Messier 39

Messier 39 (M39 o NGC 7092) és un cúmul obert situat a la constel·lació del Cigne. Va ser descobert per Charles Messier el 1764, encara que algunes fonts atribueixen el seu descobriment a Guillaume Le Gentil el 1750.

Infotaula d'objecte astronòmicMessier 39
M39.jpg
Tipuscúmul obert Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)</smalld Modifica el valor a Wikidata
Descobert perCharles Messier Modifica el valor a Wikidata
Data descobriment24 octubre 1764[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCigne Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra825 a.l. [1]
311 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi3,5 a.l.[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−2,5[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,6[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,3373 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi−2,36 mas/a (ascensió recta)[5]
−2,09 mas/a (declinació)[5]
−19,5993 mas/a (declinació)[4]
−7,3569 mas/a (ascensió recta)[4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−5,4 km/s[6]
−5,07 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)21h 31m 48s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)48° 25' 59.988''[7] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0[8] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC7092 Modifica el valor a Wikidata

Es tracta d'un cúmul poc dens, al voltant de trenta estrelles en un volum de 7 anys llum de diàmetre; està situat aproximadament a 825 anys llum del sistema solar, acostant-se a una velocitat de 28 km/s. L'edat estimada és de 300 milions d'anys.

L'estrella més brillant és de tipus espectral A0, amb una magnitud aparent de +6,3. Les dotze estrelles més brillants són del tipus A i B. La majoria de les estrelles observades es troben a la seqüència principal, encara que algunes es troben al límit de passar a la fase de gegant vermella.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Messier 39». [Consulta: 10 març 2017].
  2. «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
  3. Afirmat a: SIMBAD.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. A10. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
  5. 5,0 5,1 «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
  6. Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
  7. 7,0 7,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
  8. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2016, pàg. 150–150. DOI: 10.1051/0004-6361/201526370.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 39