Mestre de Pedret

nom donat pels historiadors a un pintor de frescos romànic actiu a Catalunya a principis del segle XII

Mestre de Pedret és la denominació que donen els historiadors[1] a un pintor o grup de pintors de murals romànics actiu a Catalunya a principis del segle xii. El nom li ve donat d'una de les seves obres més representatives, l'absis lateral dret de l'església de Sant Quirze de Pedret.

Plantilla:Infotaula personaMestre de Pedret
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle XII Modifica el valor a Wikidata)
Pintures in situ a la Catedral de Sent Líser de Coserans.
Frescos del mestre de Pedret a l'església de Santa Maria de Cap d'Aran de Tredòs, actualment al museu The Cloisters de Nova York.

Sembla més adient considerar-lo un grup de pintors o taller que no pas una figura individual. El Mestre de Pedret és considerat una figura molt important en el camp de la pintura romànica europea. Les seves obres estan executades en llocs diferents i distants per la qual cosa es pot pensar que viatjava al capdavant d'un equip requerit per a realitzar encàrrecs. Les obres d'aquest mestre i del seu cercle es caracteritzen pel seu classicisme i una forta influència Llombarda, i es daten entre les acaballes del segle xi i els inicis del segle xiii.[2] Es troben obres amb un estil similar a Itàlia, més concretament a San Vicenzo a Galiano i a San Pietro a Civate.[3]

Tant el Mestre de Pedret, com el seu cercle i el Mestre de Taüll van fer servir pigments com el cinabri i l'atzurita, no gaire freqüents en aquella època i zona per a realitzar les seves pintures, pel que es pot pensar en l'origen o estança del mestre al nord d'Itàlia. Es tractava d'un pintor que es va moure bastant pels Pirineus i que feia servir materials de bona qualitat, com ho demostra l'estat actual de les seves obres.[4]

Pintures preromàniques a l'església de Sant Quirze de Pedret.

A més de l'església que li va donar el nom, Sant Quirze de Pedret, es conserven restes de les seves obres o del seu cercle a les esglésies de Sant Pere del Burgal, Santa Maria d'Àneu, Sant Serni de Baiasca,[5] Santa Maria de Cap d'Aran de Tredòs[3] i la Col·legiata de Sant Pere d'Àger, totes elles a Lleida.[6] També hi ha una obra seva a la catedral de Sent Líser de Coserans, consagrada el 1117, on encara es pot veure in situ.

Sant Pere del Burgal

modifica

Les pintures trobades a Sant Pere del Burgal han aportat dades sobre la data de la seva execució, cosa que ha servit als estudiosos per saber les dates aproximades en què aquest artista va treballar. Aquestes pintures estan en la part baixa de l'absis on apareix una figura femenina de mida natural amb una inscripció que diu: lucia comitesa, identificada per l'historiador Ainaud com Llúcia de la Marca, esposa de Artau I comte del Pallars Sobirà i germana d'Almodis de la Marca, comtessa de Barcelona. Quan la comtessa Llúcia va quedar vídua va governar les terres del seu difunt marit entre els anys 1081-1090, i entre aquestes terres es trobava Sant Pere del Burgal, pel que es pot situar a l'autor entre aquestes dates.

Les figures d'aquestes pintures són hieràtiques i estan aparellades entre les finestres del mur de l'absis i del presbiteri. En un dels frisos apareix dibuixada la famosa corona fèrria de Llombardia de Monza (ciutat d'Itàlia), símbol del regne llombard, lloc que s'ha interpretat com a lloc d'origen del pintor, no seria estrany donades les coincidències iconogràfiques, tècniques i d'estil amb la regió de Ticino. Els temes versen sobre l'Antic Testament i el Nou Testament. Les pintures tenen un viu i brillant colorit amb pinzellada espontània.

Obra exposada a museus

modifica

Referències

modifica
  1. L'historiador Chandler Rathfon Post va proposar el nom de Mestre de Pedret en el seu llibre History of Spanish Painting. Harvard. 1941
  2. «Mnac.cat Sala dedicada al Cercle de Pedret». Arxivat de l'original el 2013-12-03. [Consulta: 21 novembre 2009].
  3. 3,0 3,1 Pagès i Paretas,Montserrat. Sobre pintura romànica catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2005. ISBN 8484156990
  4. Juli G. Peretó i Salvador Alegret. Llum i color: actes del curs que fou impartit a la XXVI Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Institut d'Estudis Catalans. 2001. ISBN 8472835715
  5. Ainaud de Lasarte, Juan. Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 8478269649
  6. «Mestre de Pedret». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Primera edició: desembre 2004. ISBN 84-8043-136-9
  8. Les pintures de l'absis d'Estaon i les de Surp. Fitxa al web del Mnac

Enllaços externs

modifica