Mestres Pies Venerini
Les Mestres Pies Venerini són un institut religiós femení de dret pontifici: entre 1692 i 1923 foren una societat de vida apostòlica; en 1923 es transformaren en congregació religiosa. Les seves germanes posposen al nom le sigles M.P.V.
 | |
| Tipus | Congregació religiosa femenina; fins al 1923: societat de vida apostòlica |
|---|---|
| Nom oficial | Institut Mestres Pies Venerini |
| Nom oficial llatí | Institutum Magistrarum Piarum Venerini |
| Sigles | M.P.V. |
| Hàbit | Hàbit i vel negres |
| Lema | Educare per salvare (Educar per salvar) |
| Objectiu | Ensenyament a les classes menys afavorides |
| Fundació | 1692, Montefiascone (Laci) per santa Rosa Venerini |
| Patrons | Jesucrist com a mestre |
| Branques i reformes | Escissió: Mestres Pies Filippini (1707) |
| Fundacions destacades | Índia, Brasil |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha |
| Lloc web | http://www.maestrepievenerini.com |
Història modifica
La congregació neix per una iniciativa del cardenal Marcantonio Barbarigo, bisbe de Montefiascone, per educar les noies del poble sense recursos; en 1692 confià a Rosa Venerini (1656-1728) l'encàrrec d'obrir escoles gratuïtes per a nenes a la diòcesi de Montefiascone. Venerini ja havia obert algunes escoles des de 1685, també per a nenes i gratuïtes, per la qual cosa garantia l'èxit de l'empresa.
Les escoles de Venerini tingueren un gran nombre d'alumnes i altres bisbes s'hi interessaren; Barbarigo, però, no volia que la congregació sortís de l'àmbit de la diòcesi i en 1707 una de les germanes, Lucia Filippini (1672-1732) obrí una escola a Roma i donà origen a una branca independent de l'institut de Venerini, les Mestres Pies Filippini.
Es constituïren com a societat de vida apostòlica sense vots, fins que el 20 de juliol de 1923 fou reconeguda com a congregació religiosa de dret diocesà; el 13 de juny de 1926 en foren aprovades les noves constitucions.
Activitat i difusió modifica
Les Mestres Pies Filippini es dediquen a la instrucció i l'educació cristiana de joves. A més d'Itàlia, són presents a: Albània, Benín, Brasil, Camerun, Índia, Nigèria, Romania, Estats Units, Veneçuela i Xile. En començar 2006 eren 418 religioses en 74 cases.
Bibliografia modifica
- Annuario Pontificio per l'anno 2007. Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.