Miquel Coniates

(S'ha redirigit des de: Michel Akominatos)

Miquel Coniates o Akominatos (en grec Μιχαήλ Χωνιάτης o Ἀκομινάτος), (Chonae, Frígia, ca. 1140 – monestir de Bodonitsa, Molos, Phthiotis, 1220) fou un arquebisbe cismàtic i escriptor. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Infotaula de personasant Miquel Coniates, o
Miquel Akominatos
Capitals in acropolis.JPG
Capitells romans d'Orient de l'Acròpolis d'Atenes, contemporanis de Miquel Coniates
Biografia
Naixementgrec: Μιχαήλ Χωνιάτης o Ἀκομινάτος (Mihaíl Honiátes o Akominátos)
ca. 1140
Chonae (Frígia, Imperi Bizantí)
Mort1220
Monestir de Bodonitsa (avui Mendenitsa, al municipi de Molos, Phthiotis)
  Metropolità 

Dades personals
ReligióCristianisme ortodox
Activitat
OcupacióHistoriador, sacerdot i escriptor
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia Ortodoxa
CanonitzacióAntiga
Festivitat4 de juliol
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Germà de l'historiador Nicetes Coniates, de jove estudià a Constantinoble, sota la direcció d’Eustaci de Tessalònica des de 1157. Fou després sots secretari del patriarca i cap al 1182 fou nomenat arquebisbe d’Atenes. Quan els croats envaïren la ciutat el 1204, defensà la ciutat, però en 1205 ha de rendir-la a Lleó Sgouros. Marxà a Tessalònica i Carístia, i es retirà després a l'illa de Ceos. Cap al 1217 anà al monestir de Bodonitsa (avui Mendenitsa, al municipi de Molos, Phthiotis), prop de les Termòpiles, on morirà en 1220.

Consta que fou el darrer posseïdor de la versió completa de dues obres de Cal·límac de Cirene, Hècale i Aitia. La seva obra reflecteix la decadència i l'estat miserable de l'Àtica i Atenes en la seva època. En destaca la correspondència amb Eutimi Tornikes o l'informe adreçat a Aleix III de Bizanci sobre els abusos de l'administració romana d'Orient, o els iambs sobre la ruina d'Atenes, o una monòdia en honor al seu germà.

Les seves obres, compostes d'homilies, cartes, discursos i poemes, foren publicades en dos toms per l'erudit escriptor grec Lambros (Atenes, 1879-1880), algunes d'elles, traduïdes al llatí, figuren en diverses recopilacions com les de P. Morelli, Cave, Labbe, Fabricius, Oudin, Montfaucon, Combefis, Lequiem, Kollar.[1]

ReferènciesModifica

  1. Tom núm. 3 pag. 879 de l'enciclopèdia Espasa.