Michael Rogers

ciclista australià

Michael Rogers (Barham, Nova Gal·les del Sud, 20 de desembre de 1979) és un ciclista australià, ja retirat, que fou professional del 2000 al 2016.[1]

Infotaula de personaMichael Rogers

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1979 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Barham (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióACT Academy of Sport Modifica el valor a Wikidata
Alçada185 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióciclista Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAustràlia Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme en pista
ciclisme de competició Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipRodador i cursa per etapes Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
2000-2000 Mapei
2001-2002 Mapei
2003-2005 Soudal Quick-Step
2006-2007 T-Mobile
2008-2010 HTC-Highroad
2011-2012 Ineos Grenadiers
2013-2016 Team Saxo Bank-Tinkoff Bank Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2015UCI World Tour 2015 (103è)
5 juliol 2014Tour de França de 2014
9 maig 2014Giro d'Itàlia de 2014
2014UCI World Tour 2014 (82è)
29 juny 2013Tour de França de 2013
2013UCI World Tour 2013 (81è)
2012Jocs Olímpics d'Estiu de 2012
2012UCI World Tour 2012 (17è)
3 juliol 2010Tour de França de 2010
2010Calendari mundial UCI 2010 (43è)
2009calendari mundial UCI 2009 (43è)
2008UCI ProTour 2008 (35è)
2008Jocs Olímpics d'Estiu de 2008
2007UCI ProTour 2007 (54è)
2006UCI ProTour 2006 (84è)
2005UCI ProTour 2005 (27è)
2004Ciclisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 - contrarellotge individual masculina  (medalla de bronze olímpica)
2004Classificació UCI 2004 (50è)
2003Classificació UCI 2003 (33è)
2002Jocs de la Commonwealth de 2002
2002Classificació UCI 2002 (98è)
Tour de França Modifica el valor a Wikidata
Premis

Twitter (X): mickrogers UCI: 14402 Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics Anells olímpics
Bronze Atenes 2004 Contrarellotge
Campionat del Món Maillot arc iris
Plata Verona 1999 contrarellotge sub-23
Bronze Plouay 2000 contrarellotge sub-23
Or Hamiton 2003 contrarellotge
Or Verona 2004 contrarellotge
Or Madrid 2005 contrarellotge

Rogers passà a professional l'any 2001 amb l'equip italià Mapei, que amb els canvis de patrocinadors es convertí primer en Quick Step-Davitamon i després en Quick Step-Innergetic. El 2006, Rogers fitxà pel T-Mobile Team,[2] que capitanejà al Tour de França de 2007.

Com molts altres ciclistes professionals australians de la seva generació, fou un producte del programa per ciclistes joves de l'Australian Institute of Sport, que li permeté viure i córrer a Europa quan encara era amateur. Començà com a pistard sota el tutoratge de Charlie Walsh i després es canvià al ciclisme en ruta.

Gran contrarellotgista, guanyà el campionat del món d'aquesta especialitat tres vegades seguides (2003-2005). Tot i quedar originalment segon al campionat del 2003, fou declarat campió del món després que el guanyador original, David Millar, fos desqualificat per dopatge.[3] Com que rebé la medalla d'or del 2003 el mateix dia que es disputaren els campionats de 2004, guanyà dues medalles d'or en un sol dia.[4]

Durant la seva carrera esportiva va prendre part en quatre edicions dels Jocs Olímpics d'Estiu, el 2000, 2004, 2008 i 2012. Destaca la medalla de bronze que guanyà en la contrarellotge als Jocs d'Atenes de 2004.[5]

Tot i la seva potència com a rodador, Rogers millorà molt a les muntanyes amb el pas dels anys. Al Tour de França de 2003 i Tour de França de 2004 fou el millor aliat del seu company d'equip Richard Virenque en el seu intent d'aconseguir el mallot de la muntanya, cosa que l'escalador francès aconseguí.

Va acabar el Tour de França de 2006 en desena posició, entre l'espanyol Haimar Zubeldia i el luxemburguès Fränk Schleck. Al Tour de França de 2007 va haver de retirar-se quan tenia l'oportunitat de vestir-se de groc per una desafortunada caiguda.[6] Una posterior mononucleosi el va mantenir allunyat de les curses durant un temps.[6]

El desembre de 2013 es va anunciar que havia donat positiu en clenbuterol a la Japan Cup i que seria suspès a l'espera de més investigacions.[7][8] El 23 d'abril de 2014 la Unió Ciclista Internacional (UCI) va anunciar que seria absolt de qualsevol delicte i que podia tornar a la competició, tot acceptant que hi havia una probabilitat significativa que el clenbuterol provingués de carn contaminada consumida mentre Rogers competia a la Xina.[9]

Va tornar a la competició i el 2014 guanyà dues etapes al Giro d'Itàlia[10] i una al Tour de França.[11]

El 25 d'abril de 2016, Michael Rogers es veia forçat a retirar-se a causa d'una aritmia cardíaca, detectada el 2001, però que s' havia agreujat amb el pas dels anys.[1][12]

Palmarès en ruta modifica

Resultats al Tour de França modifica

  • 2003. 42è de la classificació general
  • 2004. 22è de la classificació general
  • 2005. 41è de la classificació general
  • 2006. 9è de la classificació general
  • 2007. Abandona (8a etapa)
  • 2009. 103è de la classificació general
  • 2010. 37è de la classificació general
  • 2012. 23è de la classificació general
  • 2013. 16è de la classificació general
  • 2014. 26è de la classificació general. Vencedor de la 16a etapa
  • 2015. 36è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia modifica

  • 2006. Abandona (13a etapa)
  • 2009. 7è de la classificació general
  • 2014. 18è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes
  • 2015. 33è de la classificació general

Palmarès en pista modifica

Resultats a la Copa del Món modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Michael Rogers forced to retire with heart ailment». Cyclingnews.com, 25-04-2016.
  2. «ROGERS Michael». [Consulta: 29 gener 2024].
  3. «Rogers logra el título mundial de contrarreloj tras la descalificación de Millar» (en castellà). El País [Madrid], 08-09-2004. ISSN: 1134-6582.
  4. AS, Diario. «Michael Rogers recibió dos oros el mismo día» (en castellà), 30-09-2004. [Consulta: 29 gener 2024].
  5. «Olympedia – Mick Rogers». [Consulta: 29 gener 2024].
  6. 6,0 6,1 «Rogers, una estrella caída en desgracia – Ciclismo Internacional». [Consulta: 29 gener 2024].
  7. «Michael Rogers, triple campeón mundial de contrarreloj, positivo por clembuterol», 18-12-2013. [Consulta: 29 gener 2024].
  8. Barry Ryan. «Michael Rogers Returns Adverse Analytical Finding For Clenbuterol». Cyclingnews.com, 20-10-2013. [Consulta: 18 desembre 2013].
  9. «No ban for Rogers after Clenbuterol positive», 23-04-2014. [Consulta: 23 abril 2014].
  10. Ferrari, Fernando. «20ª Giro Italia: Rogers dobla en el Zoncolan» (en castellà), 31-05-2014. [Consulta: 29 gener 2024].
  11. «Australian Michael Rogers wins 16th stage, the longest in Tour de France». Fox Sports. News Corp Australia, 22-07-2014 [Consulta: 23 desembre 2021].
  12. Sport. «El corazón retira a Michael Rogers, triple campeón del mundo contrarreloj» (en castellà), 25-04-2016. [Consulta: 29 gener 2024].

Enllaços externs modifica