Mesrob d'Armènia
Mesrob Maixtots, en armeni Մեսրոպ Մաշտոց (Hatsik, Armènia, 361 - Edjmiatsín, 17 de febrer de 440) fou un monjo i teòleg armeni, creador de l'alfabet armeni i també Alfabet georgià. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
 Pintura de Francesco Maggiotto (1750-1805) | |
| Nom original | (hy) Մեսրոպ Մաշտոց  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Մեսրոպ Մաշտոց, Mesrob Maixtots 361 (Gregorià) Sürügüden |
| Mort | 17 febrer 440 (78/79 anys) Etxmiadzin |
| Lloc d'enterrament | Església de Sant Mesrop (Osakan, Armènia) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Armenis |
| Religió | Església Apostòlica Armènia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Lingüística i traducció |
| Ocupació | Traductor, lingüista i traductor de la Bíblia |
| Període | Regne d'Armènia |
| Alumnes | Koryun (en)  , Yeznik of Kolb (en) i Hovsep I (en) |
| monjo | |
| Celebració | Església Catòlica, Església Ortodoxa, Església Armènia, protestantisme |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Osakan |
| Festivitat | 17 de febrer |
| Iconografia | Com a monjo, escrivint o amb un llibre amb l'alfabet armeni |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Anania Syunetsi (en) |
  | |
VidaModifica
Mesrob Maixtots nasqué a Hatsekats (Taron, antiga Armènia). Segons el seu biògraf Koriun, deixeble seu, Mesrobo fou educat, però no en la religió, i aprengué el grec i el persa i afganès i a causa del seu enginy fou nomenat secretari personal del rei Cosroes III, per a qui escrivia els decrets i edictes en ambdues llengües. En una crisi espiritual que el portà a voler apropar-se a Déu, deixà la cort i es retirà a un monestir, fent-s'hi monjo. Visqué en pobresa i pregària i estudiant les Sagrades Escriptures.
Armènia estava llavors dividida: una part era sotmesa a l'Imperi Romà d'Orient i l'altra a Pèrsia, i l'Església Armènia era una de les poques institucions que mantenia les dues parts unides i amb una identitat nacional. Se'n reformà la litúrgia i es creà una literatura sacra pròpia, que foren obra de molts autors, entre els quals destacaren Mesrob, Isaac i el rei Vramxapuh, successor de Cosroes III en 394.
Cap al 394, Mesrob, amb el permís del Catholicos d'Armènia Sahak Partev, començà a recórrer el país per evangelitzar-ne els pagans. Mentre era al districte de Golthn, trobà que la manca d'una escriptura que pogués reproduir bé la llengua armènia era un obstacle per a la difusió de les Escriptures i les obres litúrgiques i religioses. Aquestes obres es difonien en grec, persa i siríac, la qual cosa impedia que fossin conegudes dels armenis. Així, Mesrob va començar a concebre un alfabet que permetés escriure aquesta llengua. Amb l'aprovació del rei i el patriarca Isaac i l'ajut del bisbe Daniel de Mesopotàmia i del monjo Rufí de Samòsata, va emprendre el projecte i va crear un alfabet de trenta-sis lletres (s'hi afegiren dues lletres més al segle XII).
La primera frase escrita per Mesrob amb la nova escriptura fou el començament del llibre dels Proverbis de Salomó:
| « | Per a conèixer la saviesa i la disciplina, per comprendre les dites profundes, per adquirir una instrucció il·luminada | » |
| — Llibre dels proverbis, 1:2, ճանաչել զիմաստութիւն եւ զխրատ, իմանալ զբանս հանճարոյ Ճանաչել զիմաստութիւն եւ զխրատ, իմանալ զբանս հանճարոյ | ||
L'alfabet armeni es creà en 406, donant inici a la literatura armènia i enfortint la identitat nacional dels armenis, que es mantingueren culturalment separats dels perses i els grecs. Mesrob fundà diverses escoles al país per difondre el nou alfabet.
Fresc de Giambattista Tiepolo amb el sant i l'alfabet que va crear (Würzburg, Residenz).
El sant en una miniatura armènia de 1776.
Monestir d'Amaras (Nagorno Karabakh) on Mesrob fundà la primera escola on s'ensenyà l'alfabet armeni.
Església de S. Mesrob a Osakan, lloc d'enterrament del sant.
VeneracióModifica
El Martirologi romà celebra el sant el 17 de febrer: En Armènia, Sant Mesrob, doctor dels armenis, deixeble de Sant Narset i escrivà del palau reial, convertit en monjo, creà un alfabet perquè el poble pogués ésser instruït en les Sagrades Escriptures, traduí els dos Testaments i compongué himnes i altres càntics en llengua armènia.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesrob d'Armènia |