Els metanògens són microorganismes que produeixen metà com a subproducte metabòlic en ambients anòxics. Són organismes procariotes i es classifiquen dins dels archaea, fílum independent als bacteris. Són comuns en els aiguamolls i en l'interior del sistema digestiu dels animals, com els remugants o els humans.[1] En els sediments marins, la producció biològica de metà, també anomenada metanogènesi, es limita generalment als llocs amb absència de sulfats, per sota de les capes superiors.[2] A més, les poblacions d’arquees metanogèniques tenen un paper indispensable en els tractaments d’aigües residuals.[3] Hi ha també metanògens extremofíls, que es troben en entorns com aigues termals i sortides hidrotermals submarines, així com a quilòmetres per sota de la superfície de l'escorça terrestre.

Descripció modifica

Els metanogens són normalment cocoides (esfèrics) o bacils (bastons). Se n'han descrit unes 50 espècies però no formen un grup monofilètic. Són anaeròbis.

Soques de metanogens modifica

Referències modifica

  1. Joseph W. Lengeler. Biology of the Prokaryotes. Stuttgart: Thieme, 1999, p. 796. ISBN 0632053577. 
  2. Kristjansson, Jakob K.; Schönheit, Peter; Thauer, Rudolf K. «Different Ks values for hydrogen of methanogenic bacteria and sulfate reducing bacteria: An explanation for the apparent inhibition of methanogenesis by sulfate» (en anglès). Archives of Microbiology, 131, 3, 01-05-1982, pàg. 278–282. DOI: 10.1007/BF00405893. ISSN: 1432-072X.
  3. «Importance of the methanogenic archaea populations in anaerobic wastewater treatments» (en anglès). Process Biochemistry, 45, 8, 01-08-2010, pàg. 1214–1225. DOI: 10.1016/j.procbio.2010.05.017. ISSN: 1359-5113.