia del coronavirus del 2019, però la majoria dels mercats humits no inclouen animals salvatges.[3]

Els mercats mullats depenen menys de les mercaderies importades que els supermercats, a causa dels seus menors volums i d'un menor èmfasi en la consistència.[10]

Al món modifica

Xina modifica

 
Gàbies d'au a un mercat humit en Shenzhen, Xina

L'origen de la pandèmia de coronavirus 2019-2020 va estar relacionada amb el Mercat majorista de marisc de Wuhan.[11] Després de l'esclat, es va proposar la prohibició dels mercats que comercialitzen animals salvatges per a consum humà.[12][13] També s'ha assenyalat que la majoria dels mercats humits de la Xina no venen animals salvatges.[14][15][16]

El Mercat majorista de marisc de Huanan es va tancar el 1r de gener de 2020. El govern xinès va prohibir posteriorment la venda de productes animals salvatges als mercats el febrer d'aquell mateix any.[17][18]

Hong Kong modifica

El 1920 es va obrir el Reclamation Street Market a Hong Kong. A causa de problemes d'estructura, el mercat va ser tancat pel govern el 1953.[19] El 1957, es va obrir el Yau Ma Tei Street Market per tal de substituir l'anterior.[20] Hi havia parades fixes que venien verdures, fruites, mariscs, vedella, porc i aviram. També hi havia parades de venda de pollastres, ànecs i tortugues com a mascotes.[21]

A Hong Kong, els mercats humits són preferits per la gent gran, rendes baixes i assistents domèstics, donant servei a aproximadament el 10 per cent dels residents de la ciutat.[22] Els mercats humits s'han convertit en destinacions turístiques, ja que es considera que són autèntics.[23] Molts dels edificis del mercat humit són propietat d'empreses d'inversió immobiliària i, per tant, el preu dels aliments pot variar de mercat a mercat.[24]

El 1994, els mercats mullats representaven el 70% de les vendes de productes i el 50% de les vendes de carn a Hong Kong.[25]

Mèxic modifica

Alguns mercats tradicionals a l'aire lliure, anomenats tianguis, com el Mercat Margarita Maza de Juárez a Oaxaca, estan separats en una zona humida i una altra seca.[26]

Singapur modifica

A principis dels anys noranta, es va prohibir la matança d'animals en 12 mercats interiors de la ciutat i 22 mercats humits a Singapur.[27]

Tailàndia modifica

Els mercats humits són el lloc preferent per a comprar queviures a Tailàndia per la importància que es dona al país als aliments frescos.[28]

Higiene dels mercats de vida salvatge modifica

 
Els mercats moderns estan dins d'edificis, tot i que encara hi ha molts mercats d'aliments a l'aire lliure arreu d'Àsia.

Si no es mantenen els estàndards de sanejament, els mercats humits que contenen productes salvatges poden propagar malalties. En no tractar-se d'espais tancats, els animals poden entrar en contacte directe amb els venedors, carnissers i clients. Insectes com les mosques tenen un accés relativament fàcil als productes alimentaris. De vegades es llencen carcasses a terra per ser escorxades. La grip aviària i els brots de SARS tenen el seu origen en mercats a l'aire lliure, on el potencial de transmissió de malalties és major.[29][30]

