Michelle Bachelet

34a i 36a presidenta de Xile

Verónica Michelle Bachelet Jeria /βeˈɾonika miˈʃɛl baʃˈle ˈçeɾja/ (Santiago de Xile, 29 de setembre de 1951), metgessa (cirurgiana i pediatra) i política, fou presidenta de Xile entre el 2006 i el 2010 i també entre el 2014 i el 2018. Membre del Partit Socialista de Xile, va actuar com a Ministra de Salut del govern de Ricardo Lagos entre 2000 i 2002. Posteriorment passà a ocupar el càrrec de Ministra de Defensa, la primera dona a fer-ho de tota l'Amèrica Llatina.[1]

Infotaula de personaMichelle Bachelet
Portrait Michelle Bachelet.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Verónica Michelle Bachelet Jeria Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 setembre 1951 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
La Cisterna (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Alta Comissariada de les Nacions Unides per als Drets Humans
1r setembre 2018 –
President de la República de Xile
11 març 2014 – 11 març 2018
← Sebastián PiñeraSebastián Piñera →
Directora executiva d'ONU Dones
14 setembre 2010 – 15 març 2013
← cap valor – Phumzile Mlambo-Ngcuka →
Presidenta temporal de l'Unasur
23 maig 2008 – 10 agost 2009
← cap valor – Rafael Correa →
President de la República de Xile
11 març 2006 – 11 març 2010
← Ricardo LagosSebastián Piñera →
Ministra de Defensa Nacional
7 gener 2002 – 29 setembre 2004
← Mario Fernández BaezaJaime Ravinet →
Ministra de Salut
11 març 2000 – 7 gener 2002
← Álex FigueroaOsvaldo Artaza →
Consultor Organització Panamericana de la Salut, Organització Mundial de la Salut, Societat Alemanya de Cooperació Internacional
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Xile - medicina (1970–1983)
Universitat Humboldt de Berlín
Liceo Javiera Carrera
Westland Middle School
Universitat de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstratègia militar Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica, cirurgiana, epidemiòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrganització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista de Xile (–2018) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJorge Dávalos (1979–1984) Modifica el valor a Wikidata
FillsSebastián Dávalos Modifica el valor a Wikidata
ParesAlberto Bachelet Modifica el valor a Wikidata  i Ángela Jeria Modifica el valor a Wikidata
ParentsMáximo Jeria (besavi) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
15 desembre 2013Chilean presidential election, 2013 (en) Tradueix
27 febrer 2010Terratrèmol de Xile de 2010
2006mobilització estudiantes de Xile de 2006
11 desembre 2005Elecció presidencial de Xile de 2005-2006
desembre 1992part
febrer 1984part
1984separació matrimonial
juny 1978part
1977-1984matrimoni
1975interrogatori (Villa Grimaldi)
1975tortura (Villa Grimaldi)
1969-1979exili
1964immigració dels Estats Units
1962immigració als Estats Units
Xarxa Metropolitana de Mobilitat Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Firma de Michelle Bachelet.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of Michelle Bachelet (Order of Seraphim).svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmichellebachelet.cl Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1905605 Facebook: MichelleBachelet Twitter: mbachelet Discogs: 485959 Modifica el valor a Wikidata

El 15 de gener del 2006 va guanyar la segona volta de les eleccions presidencials xilenes contra el candidat Sebastián Piñera Echenique, cosa que la convertí en la primera presidenta del país, càrrec que assumí l'11 de març del mateix any tot succeint-hi Ricardo Lagos. Durant la seva presidència negà honors oficials en morir l'exdictador Augusto Pinochet, el desembre del 2006. S'enfrontà a les protestes estudiantils i contra les reformes del sistema de transport (2006 i 2007). En política internacional, mantingué una disputa fronterera amb el Perú i restablí les relacions amb Cuba (2009), i en l'àmbit regional procurà mantenir un equilibri entre els governs bolivarians i els de dreta. Al final del seu mandat hagué d'enfrontar-se a les conseqüències de la crisi financera global i a catàstrofes naturals. Tot i les dures crítiques rebé un alt grau d'aprovació ciutadana. Ocupà el càrrec fins al març de 2010 quan, privada constitucionalment de concórrer a un segon mandat fou substituïda per Sebastián Piñera Echenique.[1]

El desembre del 2013 guanyà per segon cop les eleccions presidencials. Durant aquest mandat dugué a terme una reforma de l'educació molt contestada per sectors de dreta, despenalitzà parcialment l'avortament i reprengué la persecució dels responsables dels crims de la dictadura. Creà també dues grans reserves marines, una al voltant de l'illa de Pasqua i l'altra al llarg del litoral xilè. El març del 2018 fou succeïda a la presidència novament per Piñera.[1]

L'agost de 2018 s’incorporà al càrrec de Comissària dels drets humans de les Nacions Unides.

Parla anglès, alemany, francès, castellà i portuguès. El 17 de maig de 2010 fou investida Doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Michelle Bachelet Jería | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juliol 2021].
  2. «La Pompeu Fabra atorga el doctorat honoris causa a Michelle Bachelet». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 maig 2010].

Enllaços externsModifica