Comparador de parpelleig
El microscopi de parpelleig o estereocomparador és un instrument utilitzat en l'àmbit de l'astronomia per mesurar moviments o variacions de brillantor en objectes celestes. L'estereocomparador era molt útil per detectar estels, estrelles dobles, asteroides, estrelles variables i el desplaçament de les estrelles.[1]
L'instrument és bàsicament un microscopi on se superposen en forma òptica dues plaques fotogràfiques, canviant ràpidament d'unes a altres. D'aquesta manera es poden comparar les dues imatges i detectar diferències entre elles. En l'actualitat l'instrument ha estat reemplaçat per l'ús d'ordinadors que realitzen essencialment la mateixa tasca encara que amb molta més velocitat i precisió.[2]
Principi de funcionament modifica
Es prenen fotografies d'una zona del cel nocturn en diferents instants o èpoques; posteriorment s'analitzen les fotografies en seqüències ràpides o "parpelleigs" a través d'un ocular. Així és possible descobrir canvis en la posició o brillantor d'un objecte.
Descobriment del planeta Plutó modifica
El 1930, Clyde Tombaugh va descobrir el planeta Plutó utilitzant un estereocomparador. Les fotografies que va comparar per descobrir havien estat preses les nits del 23 i 29 de gener de 1930.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comparador de parpelleig |
- ↑ Planets Beyond: Discovering the Outer Solar System (Dover Books on Astronomy). Mark Littmann. Dover Books on Astronomy. 344 pag. (2004), ISBN 0486436020, ISBN 978-0486436029
- ↑ The New CCD Astronomy: How to Capture the Stars With a CCD Camera in Your Own Backyard. Ron Wodaski. New Astronomy Press. 2002. 476 pag. ISBN 0971123705, ISBN 978-0971123700
- ↑ Gerald North. Astronomy in Depth. Springer, 2003, p. 98. ISBN 1852335807.