Merlinoïta

La merlinoïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de les zeolites. Rep el nom en honor de Stefano Merlino (1938 -), professor de cristal·lografia, a la Universitat de Pisa, Itàlia.

Merlinoïta
Merlinoïta de la pedrera Pollena, a Itàlia
Fórmula química	(K,Na)₅(Ca,Ba)₂Al9Si23O64·23H₂O
Epònim	Stefano Merlino
Localitat tipus	Pedrera Cupaello, Santa Rufina, Rieti, Província de Rieti, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/J.25
Dana	77.1.3.11
Heys	16.12.14
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 14,11 Å; b = 14,22 Å; c = 9,94 Å;
Grup espacial	space group Immm (en)
Duresa	4,5
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,499 nβ = 1,500 nγ = 1,501
Birefringència	δ = 0,002
Angle 2V	mesurat: 56°, calculat: 88°
Dispersió òptica	r > v
Impureses comunes	Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1976-046
Símbol	Mrl
Referències

Característiques

La merlinoïta és un silicat de fórmula química (K,Na)₅(Ca,Ba)₂Al₉Si₂₃O₆₄·23H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la merlinoïta pertany a «09.GC: Tectosilicats amb H₂O zeolítica, cadenes de connexions dobles de 4-enllaços» juntament amb els següents minerals: amicita, garronita-Ca, gismondina-Ca, gobbinsita, harmotoma, phil·lipsita-Ca, phil·lipsita-K, phil·lipsita-Na, flörkeïta, mazzita-Mg, mazzita-Na, perlialita, boggsita, paulingita-Ca i paulingita-K.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la pedrera Cupaello, situada a la localitat de Santa Rufina, dins la província de Rieti (Laci, Itàlia). També ha estat descrita en algunes altres localitats italianes, tant de la regió del Laci com de Campània, així com a França, Espanya, Alemanya, Islàndia, Rússia i els Estats Units.