Michelangelo Antonioni

Michelangelo Antonioni (Ferrara, Itàlia, 29 de setembre de 1912 - 30 de juliol de 2007) fou un dels més cèlebres realitzadors de la història del cinema.

Infotaula de personaMichelangelo Antonioni
Michelangelo Antonioni Cropped.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 setembre 1912 Modifica el valor a Wikidata
Ferrara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 juliol 2007 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri de Certosa di Ferrara Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia
Grup ètnicItalians Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Bolonya . economia (valor desconegut–1935)
Centre Experimental de Cinematografia (1940–1942) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, escriptor, guionista, muntador, productor de cinema, pintor i poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1950 Modifica el valor a Wikidata –  2007 Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
1955 Le Amiche
1957 El crit
1960 L'avventura
1961 La notte
1962 L'eclisse
1966 Blow-Up
1975 Professione: Reporter
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Família
CònjugeLetizia Balboni (1942-1954)
Enrica Antonioni (1986-2007)
ParellaMonica Vitti Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmichelangeloantonioni.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000774 Allocine: 26 Allmovie: p79780 112262
Discogs: 1911033 Find a Grave: 20708834 Modifica els identificadors a Wikidata

Realitzà una catorzena de llargmetratges, des de Cronaca di un amore, de 1950, fins Identificazione di una donna, del 1982. Encara que després va participart en algun altre projecte, i que, segons més d'un crític, va "llogar" el seu nom pel film Destinazione Verna de 1999, es pot ben dir que els darrers vint-i-cinc anys de la seva vida va abandonar del tot el cinema. O, potser el cinema l'havia abandonat a ell.

Premiat a festivals com Cannes, Berlín i Venècia, la seva obra es caracteritza per un estil formal molt singular, lent i elegant. Pel que fa a la temàtica dels seus films destaca de forma recurrent la seva obsessió per la dificultat de comunicació de l'ésser humà ("La incapacitat d'expressar sentiments és la tragèdia de l'home modern" Antonioni dixit). Tot i que les seus primers films són de la dècada del 1950; amb la seva pel·lícula l'avventura (1960) comença el "fenomen antonioni": geni per uns i farsant per altres (com molt bé deia Carlos Saura).

De la seva filmografia destaca la trilogia de la soledat i la incomunicació (L'avventura, La notte i L'eclisse); la mítica Blow up, que fou la seva primera pel·lícula en anglès (obra de culte); i The passenger (professione: reporter) la seva última gran pel·lícula amb un final tècnicament memorable, i rodada en part a Barcelona i Andalusia.[1]

Fins a la seva mort el 2007, Antonioni era un dels gegants de la cinematografia mundial que romania en vida, juntament amb el suec Ingmar Bergman, el francès Jean-Luc Godard o el portuguès Manoel d'Oliveira entre d'altres. És particularment dramàtic, cinematogràficament parlant, que el traspàs d'en Bergman es produís el mateix dia, unes hores abans de la del seu amic, company i col·lega.

FilmografiaModifica

RealitzadorModifica

Nota: Antonioni fou el guionista de tots els films que realitzà.

LlargmetratgesModifica

  • 1950: Cronaca di un amore (Crònica de un amor) amb Lucia Bosé i Gino Cervi.
  • 1953: La Signora senza camelie (La senyora sense camèlies) amb Lucia Bosé i Gino Cervi.
  • 1953: I Vinti (El vençuts).
  • 1955: Le Amiche (Les amigues) amb Eleonora Rossi Drago.
  • 1957: El crit (El crit) amb Alida Valli.
    • La trilogia:
  • 1960: L'avventura amb Monica Vitti i Lea Massari.
  • 1961: La notte amb Marcello Mastroianni, Jeanne Moreau i Monica Vitti.
  • 1962: L'eclisse amb Alain Delon, Monica Vitti, Francisco Rabal i Louis Seigner.
  • 1964: Il Deserto rosso (El desert vermell) amb Monica Vitti i Richard Harris.
  • 1966: Blow Up amb Vanessa Redgrave i David Hemmings.
  • 1970: Zabriskie Point.
  • 1975: Professione: reporter amb Jack Nicholson i Maria Schneider.
  • 1980: Il Mistero di Oberwald amb Monica Vitti.
  • 1982: Identificazione di una donna amb Marcel Bozzuffi i Enrica Antonioni.
  • 1999: Destinazione Verna amb Sophia Loren i Naomi Campbell. (autoria discutible).

CurtmetratgesModifica

  • 1943: Gente del Po.
  • 1948: Roma-Montevideo.
  • 1948: Oltre l'oblio (Més enllà de l'oblit).
  • 1948: Nettezza Urbana (Neteja urbana).
  • 1949: L'Amorosa menzogna (La mentida amorosa).
  • 1950: La Villa dei Mostri (La vil·la dels monstres).
  • 1950: La Funivia del Faloria (El telefèric del Falornia).
  • 1989: Kumbha Mela.

DocumentalsModifica

  • 1949: Superstizione.
  • 1949: Sette canne, un vestito (Set canons, un vestit).
  • 1949: Ragazze in bianco (Noies de blanc), llargmetratge.
  • 1949: Bomarzo, llargmetratge.
  • 1989: 12 registi per 12 città (Dotze realitzadors per dotze ciutats), co-realització sobre el Campionat Mundial de futbol de 1990, segment Roma.
  • 1993: Noto, Mandorli, Vulcano, Stromboli, Carnevale (Noto, ametllers, Vulcano, Stromboli, carnestoltes).
  • 2004: Lo Sguardo di Michelangelo (L'esguard de Michelangelo).

Co-realitzacionsModifica

  • 1953: L'Amore in città, (L'amor a ciutat) co-realització, segment Tentato suicidio.
  • 1965: I Tre volti, co-realització, segment Il provino amb Soraya Esfandiary i Dino de Laurentiis.
  • 1995: Al di là delle nuvole, (Més enllà dels núvols), co-realitzat amb Wim Wenders, amb Fanny Ardant, John Malkovich, Sophie Marceau, Vincent Perez, Jean Reno, Marcello Mastroianni i Jeanne Moreau.
  • 2004: Eros, co-realització, segment Il Filo pericoloso delle cose.

Col·laboracionsModifica

  • 1972: Chung Kuo Cina (Chung Kuo, Xina) (narrador)

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Catalunya plató». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michelangelo Antonioni