Michael Laudrup

Michael Laudrup és un futbolista danès nascut a Frederiksberg, una localitat propera a Copenhaguen, la capital de Dinamarca, el 15 de juny de 1964.

Michael Laudrup

Biografia
Naixement	Michael Laudrup 15 juny 1964 (58 anys) Frederiksberg (Dinamarca)
Dades personals
Formació	Schneekloths Skole (en)
Alçada	183 cm
Activitat
Ocupació	futbolista, entrenador de futbol
Nacionalitat esportiva	Dinamarca
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter (retirat)
Club actual	Swansea City (entrenador)
Clubs juvenils Anys Equip 1971-1973 1973-1976 1977-1981 Vanløse Brøndby KB Clubs professionals Anys Equip PJ (g) 1981 1982-1983 1983-1989 1983-1985 1989-1994 1994-1996 1996-1997 1997-1998 KB Brøndby IF Juventus FC SS Lazio (cedit) FC Barcelona Reial Madrid Vissel Kobe Ajax Amsterdam 14 38 102 60 167 62 15 21 3 24 16 9 40 12 6 11 Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1982-1998 Dinamarca 104 37 Equips entrenats 2000-2002 2002-2006 2007-2008 2008-2009 2010-2011 2012-2014 2014-2015 2016-2018 Dinamarca (ajudant) Brøndby IF Getafe CF FC Spartak Moscou RCD Mallorca Swansea City Lekhwiya SC Al-Rayyan SC
Participà en
1998	Mundial de Futbol 1998
juny 1996	Eurocopa 1996
juny 1988	Eurocopa 1988
1986	Mundial de Futbol 1986
juny 1984	Eurocopa 1984
Família
Fills	Mads Laudrup, Andreas Laudrup
Pare	Finn Laudrup
Germans	Brian Laudrup
Premis (2000)  Cavaller de l'orde de la Dannebrog
Trajectòria   Equip – Al-Rayyan SC 1981–1982 Kjøbenhavns Boldklub 14 (3) 1982–1983 Brøndby IF 38 (24) 1983–1983 Juventus FC 1983–1985 →cessió a  SS Lazio 60 (9) 1985–1989 Juventus FC 102 (16) 1989–1994 FC Barcelona 167 (49) 1994–1996 Reial Madrid CF 62 (12) 1996–1997 Vissel Kobe 15 (6) 1997–1998 AFC Ajax 21 (11)   Selecció nacional 1980–1980   Dinamarca sub-17 4 (2) 1980–1981   Dinamarca sub-19 19 (12) 1982–1982   Dinamarca sub-21 2 (0) 1982–1998   Dinamarca 104 (37)   Entrenador – Swansea City

Biografia

És considerat com un dels millors futbolistes del món, de gran talent i brillant qualitat en el terreny de joc. Un mestre dintre i també fora del camp. En Barcelona se l'anomenà amb el sobrenom de 'enjoy laudrup', un sobrenom encertat pel gaudir del seu joc.

Migcampista de clara vocació ofensiva (també va jugar de davanter, preferentment per les bandes), estava dotat d'una extraordinària tècnica individual i talent, que li permetia "inventar" en cada partit noves accions, les denominades jugades "Made in Laudrup", entre les quals destaquen l'esquivament "croqueta" i les seves passades al buit sense mirar. Va ser un dels grans assistents del futbol europeu, donada la gran quantitat de passades de gol, i de qualitat, que va oferir als seus companys.

Va despuntar des de molt jove. El dia que va complir 18 anys va debutar amb la selecció nacional absoluta de Dinamarca en un partit oficial, i amb tan sols 19 anys ja va emigrar al futbol italià per a fitxar per un dels grans clubs del futbol mundial, la Juventus de Torí. Malgrat jugar amb companys de la talla de Michel Platini, Paolo Rossi i Zbigniew Boniek, entre altres; Laudrup no va tenir fortuna en el futbol italià, i va veure com la seva estrella va començar a decaure.