Durant la pandèmia de coronavirus del 2020, s'ha culpat als mercats humits xinesos del brot.[31] Alguns informes diuen que els mercats de vida salvatge d'altres països d'Àsia,[17][32][33] Àfrica,[34][35][36] i en general a tot el món també tenen potencials riscos per a la salut.[37]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Wordie, Jason. Streets: Exploring Hong Kong Island. Hong Kong: Hong Kong University Press, 2002. ISBN 962-2095631. 
  2. ↑ Rahman, Khaleda «PETA LAUNCHES PETITION TO SHUT DOWN LIVE ANIMAL MARKETS THAT BREED DISEASES LIKE COVID-19». Newsweek, 28-03-2020 [Consulta: 29 març 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 St. Cavendish, Christopher «No, China’s fresh food markets did not cause coronavirus». Los Angeles Times, 11-03-2020 [Consulta: 29 març 2020].
  4. ↑ Reardon, Thomas; Timmer, C. Peter; Minten, Bart «Supermarket revolution in Asia and emerging development strategies to include small farmers». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 109, 31, 31-07-2012, pàg. 12332–12337. DOI: 10.1073/pnas.1003160108. ISSN: 0027-8424. PMC: 3412023. PMID: 21135250.
  5. ↑ «Why Wet Markets Are The Perfect Place To Spread Disease» (en anglès).
  6. ↑ Agence France-Presse «East Asian words make it into Oxford English Dictionary». The Guardian. Agence France-Presse [Londres], 13-05-2016.
  7. ↑ Burton, Dawn. Cross-Cultural Marketing: Theory, Practice and Relevance. Routledge, 2008, p. 146. 
  8. ↑ Wholesale Markets: Planning and Design Manual (Fao Agricultural Services Bulletin) (No 90)
  9. ↑ «wet, adj.». Oxford English Dictionary. [Consulta: 29 març 2020]. «wet market n. South-East Asian a market for the sale of fresh meat, fish, and produce»
  10. ↑ Agricultural Trade Highlights. Foreign Agricultural Service, 1994, p. 12. 
  11. ↑ «COVID-19: What we know so far about the 2019 novel coronavirus».
  12. ↑ , 17-02-2020.
  13. ↑ Sarah Boseley. Calls for global ban on wild animal markets amid coronavirus outbreak, 24 gener 2020. 
  14. ↑ Bossons, Matthew. «No, You Won't Find "Wild Animals" in Most of China's Wet Markets» (en anglès). RADII, 25-02-2020. [Consulta: 28 març 2020].
  15. ↑ «Commentary: No, China’s fresh food markets did not cause coronavirus» (en anglès). Los Angeles Times, 11-03-2020. [Consulta: 28 març 2020].
  16. ↑ Lynteris, Christos. «Why shutting down Chinese ‘wet markets' could be a terrible mistake» (en anglès). The Conversation. [Consulta: 28 març 2020].
  17. ↑ 17,0 17,1 «China Could End the Global Trade in Wildlife» (en anglès). Sierra Club, 26-03-2020. [Consulta: 30 març 2020].
  18. ↑ . 
  19. ↑ Bao Shaolin. 第二屆廿一世紀華人地區歷史教育論文集 (en chinese). Zhonghua Book Company (Hong Kong) Limited., 2012, p. 332. 
  20. ↑ «油麻地新建街市昨晨開幕後營業» (en chinese). , 02-11-1957.
  21. ↑ «Yau Ma Tei's wet markets in the early post-war period», 29-03-2011. [Consulta: 4 març 2019].
  22. ↑ «EmeraldInsight». EmeraldInsight.com. [Consulta: 1r agost 2016].
  23. ↑ «A Guide to Hong Kong's Wet Markets». , 18-03-2011.
  24. ↑ Elmer W. Cagape «Tung Chung town pays the most for food in Hong Kong». , 08-09-2011. Arxivat 2014-05-02 a Wayback Machine.
  25. ↑ Agricultural Trade Highlights. Foreign Agricultural Service, 1994, p. 7. 
  26. ↑ «Central de Abasto: bomba de tiempo y nido de delincuencia». , 09-05-2019.
  27. ↑ United States. Foreign Agricultural Service. Dairy, Livestock, and Poultry Division, United States. World Agricultural Outlook Board. U.S. Trade and Prospects: Dairy, livestock, and poultry products. The Service, 1992, p. 3. 
  28. ↑ de Mooij, Marieke. Consumer Behavior and Culture: Consequences for Global Marketing and Advertising. Chronicle Books, 2003, p. 295. 
  29. ↑ «New Coronavirus 'Won't Be the Last' Outbreak to Move from Animal to Human». , 05-02-2020 [Consulta: 29 febrer 2020].
  30. ↑ «Calls for global ban on wild animal markets amid coronavirus outbreak». , 24-01-2020 [Consulta: 29 febrer 2020].
  31. ↑ (en anglès) , 28-03-2020.
  32. ↑ «Coronavirus expert calls for shut down of Asia's wildlife markets» (en anglès australià). Nine News Australia. [Consulta: 30 març 2020].
  33. ↑ «Don't Blame China. The Next Pandemic Could Come From Anywhere» (en anglès). Time. [Consulta: 30 març 2020].
  34. ↑ «Africa Risks Virus Outbreak From Wildlife Trade» (en anglès). WildAid, 28-02-2020. [Consulta: 30 març 2020].
  35. ↑ , 02-03-2020.
  36. ↑ , 25-03-2020.
  37. ↑ Mekelburg, Madlin. «Fact-check: Is Chinese culture to blame for the coronavirus?» (en anglès). Austin American-Statesman. [Consulta: 30 març 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mercat_mullat&oldid=32571744»