Michel Barnier
Michel Barnier (La Tronche, 9 de gener de 1951) és un polític francès que fou membre de la Comissió Prodi i que ha estat diverses vegades ministre al seu país. Des del 2016 és el principal negociador de la Unió Europea responsable de liderar les negociacions sobre el Brexit, i va dirigir després el grup de treball format per finalitzar-les i negociar futures relacions amb el Regne Unit.[1]
Biografia modifica
Va néixer el 9 de gener de 1951 a La Tronche (Delfinat), població pertanyent administrativament al departament d'Isèra. Va estudiar a l'Escola Superior de Comerç de París, on es graduà el 1972. Membre del partit polític conservador Reagrupament per la República (RPR) inicià la seva activitat política l'any 1973, en el qual fou escollit Conseller General de la Savoia, esdevenint el seu president entre 1982 i 1999. En aquest càrrec fou un dels principals responsables de tirar endavant el projecte, i posteriorment el desenvolupament, dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1992 a Albertville juntament amb Jean-Claude Killy.
El 1978 fou elegit diputat a l'Assemblea Nacional Francesa per la Savoia, escó que abandonà el 1993 per esdevenir ministre de Medi Ambient en el govern d'Édouard Balladur, càrrec que va mantenir fins al 1995. Aquell any fou elegit senador al Senat francès, càrrec però que abandonà per ser nomenat per part del primer ministre de França Alain Juppé ministre delegat d'Afers Europeus, càrrec que va mantenir fins al juny de 1997, i des del qual fou el delegat francès en la signatura del Tractat d'Amsterdam.
El setembre de 1999 fou nomenat membre de la Comissió Prodi, en la qual fou nomenat Comissari Europeu de Política Regional, càrrec que va mantenir fins al març de 2004, sent substituït per Jacques Barrot, i pel qual fou membre de la Convenció sobre l'avenir d'Europa. Abandonà la Comissió per esdevenir ministre d'Afers Exteriors de França sota el govern de Jean-Pierre Raffarin en nom de la Unió pel Moviment Popular (UMP), càrrec que va mantenir fins al juny de 2005.
El març de 2006 fou nomenat vicepresident del Partit Popular Europeu (PPE), i el juny de 2007 ministre d'Agricultura i Pesca per part del nou govern dirigit per François Fillon.
Entre 2010 i 2014 fou Comissari Europeu del Mercat Interior i Serveis de la Comissió Barroso.
El 17 d’octubre de 2019, amb la proximitat del Brexit, va ser nomenat per un any representant de la UE responsable de la futura relació amb el Regne Unit.
El maig de 2021 va publicar "La grande illusion. Journal secret du Brexit" (Gallimard), on recull les seves experiències com a negociador.
Està en possessió de la Legió d'Honor.
Honors modifica
Referències modifica
- ↑ Girard, Étienne. «Remplacer Sylvie Goulard à Bruxelles : Thierry Breton favori de Macron… au risque d'un conflit d'intérêts» (en francès). [Consulta: 8 desembre 2020].
