Viquipèdia

Messier 74

Messier 74 (M74 o NGC 628) és una galàxia espiral situada a la constel·lació de Peixos. Va ser descoberta per Pierre Méchain el 1780 i va comunicar el seu descobriment a Charles Messier,[8] que la va incloure al seu catàleg.

Infotaula objecte astronòmicMessier 74
Tipusgalàxia espiral de gran disseny, font HI (21 cm), font d'infrarojos i font astrofísica de rajos X Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicSA(s)c[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perPierre Méchain[2] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobrimentsetembre 1780[2] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPeixos Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra35.000.000 a. ll. [2]
7,2 Mpc [3] Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,002188[4] Modifica el valor a Wikidata
Radi47.500 a. ll.[2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)9,46 (banda V)[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial658 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)1h 36m 41.772s[7] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)15° 47' 0.46''[7] Modifica el valor a Wikidata
Part deM74 Group (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC628 Modifica el valor a Wikidata
M 74 (Catàleg Messier)
IRAS F01339+1532 (IRAS)
NGC 628 (New General Catalogue)
IRAS 01340+1532 (IRAS)
PGC 5974 (Catàleg de galàxies principals)
UGC 1149 (Uppsala General Catalogue)
2MASX J01364177+1547004 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue)
MCG+03-05-011 (Morphological Catalogue of Galaxies)
Z 0134.0+1532 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)
Z 460-14 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies)
UZC J013641.7+154659 (catàleg Zwicky actualitzat)
PSCz Q01340+1532 (Point Source Catalog)
HIPASS J0136+15 (HI Parkes All Sky Survey)
LEDA 5974 (Lyon-Meudon Extragalactic Database)
GB6 B0134+1531 (The GB6 catalog of radio sources)
[SLK2004] 223 (The ISOPHOT 170{mu}m Serendipity Survey. II. The catalog of optically identified galaxies)
[VDD93] 8 (IRAS CPC observations of galaxies. I. Catalog and atlas) Modifica el valor a Wikidata

La galàxia conté dos braços espirals molt ben definits i és, per tant, utilitzada com a exemple de disseny d'una galàxia espiral.[9] Les galàxies amb baixa lluentor superficial són els objectes de Messier més difícils d'observar per astrònoms aficionats.[10][8] Tanmateix, la relativament gran mida angular de la galàxia i el fet que està orientada de cara a nosaltres, la fa un objecte ideal per a l'estudi de l'estructura dels braços espirals i la densitat d'ona espiral.

Té un diàmetre de 80.000 anys llum. Els seus braços espirals contenen moltes estrelles joves o en formació. M74 és el component més brillant d'un cúmul de galàxies que compren : NGC 660, UGC 1171, UGC 1175, UGC 1176, UGC 1195 et UGC 1200.

S'hi han descobert dues supernoves:[11] SN 2002ap[12] and SN 2003gd:[13]

  • SN 2002ap, descoberta per un aficionat el 29 de gener de 2002 i que va arribar a la magnitud aparent de 12,3.
  • SB 2003gd, descoberta el 12 de juny 2003, menys brillant, amb una magnitud aparent de 13,2.

SN 2002ap és una de les poques supernoves (o hipernoves) del tipus Ic observades recentment a una distància de 10 Mpc.[14][15][16] Aquesta supernova ha estat usada per provar les teories sobre els orígens de supernoves de similar tipus Ic a distàncies molt superiors[15] i teories sobre la connexió entre supernoves i esclats de raigs gamma.[16]

