Merla roquera

La merla roquera (Monticola saxatilis) és un ocell de l'ordre dels passeriformes que, als Països Catalans, té pràcticament la mateixa àrea de distribució que la merla blava.

Infotaula d'ésser viuMerla roquera
Monticola saxatilis Modifica el valor a Wikidata
Common rock thrush.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes4,95 g (pes al naixement)
47 g (pes d'adult, mascle)
52,4 g (pes d'adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3,5 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22708257 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMuscicapidae
GènereMonticola
EspècieMonticola saxatilis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1766

MorfologiaModifica

  • Fa 19 cm de llargària.
  • El mascle té a l'estiu el cap, el coll i el dors blaus, el carpó blanc i la resta d'un color vermellenc, amb les ales fosques.
  • La femella té uns colors més brunencs.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

Fa el niu per damunt dels 1.500 m i aprofitant una cavitat natural o un mur. Aleshores reuneix molsa, tiges i arrels, les folra amb més molsa i fang i hi pon 4-6 ous. Això té lloc a l'abril-maig. La femella els cova durant 13 dies i alimenta -amb l'ajut del mascle- els pollets que en neixen, els quals al cap de 15 ja podran volar.[1]

AlimentacióModifica

Menja insectes, aràcnids, cucs, mol·luscs i baies.

HàbitatModifica

Viu preferentment a la muntanya, als Pirineus, però sembla que també s'expandeix vers les serralades litorals.

Distribució geogràficaModifica

Cria a l'Europa meridional i a l'Àsia Central fins al nord de la Xina. Hiverna a l'Àfrica subsahariana. És rara a l'Europa septentrional.

CostumsModifica

Als Països Catalans es troba en qualitat d'estiuenca.

ConservacióModifica

La seva àrea de distribució s'ha reduït en el decurs de les darreres dècades a causa de la destrucció del seu hàbitat natural en certs territoris (com ara a tot Alemanya i parts de Polònia).

ReferènciesModifica

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 89. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externsModifica