Obre el menú principal

Dins de la tradició lexicogràfica, la microestructura va ser enunciada per primer cop per la lexicologista Josette Rey-Debove com “el conjunt d’informacions ordenades que segueixen l’entrada” 1.


Origen del termeModifica

La lexicografia tradicional es basava principalment en el vessant pràctic dels diccionaris, però progressivament es va anar desenvolupant una teoria general del diccionari que hi identificava i descrivia una estructura general formada per macroestructura i microestructura. La teoria així exposada era el resultat d’una reflexió sobre la mateixa lexicografia desenvolupada a la segona meitat del segle XX, una “activitat intel·lectual de reflexió científica sobre el món dels diccionaris [que fa] pertinent de distingir entre la ‘lexicografia pràctica’ i la ‘lexicografia teòrica’, anomenada també ‘metalexicografia’” 2.

Així i enfront de la macroestuctura, entesa com a “particular disposició, ordenació i ubicació de les unitats lèxiques tractades en l’obra” 3, i un cop ordenades i llistades les entrades de l’obra, es troba la microestructura, o “organització interna de la informació relativa a cada lema, continguda en els articles del diccionari” 4.

ContingutModifica

Un diccionari es troba organitzat en articles que, al seu torn, consten d’una entrada (lema) i d’una informació referent a aquest lema que pot ser molt diversa i depèn de l’objectiu de cada diccionari. Tanmateix hi ha alguns elements formatius considerats imprescindibles, “que podem anomenar article mínim. Aquests elements són la categoria de l’entrada, la definició i l’exemple 5. Més enllà d’aquesta informació mínima, els diccionaris poden incloure més dades depenent del seu grau d’especialitat i complexitat: dades que poden referir-se a elements morfològics, sintàctics, fonètics, ortogràfics, diacrònics, diasistemàtics, etc.

Si es prenen com a referència els dos diccionaris generals monolingües més emprats en llengua catalana, l’organització de les respectives microestructures presenta les següents característiques:

a) Al DIEC-Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans cada entrada dóna la següent informació:

- Informació gramatical sobre la categoria del mot.

- Informació diasistemàtica sobre l’ús del mot des del punt de vista temàtic o geogràfic.

- La definició.

- Exemples.

b) Al GDLC-Gran Diccionari de la Llengua Catalana els elements informatius de cada lema són els següents:

- Un indicador que l’entrada coincideix amb el DIEC.

- Informació diacrònica sobre l’origen etimològic.

- Un indicador cas que aquella etimologia no estigui documentada.

- Un indicador cas que sigui un manlleu lingüístic.

- Informació gramatical sobre la categoria del mot.

- Informació morfològica completa dels paradigmes verbals.

- Informació diasistemàtica sobre l’ús del mot des del punt de vista temàtic.

- La definició.

- Indicador de partició sil·làbica.

La microestructura en el diccionari digitalModifica

La irrupció de les noves tecnologies ha donat lloc a l’aparició dels diccionaris digitals. Aquesta nova visió de la lexicografia no afecta gaire l'organització microestructural, ja que “els diccionaris digitals simulen, en allò que és possible, la imatge externa dels diccionaris editats en paper 6. En canvi sí que hi ha un gran avanç pel que afecta als sistemes de cerca que inclouen “sistemes complexes (com ara) descriptors associats a indicacions lexicogràfiques 7.

Un exemple d’aquest tipus de diccionari és la pàgina web de l’Institut d’Estudis Catalans, que permet accedir al seu diccionari general (http://dlc.iec.cat/advSearch.asp) i fer-hi cerques selectives, com ara buscar totes les definicions o subentrades que continguin un mot, o que comencin per un mot o una cadena de caràcters, o contràriament, que no el continguin o no hi comencin.

En tot cas on sí que han portat aquestes reflexions de la lexicografia moderna és a completar aquella formulació de l’estructura general del diccionari. Així als dos elements ja coneguts de macro i microestructura se li n’han afegit d’altres, com ara la hiperestructura, les estructures d’accés o la  iconoestructura, la qual “permet analitzar els diccionaris fonamentalment per mitjà de les imatges” 8.

La importància d’aquest darrer element ha portat a una modificació de l’apartat microestructural pel que fa a la morfologia de la informació oferta. Així en el diccionari clàssic, escrit i publicat, el paper que hi jugaven les imatges era molt secundari i es limitava a fotos i esquemes. El mitjà digital, en canvi, possibilita que els elements multimèdia accedeixin a l’estructura lexicogràfica i completin la informació dels diccionaris en línea, amb recursos com la reproducció de sons i vídeos que, si bé encara no estan desenvolupats de forma general, permeten que la lexicografia moderna compti amb més mitjans per intentar donar la màxima informació en cada lema.

Vegeu tambéModifica

  • Lexicografia
  • Lexicografia digital
  • Diccionari analògic
  • Diccionari teòric
  • Nomenclatura
  • Diccionari de la llengua catalana de l’IEC
  • Gran diccionari de la llengua catalana

Referències[modifica | modifica el codi]Modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Lexicografia 
  1. Jump up↑ Rey-Debove, Josette Étude linguistique et sémiotique des dictionnaires français contemporains Paris: Mouton, 1971, p. 151.
  2. ↑ Jump up to:2,0 2,1 Rafel i Fontanals, Joaquim Lexicografia Barcelona: UOC, 2005, p. 166.
  3. Jump up↑ Rafel i Fontanals, Joaquim Lexicografia Barcelona: UOC, 2005, p. 78.
  4. ↑ Jump up to:4,0 4,1 Rafel i Fontanals, Joaquim Lexicografia Barcelona: UOC, 2005, p. 78.
  5. Jump up↑ Rafel i Fontanals, Joaquim Lexicografia Barcelona: UOC, 2005, p. 92.
  6. Jump up↑ Gelpí, Cristina “El estado actual de la lexicografia: los nuevos diccionarios dins Medina Guerra, A.M. (coord.) Los orígenes del pluralismo jurídico Barcelona: Ariel lingüística, 2003, p. 307-328 ISBN 9788434482531
  7. Jump up↑ Gelpí, Cristina “El estado actual de la lexicografia: los nuevos diccionarios dins Medina Guerra, A.M. (coord.) Los orígenes del pluralismo jurídico Barcelona: Ariel lingüística, 2003, p. 307-328 ISBN 9788434482531
  8. Jump up↑ Gelpí, Cristina “El estado actual de la lexicografia: los nuevos diccionarios dins Medina Guerra, A.M. (coord.) Los orígenes del pluralismo jurídico Barcelona: Ariel lingüística, 2003, p. 307-328 ISBN 9788434482531