SN 2003gd és una supernova de tipus II-P.[17] Les supernoves de tipus II tenen lluminositat coneguda, per tant, poden ser usades per a mesurar distàncies acuradament. El mesurament de la distància de M74 usant SN 2003gd és 9.6 ± 2.8 Mpc, o 31 ± 9 milions d'anys llum.[18] Per comparació, les distàncies mesurades usant les supergegants més brillants són 7.7 ± 1.7 Mpc and 9.6 ± 2.2 Mpc.[18] Ben E. K. Sugerman va trobar un "eco lleuger" – una reflexió d'una explosió de supernova associada a SN 2003gd que va aparèixer després de la mateixa explosió.[19] Aquesta és una de les poques supernoves en què s'ha trobat aquesta reflexió. Aquesta reflexió sembla provenir d'una mena de llençol de pols que hi ha davant de la supernova, i que pot ser utilitzat per determinar la composició de la pols interestel·lar.[19][20]

Informació del grup galàctic modifica

M74 és el membre més brillant del grup M74, un grup de 5-7 galàxies que inclouen la galàxia peculiar espiral NGC 660 i algunes galàxies irregulars.[21][22][23] Basant-se en diferents mètodes d'identificació de grups el nombre exacte de membres d'aquest grup encara resta incert.[23]

Formació estel·lar modifica

 
M74 observat pel Telescopi espacial Spitzer. Els colors blaus representen l'emissió de 3.6 micrometres de les estrelles. El verd represent la 5.8 i 8.0 de hidrocarburs policíclics aromàtics i possiblement pols.

Presumpte forat negre modifica

El 22 de març de 2005, es va anunciar[24] que l'observatori de raigs X Chandra havia observat una font de raigs X ultralluminosa (UXL en anglès) a l'M74, radiant més raigs X que el que una estrella de neutrons faria en intervals períodics en unes dues hores. Té una massa estimada d'uns 10.000 Sols. Això, és un indicador d'un forat negre de massa intermèdia. Això podria ser una classe poc comuna de forats negres, entre la mida dels forats negres estel·lars i els forats negres massius teòrics que resideixen al centre de moltes galàxies. És per això, que es pensa que no formen d'un senzilla supernova, sinó possiblement d'un nombre de forats negres estel·lars d'un cúmul estel·lar. La font de raigs X s'ha identificat com CXOU J013651.1+154547.

Observació modifica

Messier 74 està situat a 1.5° est-nord-est d'Eta Piscium.[8][10] La galàxia té la lluentor superficial més baixa de tots els objectes de Messier. És força difícil de veure sinó és sota excel·lents condicions de claredat i foscor,[8] i pot resultar difícil de veure en llocs afectats per contaminació lumínica.[10] La galàxia es pot veure millor sota baixa ampliació; quan s'amplia molt, l'emissió difusa es fa més estesa i apareix massa feble per a veure's clarament.[8] A més, la galàxia es pot veure més fàcilment utilitzant la visió lateral quan l'ull està completament adaptat a la foscor.[8][10]

Referències modifica

  1. ↑ Rongxin Luo «The VIRUS-P Exploration of Nearby Galaxies (VENGA): survey design, data processing, and spectral analysis methods» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 09-04-2013, pàg. 138. DOI: 10.1088/0004-6256/145/5/138.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Messier 74». [Consulta: 2 novembre 2017].
  3. ↑ Katherine Alatalo «The ATLAS3D project - I. A volume-limited sample of 260 nearby early-type galaxies: science goals and selection criteria» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 04-03-2011, pàg. 813–836. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2010.18174.X.
  4. ↑ Afirmat a: SIMBAD. Data de consulta: 28 juliol 2014.
  5. ↑ Robert Kennicutt «The Spitzer Local Volume Legacy (LVL) global optical photometry» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, setembre 2014, pàg. 881–889. DOI: 10.1093/MNRAS/STU1580.
  6. ↑ R. Brent Tully «Galaxy groups: a 2MASS catalog». Astronomical Journal, 5, 2015, pàg. 171. DOI: 10.1088/0004-6256/149/5/171.
  7. ↑ 7,0 7,1 Thomas H. Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 K. G. Jones. Messier's Nebulae and Star Clusters. 2nd edition. Cambridge: Cambridge University Press, 1991. ISBN 0-521-37079-5. 
  9. ↑ A. Sandage, J. Bedke. Carnegie Atlas of Galaxies. Washington, D.C.: Carnegie Institution of Washington, 1994. ISBN 0-87279-667-1. 
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 S. J. O'Meara. The Messier Objects. Cambridge: Cambridge University, 1998. ISBN 0-521-55332-6. 
  11. ↑ «NASA/IPAC Extragalactic Database». Results for NGC 628. [Consulta: 12 agost 2006].
  12. ↑ S. Nakano, R. Kushida, Y. Kushida, W. Li «Supernova 2002ap in M74». IAU Circular, 7810, 2002.
  13. ↑ R. Evans, R. H. McNaught «Supernova 2003gd in M74». IAU Circular, 8150, 2003.
  14. ↑ P. A. Mazzali, J. Deng, K. Maeda, K. Nomoto, H. Umeda, K. hatano, K. Iwamoto, Y. Yoshii, Y. Kobayashi, T. Minezaki, M. Doi, K. Enya, H. Tomita, S. J. Smartt, K. Kinugasa, H. Kawakita, K. Ayani, T. Kawabata, H. Yamaoka, Y. L. Qiu, K. Motohara, C. L. Gerardy, R. Fesen, K. S. Kawabata, M. Iye, N. Kashikawa, G. Kosugi, Y. Ohyama, M. Takada-Hidai, G. Zhao, R. Chornock, A. V. Filippenko, S. Benetti, M. Turatto «The Type Ic Hypernova SN 2002ap». Astrophysical Journal, 572, 2002, pàg. L61-L65.
  15. ↑ 15,0 15,1 S. J. Smartt, P. M. Vreeswijk, E. Ramirez-Ruiz, G. F. Gilmore, W. P. S. Meikle, A. M. N. Ferguson, J. H. Knapen «On the Progenitor of the Type Ic Supernova 2002ap». Astrophysical Journal, 572, 2002, pàg. L147-L151.
  16. ↑ 16,0 16,1 A. Gal-Yam, E. O. Ofek, O. Shemmer «Supernova 2002ap: the first month». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 332, 2002, pàg. L73-L77.
  17. ↑ S. D. Van Dyk, W. Li, A. V. Filippenko «On the Progenitor of the Type II-Plateau Supernova 2003gd in M74». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 115, 2003, pàg. 1289-1295.
  18. ↑ 18,0 18,1 M. A. Hendry, S. J. Smartt, J. R. Maund, A. Pastorello, L. Zampieri, S. Benetti, M. Turatto, E. Cappellaro, W. P. S. Meikle, R. Kotak, M. J. Irwin, P. G. Jonker, L. Vermaas, R. F. Peletier, H. van Woerden, K. M. Exter, D. L. Pollacco, S. Leon, S. Verley, C. R. Benn, G. Pignata «A study of the Type II-P supernova 2003gd in M74». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 359, 2005, pàg. 906-926.
  19. ↑ 19,0 19,1 B. E. K. Sugerman «Discovery of a Light Echo from SN 2003gd». Astrophysical Journal, 632, 2005, pàg. L17-L20.
  20. ↑ S. D. Van Dyk, W. Li, A. V. Filippenko «The Light Echo around Supernova 2003gd in Messier 74». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 118, 2006, pàg. 351-357.
  21. ↑ R. B. Tully. Nearby Galaxies Catalog. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-35299-1. 
  22. ↑ A. Garcia «General study of group membership. II - Determination of nearby groups». Astronomy and Astrophysics Supplement, 100, 1993, pàg. 47-90.
  23. ↑ 23,0 23,1 G. Giuricin, C. Marinoni, L. Ceriani, A. Pisani «Nearby Optical Galaxies: Selection of the Sample and Identification of Groups». Astrophysical Journal, 543, 2000, pàg. 178-194.
  24. ↑ Chandra :: Photo Album :: M74 :: 22 Mar 05

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 74


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Messier_74&oldid=32746870»