Messier 39

Messier 39 (M39 o NGC 7092) és un cúmul obert situat a la constel·lació del Cigne. Va ser descobert per Charles Messier el 1764, encara que algunes fonts atribueixen el seu descobriment a Guillaume Le Gentil el 1750.

Infotaula d'objecte astronòmicMessier 39
M39.jpg
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectrald Modifica el valor a Wikidata
DescobridorCharles Messier Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment24 octubre 1764[1] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)21h 31m 48s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)48° 25' 59.988''[2] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra825 a.l.[3]
311 pc[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,6[5] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi3,5 anys llum[6] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta (V)-2,5[7] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,3373 mas[8] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi-2,36 mas/a (ascensió recta)[9]
-2,09 mas/a (declinació)[9]
-19,5993 mas/a (declinació)[8]
-7,3569 mas/a (ascensió recta)[8] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial-5,4 km/s[10]
-5,07 km/s[8] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0[11] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC7092 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg
M 39 (Catàleg Messier)
NGC 7092 (New General Catalogue)
Collinder 438 (Collinder catalogue (en) Tradueix)
Melotte 236 (Melotte Catalogue (en) Tradueix)
OCl 211.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations (en) Tradueix)
C 2130+482 (Catàleg Caldwell) Modifica el valor a Wikidata

Es tracta d'un cúmul poc dens, al voltant de trenta estrelles en un volum de 7 anys llum de diàmetre; està situat aproximadament a 825 anys llum del sistema solar, acostant-se a una velocitat de 28 km/s. L'edat estimada és de 300 milions d'anys.

L'estrella més brillant és de tipus espectral A0, amb una magnitud aparent de +6,3. Les dotze estrelles més brillants són del tipus A i B. La majoria de les estrelles observades es troben a la seqüència principal, encara que algunes es troben al límit de passar a la fase de gegant vermella.

ReferènciesModifica

  1. «Messier 39». [Consulta: 10 març 2017].
  2. 2,0 2,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  3. «Messier 39». [Consulta: 10 març 2017].
  4. «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  5. Afirmat a: SIMBAD.
  6. «Messier 39». [Consulta: 10 març 2017].
  7. «Messier 39». [Consulta: 10 març 2017].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. A10. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
  9. 9,0 9,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  10. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
  11. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2016, pàg. 150–150. DOI: 10.1051/0004-6361/201526370.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 39