Meridià de París

El Meridià de París és el meridià que passa per l'Observatori de París (longitud 2° 20′ 14,025″ est). Va rivalitzar amb el de Greenwich com a principal meridià del món fins que el 1884, a la Conferència Internacional del Meridià, van votar per la segona candidatura i França es va abstenir.

Infotaula de geografia físicaMeridià de París
Imatge
Sala Meridiana (o habitació Cassini) a l'Observatori de París. El meridià de París és traçat en el terra
TipusLocalització geogràfica i primer meridià Modifica el valor a Wikidata
EpònimParís Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaFrança Modifica el valor a Wikidata
 48° 50′ 11″ N, 2° 20′ 14″ E / 48.83647222°N,2.33722917°E / 48.83647222; 2.33722917Coord.: 48° 50′ 11″ N, 2° 20′ 14″ E / 48.83647222°N,2.33722917°E / 48.83647222; 2.33722917

El 1994 l'Associació d'Aragó i la ciutat de París, va encarregar a un artista conceptual holandès, Jan Dibbets, la creació d'un monument a Aragó. A Dibbets se li va ocórrer la idea de 135 medallons de bronze (encara que només 121 estan documentats en la guia oficial per als medallons) a terra al llarg del meridià de París, entre els límits nord i sud de París: una distància total de 9,2 kilòmetres, unes 5.7 milles. Cada medalla és de 12 cm de diàmetre i estan marcades amb el nom ARAGO més N i S (Nord, Sud).

Un dels medallons de l'homenatge a Aragó que marquen el meridià a París

En certs cercles, algun tipus de significativament ocult o esotèric atribueixen al meridià de París, un eix sinistre. Dominique Stezepfandts, un teòric de la conspiració francesa, critica als medallons Aragó que, suposadament, tracen la ruta "d'una línia geogràfica oculta", per a ell, el meridià de París és un "eix maçònic" o fins i tot "el cor del diable".

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meridià de París