Mi de Capricorn
Mi de Capricorn (μ Capricorni) és un estel de magnitud aparent +5,08.[9][10] Està situada a la constel·lació de Capricorn a 35 minuts d'arc al sud de l'eclíptica. Sense nom propi habitual, de vegades se la coneix com Kuh, «la que plora».[11] S'hi troba a 90 anys llum de distància del sistema solar.
Mi de Capricorn és un estel de tipus espectral F2V la temperatura efectiva de la qual és d'aproximadament 6.776 K. Brilla amb una lluminositat 5,2 vegades major que la del Sol i, amb una edat de 1.600 milions d'anys, hom pensa que està abandonant la seqüència principal, havent estat també catalogada com a gegant de tipus F1III.[9][12][13][10] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació igual o superior a 69,3 km/s i la seva massa estimada és un 46% major que la massa solar.[14][13]
Mi de Capricorn mostra un contingut metàl·lic que, en línies generals, és semblant al del Sol ([Fe/H] = -0,08). No obstant això, existeix empobriment de certs elements com zirconi, zinc i estronci —el contingut d'aquest últim és la meitat que en el Sol— i, en l'altre extrem, enriquiment d'elements com a bari, vanadi i neodimi; aquest últim element del grup de les terres rares és 2,6 vegades més abundant que en el nostre Sol.[15] Així mateix, evidència una abundància relativa de liti (A(Li) = 3,2) clarament superior a la solar, però que està en la mitjana de l'abundància còsmica d'aquest metall.[16]
Referències modifica
- ↑ Anne Cowley «MK spectral types for some bright F stars» (en anglès). Publications of the Astronomical Society of the Pacific, febrer 1974, pàg. 70–73. DOI: 10.1086/129562.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ Martin Asplund «New constraints on the chemical evolution of the solar neighbourhood and Galactic disc(s)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-05-2011, pàg. A138. DOI: 10.1051/0004-6361/201016276.
- ↑ «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, gener 2009, pàg. 1099–1107. DOI: 10.1051/0004-6361:200810377.
- ↑ Birgitta Nordström «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. II. New uvby calibrations and rediscussion of stellar ages, the G dwarf problem, age-metallicity diagram, and heating mechanisms of the disk» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, novembre 2007, pàg. 519–537. DOI: 10.1051/0004-6361:20077221.
- ↑ Robert Rich «Spectroscopy of New High Proper Motion Stars in the Northern Sky. I. New Nearby Stars, New High-Velocity Stars, and an Enhanced Classification Scheme for M Dwarfs» (en anglès). Astronomical Journal, 3, març 2003, pàg. 1598–1622. DOI: 10.1086/345972.
- ↑ «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE and CORALIE» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 1121–1135. DOI: 10.1051/0004-6361:20021711.
- ↑ 9,0 9,1 «LTT 8739 -- High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 gener 2021].
- ↑ 10,0 10,1 Mu Capricorni (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Allen, Richard Hinckley. «Capricornus». A: Courier Dover Publications. Star Names — Their Lore and Meaning (en anglès), 1889, p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3, 2009. pp. 941-947.
- ↑ 13,0 13,1 Nordström, B.; Mayor, M.; Andersen, J.; Holmberg, J.; Pont, F.; Jørgensen, B. R.; Olsen, E. H.; Udry, S.; Mowlavi, N. «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ˜14 000 F and G dwarfs». Astronomy and Astrophysics, 418, 2004. pp. 989-1019.
- ↑ Schröder, C.; Schmitt, J. H. M. M. «X-ray emission from A-type stars». Astronomy and Astrophysics, 475, 2, 2007. pp. 677-684.
- ↑ Erspamer, D.; North, P. «Automated spectroscopic abundances of A and F-type stars using echelle spectrographs. II. Abundances of 140 A-F stars from ELODIE». Astronomy and Astrophysics, 398, 2003. pp. 1121-1135 (Tabla consultada en CDS).
- ↑ Jasniewicz, G.; Recio-Blanco, A.; de Laverny, P.; Parthasarathy, M.; de Medeiros, J. R. «Lithium abundances for early F stars: new observational constraints for the Li dilution». Astronomy and Astrophysics, 453, 2, 2006. pp. 717-722.