Michael Schwalbè (en francès: Michel Schwalbé) (Radom, 27 d'octubre de 1919 modifica Berlín, 8 d'octubre de 2012 modifica) fou un violinista polonès i durant gairebé 30 anys líder de l'Orquestra Filharmònica de Berlín sota Herbert von Karajan.[1]

Infotaula de personaMichael Schwalbè
Nom original(fr) Michel Schwalbé modifica
Biografia
Naixement27 octubre 1919 modifica
Radom (Polònia) modifica
Mort8 octubre 2012 modifica (92 anys)
Berlín (Alemanya) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Música Fryderyk Chopin modifica
Activitat
OcupacióViolinista i concertino modifica
AlumnesDorota Imiełowska modifica
InstrumentViolí modifica
Premis

Musicbrainz: f4c349f9-9551-478c-b160-76f1d1c1295e Discogs: 833770 Allmusic: mn0000958541 Modifica els identificadors a Wikidata

Des de molt jove s'inicià en el violí estudiant al Conservatori de Varsòvia, sota la direcció Moritz Frenkel que havia sigut alumne de Leopold Auer. El 1933 es traslladà a París; allà continuà les seves practiques amb George Enescu i Pierre Monteux i aconseguí el primer premi en el Conservatori de la capital de França. El 1942, després de ser amenaçat de deportació, Schwalbé va escapar a Suïssa amagat en una furgoneta de mobles. Allà va ser reclutat pel director Ernest Ansermet com a primer líder de l'Orquesta de la Suisse Romande, i va establir el seu quartet homònim, que va existir del 1946 al 1948, any en què va triomfar a Joseph Szigeti al Conservatori de Ginebra i es va convertir en líder del Orquestra del Festival Suís. Poc temps després va estar a la Gran Bretanya, tocant el Concert de Brahms amb la "Royal Philharmonic Orchestra"" al "Royal Festival Hall", el març de 1953.[1]

El 1946 fou nomenat Konzertmeister de l'Orquesta de la Suisse Romande, càrrec que el lligà a altres grups simfònics com l'Orquestra del festival de Lucerna i la Filharmònica de Berlín, allà Schwalbè va conèixer i treballar per primera vegada amb Karajan a Lucerna i aquest es va proposar d'animar el violinista, que al principi va vacil·lar per abandonar el santuari de Suïssa i la possibilitat d'una carrera en solitari. Al cap de dos anys, la col·laboració de Karajan-Schwalbé pagava dividends. Els seus enregistraments i actuacions d'Ein Heldenleben es van convertir en els esdeveniments musicals més parlats de 1959. Altres memorables enregistraments de Schwalbé amb l'orquestra i Karajan inclouen les quatre estacions de Vivaldi.[1]

En aquestes feines Schwalbè també hi va unir la de professor, tant en la Hochschule für Musik de Berlin com en els cursos d'estiu de l'Acadèmia de Salzburg; però la seva activitat principal fou la de concertista i en aquesta camp fou on el seu nom ressonà amb més força.

Després de retirar-se el 1986, Schwalbé va continuar vivint a Berlín, on va ensenyar ocasionalment i va ser convidat d'honor als assajos i actuacions de la Filharmònica de Berlín. Michel Schwalbé es va divorciar dues vegades i va sobreviure una filla.[1]

BibliografiaModifica

  • Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1318. (IBSN 84-7291-226-4)