Obre el menú principal

Mesclat

Grup de música català

Mesclat és un grup de música català de folkrock. Els impulsors del projecte van ser l'acordionista Carles Belda, el cantant Francesc Ribera “Titot”, i el bateria Joan Reig. Originàriament, la formació es va crear amb l’única intenció de fer el cicle de concerts de l'Acústic ACIC (2000). Tanmateix, la bona rebuda de la crítica i el públic va derivar en la publicació de tres compactes i l’actuació en 224 concerts entre 2000 i 2013.

Infotaula d'organitzacióMesclat
Mesclat.jpg
Els components del grup
Dades
Tipus grup de música
Activitat
Activitat 2000 - Actualitat
Membres Marcel Casellas (baix i cors)
Joan Reig (bateria i cors)
Francesc Ribera "Titot," (veu)
David Rosell (guitarra i veu)
Pep Toni Rubio (flabiol i tamborí, gralla i cors)
Pau Vinyoles
Discogràfica Discmedi
Artistes relacionats Els Pets, Brams, Aramateix
Estil Rock català

Lloc web http://www.mesclat.cat/
Musicbrainz: 654ab05b-b2a3-4680-a994-d93f8ee69718 Songkick: 391001 Discogs: 3078713
Modifica les dades a Wikidata

IntegrantsModifica

També van formar part de Mesclat Carles Belda (acordió diatònic i veu, 2000-2007) i Joan Aguiar (violí, madolina i cors).

HistòriaModifica

Entre 2000 i 2001, Mesclat realitza vint-i-cinc concerts arreu de la geografia catalana. El gener 2002 publica el primer compacte: Mesclat. Està format per catorze cançons que combinen un estil musical folk-rock amb melodies populars i lletres revolucionàries. Segons Francesc Ribera, “pretén arribar a l’exhibició de força que demostren en els seus directes”. El disc incorpora versions de Coses (“Au jovent”), Esquirols (“Torna, Serrallonga"), Ovidi Montllor (Tot explota, pel cap o la pota) i Maria del Mar Bonet (“Què volen aquesta gent?”).

En els premis Enderrock de l’any 2002, Mesclat va obtenir el reconeixement a millor artista folk, millor disc folk de l’any, millor cançó folk de l’any pel tema Com goses?, i millor directe/concert de folk.[2]

L’estiu de 2003, Mesclat presenta Xera!, un espectacle de més de tres hores de durada que incloïa “representacions teatrals, lectures de poemes, músiques de gralla i instruments de doble canya, cançons d’autor o projeccions d’imatges”.[3] La paraula xera fa referència simultàniament al foc i a la festa.[4]

Amb Manilla, Mesclat continua apostant pel so folk, així com per reivindicar artistes catalans contemporanis. El segon projecte de grup compta amb lletres dels literals Miquel Martí i Pol, Joan Oliver, els músics Jaume Arnells i Miquel Pujadó, i versions de les famoses “No és això, companys” de Lluís Llach, i “El burgès”, de Francesc Pi de la Segarra.[5] Manilla va obtenir el premi Enderrock 2004 al millor disc de folk.

Segons Agnès Toda, “el seu objectiu musical era agafar música tradicional i tocar-la amb ritmes contemporanis a partir de cançons pròpies i adaptacions de folklore dels Països Catalans, o versions d’artistes que creien interessants reivindicar com Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet o Coses”.[3] Els integrants de Mesclat aprofitaven els seus concerts per reivindicar la independència i la música dels Països Catalans.

DiscografiaModifica

MesclatModifica

  1. Tall de rel (4:15)
  2. Com goses? (4:00)
  3. Au, jovent (4:32)
  4. Torna, Serrallonga (4:03)
  5. No res (3:11)
  6. Tot explota(pel cap o per la pota) (2:24)
  7. Cànon de la terra (3:33)
  8. Set cops (0:08)
  9. Què volen aquesta gent? (3:43)
  10. Mesclat (3:16)
  11. Xauen (3:08)
  12. El rei vol corona (5:12)
  13. Correllengua (3:22)
  14. No en volem cap (4:35)

ManillaModifica

  1. Els funerals del porc (3:11)
  2. Viure (3:07)
  3. Prou fingir l'orgasme (2:49)
  4. Serà cumbia o habanera? (3:40)
  5. El burgès (3:06)
  6. Com és possible? (3:49)
  7. Fel (3:52)
  8. També per tu (2:22)
  9. Quatre cavallers (4:13)
  10. Pastís de llima (3:14)
  11. Cançoneta prescindible (4:25)
  12. No és això, companys(4:06)
  13. Manilla (2:42)

Cròniques colonialsModifica

  1. Toc d'inici (3:15)
  2. Crema catalana (3:27)
  3. Corrandes colonials (4:37)
  4. El carrer dels Teixidors (3:44)
  5. No passareu! (3:14)
  6. Torna-m'ho a dir (4:48)
  7. Revolta permanent (3:50)
  8. Rates (4:37)
  9. Poll ressuscitat (3:33)
  10. Permís per viure (3:56)
  11. Foravilers (2:51)
  12. El drac de Sant Llorenç del Munt (2:11)
  13. Acte de Sobirania (4:07)

ReferènciesModifica

  1. Felipó, Ramon. «In, inde, independència!». El matí digital. [Consulta: 26 desembre 2015].
  2. «Mesclat». Musicanostra.com.
  3. 3,0 3,1 TODA I BONET, AGNÈS. Despullant en Carles Belda (Pàg. 181-184)
  4. «xera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «Mesclat». Botiboti.org.

Enllaços externsModifica