Metavivianita

La metavivianita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser anomenada per C. Ritz, Eric J. Essene i Donald R. Peacor l'any 1974 per la seva relació estructural amb la vivianita.

Metavivianita
Fórmula química	Fe2+Fe3+₂(PO₄)₂(OH)₂·6H₂O
Epònim	meta- i vivianita
Localitat tipus	mina Big Chief, Glendale, districte miner de Keystone, comtat de Pennington, Dakota del Sud, Estats Units
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DC.25
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.85
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.14
Dana	40.11.9.4
Heys	19.13.12
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,989(1) Å; b = 9,321(2) Å; c = 4,629(1) Å; α = 97,34(1)°; β = 95,96(1)°; γ = 108,59(2)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	blau fosc a negre-blau; verd fosc a negre-verd
Macles	{110}*
Exfoliació	perfecta - {110}
Tenacitat	sèctil
Duresa	1,5 a 2
Lluïssor	subvítria, resinosa, grassa, mat
Color de la ratlla	blau o blau verdós
Densitat	2,69 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,600 a 3,000 nβ = 1,640 a 3,000 nγ = 1,685 a 3,000
Birefringència	δ = 0,085
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 85° (5), calculat: 90°
Dispersió òptica	molt feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1973-049
Símbol	Mviv
Referències

Característiques

La metavivianita és un fosfat de fórmula química Fe²⁺Fe³⁺₂(PO₄)₂(OH)₂·6H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1974. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2. És dimorfa de la ferrostrunzita, i isostructural amb la simplesita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la metavivianita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Nacional d'Història Natural, l'Smithsonian, situat a Washington DC (Estats Units), amb el número de registre: 127100.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Big Chief, a la localitat de Glendale, dins el districte miner de Keystone del comtat de Pennington (Dakota del Sud, Estats Units). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció d'Oceania i l'Antàrtida.