PRECAMBRIÀ

Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~ 635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~ 4.600 Ma)

El Mesoarqueà[1] és l'era geològica que començà fa 3.200 milions d'anys i s'acabà fa 2.800 milions d'anys. Es tracta de la segona era de l' Arqueà. El seu nom deriva de la paraula grega antiga μέσος (méssos), que significa 'mitjà', i el nom de l'Arqueà; en el seu conjunt vol dir 'Arqueà mitjà'.

Es defineix cronomètricament i no es fa referència a un nivell específic en una secció de roques de la Terra. Els fòssils d'Austràlia demostren que els estromatòlits han crescut a la Terra des del Mesoarqueà. La glaciació de Pongola es va produir al voltant de 2.900 milions d'anys,[2] i va poder ser deguda a una desestabilització del clima produïda pel metabolisme dels primers microorganismes. El primer supercontinent Vaalbara va irrompre durant aquesta època, fa uns 2.800 milions de milions d'anys, que es va fragmentar a finals d'aquesta era.

Els primers esculls daten d'aquesta època i probablement estaven formats per estromatòlits.[3][4] L'anàlisi dels isòtops de l'oxigen al sílex va conduir a una estimació de la temperatura oceànica al voltant dels 55-85 º C,[5] mentre que altres estudis sobre la taxa de meteorització postulen temperatures mitjanes inferiors a 50 º C.[6] Es creu que el contingut de N₂ en l'atmosfera era fonamentalment similar al d'avui, i la pressió parcial de CO₂ era probablement inferior a 0,7 bar.[7]

Referències modifica

  1. «Taula Cronostratigràfica Internacional v. 2023/04». Comissió Internacional d'Estratigrafia, 2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
  2. Kopp, Robert E.; Kirschvink, Joseph L.; Hilburn, Isaac A.; Nash, Cody Z. «The Paleoproterozoic snowball Earth: A climate disaster triggered by the evolution of oxygenic photosynthesis» (en anglès). Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A., 102(32), 2005, pàg. 11.131-6. Arxivat de l'original el 2008-01-08. Bibcode: 2005PNAS..10211131K. DOI: 10.1073/pnas.0504878102. PMC: 1183582. PMID: 16061801 [Consulta: 26 gener 2020].
  3. Allwood, Abigail C.; Walter, Malcolm R.; Kamber, Balz S.; Marshall, Craig P.; Burch, Ian W. «Stromatolite reef from the Early Archaean era of Australia» (en anglès). Nature, 441(7094), 08-06-2006, pàg. 714-718. Bibcode: 2006Natur.441..714A. DOI: 10.1038/nature04764. PMID: 16760969.
  4. Nelson, Jon «Stromatolites: Our Mysterious Ancient Reefs» (en anglès). Lake Superior Magazine, 15-04-1997.
  5. Knauth, L. P.; Lowe, D. R. «High Archean climatic temperature inferred from oxygen isotope geochemistry of cherts in the 3.5 Ga Swaziland group, South Africa» (en anglès). Geol. Soc. Amer. Bull., 115, 2003, pàg. 566-580.
  6. Sleep, Norman H.; Hessler, Angela M. «Weathering of quartz as an Archean climatic indicator» ( PDF) (en anglès). Earth and Planetary Science Letters, 241, 3-4, gener 2006, pàg. 594-602. Bibcode: 2006E&PSL.241..594S. DOI: 10.1016/j.epsl.2005.11.020.
  7. Marty, Bernard; Zimmermann, Laurent; Pujol, Magali; Burgess, Ray; Philippot, Pascal «Nitrogen Isotopic Composition and Density of the Archean Atmosphere» (en aqnglès). Science, 342(6154), 04-10-2013, pàg. 101-104. arXiv: 1405.6337. Bibcode: 2013Sci...342..101M. DOI: 10.1126/science.1240971. ISSN: 0036-8075. PMID: 24051244.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica