Messier 90

Messier 90 (M90 o NGC 4569) és una galàxia espiral situada a uns 60 milions d'anys llum en la constel·lació de la Verge. Va ser descoberta per Charles Messier en 1781. M90 és una de les espirals més grans del Cúmul de la Verge.

Infotaula d'objecte astronòmicGalàxia M90
Messier 90.jpg
TipusSb
Tipus morfològicSAB(rs)ab[1]
Sab[2] Modifica el valor a Wikidata
DescobridorCharles Messier[3] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment18 març 1781[4] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 36m 50,08s
Declinació (δ)+13° 09′ 45,7′'
Distància de la Terra~ 60
Magnitud aparent (V)9,54[5] Modifica el valor a Wikidata
Dimensions aparents (V)9,5 x 4,5 minuts d'arc'
Constel·lacióVerge
Desplaçament cap al roig-0,0007[6] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre-
Velocitat radial-255,7 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Part decúmul de la Verge, [CHM2007] HDC 720 (en) Tradueix, [CHM2007] LDC 904 (en) Tradueix i [T2015] nest 100002 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Catàleg de MessierM90
NGC4569
Codis de catàleg

Formació estel·larModifica

La formació estel·lar en aquesta galàxia apareix truncada a causa de la interacció amb el gas sobreescalfat del centre del cúmul galàctic. Els braços espirals tenen un aspecte llis, sense trets distintius, amb una lluentor uniforme que li donen un aspecte fossilitzat, diferència de les galàxies on hi ha abundància de formació estel·lar, que presenten un aspecte més granulat. Aquest fet és degut al fregament amb el gas intergalàctic calent situat en el cúmul, que els despulla d'hidrogen neutre; aquesta galàxia és un dels millors exemple de "galàxia anèmica" (galàxies espirals pobres en hidrogen neutre). J.D. Wray va llançar la hipòtesi que aquesta galàxia podria estar evolucionant cap a un estat similar al de M64, un sistema lenticular (SO).

No obstant això, al centre d'M90 si que es produeix una significativa activitat de formació estel·lar. Múltiples supernoves en el seu nucli han produït forts vents que estan escombrant el medi interestel·lar galàctic des de fora cap al medi interior del cúmul.

Desplaçament cap al vermellModifica

L'espectre d'M90 mostra un desplaçament cap al blau atípic que indica que la galàxia s'acosta a la Terra, a diferència de la major part de les galàxies que mostren un desplaçament cap al vermell a l'estar allunyant-se de nosaltres. Se suposa que aquest desplaçament cap al blau és el resultat de les grans velocitats que tenen les galàxies dintre del Cúmul de la Verge. Possiblement està en procés de sortir d'ell; s'ha especulat que ja podria haver-lo abandonat i estar situada a una distància considerablement més propera a nosaltres. Només una galàxia M86, s'aproxima més ràpidament. M90 té com a companya una galàxia satèl·lit irregular anomenada IC3583.

ReferènciesModifica

  1. «M 90». NASA/IPAC Extragalactic Database. [Consulta: 18 abril 2018].
  2. Chengze Liu «The GALEX Ultraviolet Virgo Cluster Survey (GUViCS) III. The ultraviolet source catalogs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, setembre 2014, pàg. 124–124. DOI: 10.1051/0004-6361/201322511.
  3. «Messier 90». [Consulta: 18 abril 2018].
  4. «Messier 90». [Consulta: 18 abril 2018].
  5. Armando Gil de Paz «The GALEX Ultraviolet Atlas of Nearby Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement series, 2, desembre 2007, pàg. 185–255. DOI: 10.1086/516636.
  6. Mattia Fumagalli «The complete census of optically selected AGNs in the Coma supercluster: the dependence of AGN activity on the local environment» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-09-2011, pàg. 31–31. DOI: 10.1051/0004-6361/201117461.
  7. Kayhan Gültekin «Hunting for supermassive black holes in nearby galaxies with the Hobby-Eberly telescope». The Astrophysical Journal Supplement series, 1, 19-05-2015, pàg. 10. DOI: 10.1088/0067-0049/218/1/10.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 90