El 1989 va fitxar pel FC Barcelona, per exprés desig del llavors entrenador barcelonista Johan Cruyff., [2] qui ja ho havia intentant fitxar un any abans però al final no van fructificar les negociacions (més endavant Cruyff diria que amb Laudrup un any abans haguessin guanyat un any abans la lliga) al Barcelona va viure els millors moments de la seva carrera esportiva, que es va rellançar fins a situar-lo en la cúspide del futbol mundial. A això van contribuir els èxits del Barcelona, amb el qual va conquistar la Copa d'Europa el 1992 i quatre Lligues consecutives. Laudrup era un dels pilars indiscutibles de l'equip, i un dels tres jugadors estrangers d'aquell Barcelona al que van denominar "Dream Team". Els altres dos eren Ronald Koeman i Hristo Stòitxkov. El 1993, el FC Barcelona va fitxar un quart estranger de primer nivell mundial: el brasiler Romário. El problema és que l'equip només podia alinear tres estrangers alhora: un havia de quedar-se a la banqueta. Fins a mitjans de febrer Laudrup era dels quatre estrangers el que més minuts havia jugat.

Però un rumor filtrat per la directiva del club a l'Agència Efe i la premsa en general a mitjans de febrer d'aquell any conforme Laudrup havia signat un precontracte amb el Reial Madrid per a la següent temporada, va fer que Johan Cruyff que va donar per bo el rumor que després va acabar confirmant i pensant que el jugador no estava compromès amb el projecte, relegués a Laudrup de ser l'estranger m ás utilitzat aquest mateix any almenys utilitzat amb diferència i l'escollit a la Champions League per "descansar". El 18 de febrer fa una roda de premsa dient que se sent decebut amb la directiva per haver filtrat coses. Segons sembla Cruyff volia que seguís però des de la directiva es va filtrar que havia demanat cobrar 400 o 500 milions a l'any i que el Barça no havia acceptat. Es mostrava decebut amb Núñez i amb Gaspart per no sortir a desmentir aquesta informació. Afirmava no haver pres la decisió encara i al principi anava a parlar al març o abril sobre el seu futur però després d'això no parlaria més fins a final de temporada. L'ésser l'escollit per descansar a partir de llavors a la Copa d'Europa va començar a deteriorar les seves relacions amb l'entrenador Johan Cruyff. Malgrat que el Barcelona va guanyar la Lliga, per quart any consecutiu, Laudrup va manifestar que havia deixat de gaudir com ho havia fet en els anys anteriors i que estava "fart de Cruyff". La realitat és que sobre el mes de novembre Cruyff va donar ordres a la directiva d'iniciar negociacions per renovar a Laudrup però el jugador va declinar renovar esgrimint que fins a final de temporada no volia parlar de renovacions (potser l'oferta de Núñez no era equiparable a la de president madridista Ramón Mendoza).

Malgrat que Laudrup sempre havia declarat que només abandonaria el FC Barcelona per a tornar al seu país, va acabar fent bons els rumors i va acceptar una suculenta oferta de 400 milions per temporada més casa i cotxe que li va fer el Reial Madrid.

Va jugar en el Reial Madrid dues temporades, entre 1994 i 1996, i va guanyar una Lliga, la de l'any 1995 on va ser considerat el jugador clau perquè el Reial Madrid guanyés la lliga 5 anys després.

Va abandonar el Reial Madrid, sense gran brillantor, a la finalització del seu contracte per dues temporades, el 1996, i va decidir acceptar una bona oferta econòmica del Vissel Kobe, un equip de la Lliga Japonesa. Va acabar la seva brillant carrera com futbolista jugant una temporada en l'Ajax Amsterdam. Després de finalitzar la seva carrera com futbolista va iniciar la carrera d'entrenador. El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player de Dinamarca com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.

El juliol del 2007, es convertí en entrenador del Getafe CF, substituint així a Bernd Schuster, fitxat pel Reial Madrid. La temporada 2008-2009 entrenà el FC Spartak Moscou. L'any 2010 tornà a entrenar un equip de la lliga espanyola, en aquest cas, el RCD Mallorca.

Títols

Campionats Nacionals

• 5 Lliga espanyola de futbol:
  • 4 amb el FC Barcelona - 1991, 1992, 1993 i 1994.
  • 1 amb el Reial Madrid - 1995.
• 1 Copa del Rei amb el FC Barcelona - 1990.
• 2 Supercopa d'Espanya amb el FC Barcelona - 1991 i 1992.
• 1 Serie A amb la Juventus FC - 1985-86.
• 1 Eredivisie (lliga neerlandesa) amb l'Ajax - 1997-98.
• 1 copa neerlandesa amb l'Ajax - 1998.

Copes Internacionals

• 1 Copa d'Europa amb el FC Barcelona - 1992
• 1 Supercopa d'Europa amb el FC Barcelona - 1992
• 1 Copa Intercontinental amb la Juventus FC - 1985
• 1 Copa Confederacions amb la Selecció Danesa - 1995

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Laudrup