Migmatita
La migmatita és una roca metamòrfica i plutònica d'origen mixt, que es forma mitjançant la fusió parcial d'una roca metamòrfica o la invasió de magma en una roca ja metamorfitzada. Aquesta roca es troba en el grup de les migmatites, i és una part essencial de les roques de transició entre els granits i els esquists cristal·lins. Petrogràficament, la migmatita està composta per dues parts diferents, conegudes com el paleosoma i el neosoma. El paleosoma és la roca encaixant que es troba en un estat de metamorfisme més o menys avançat. D'altra banda, el neosoma és una roca granítica (pegmatítica o aplítica). En la seva forma megascòpica, tant el paleosoma com el neosoma presenten estructures o fàbriques de penetració, que són característiques i útils per a identificar aquest tipus de roca. El concepte de migmatita va ser reconegut per primer cop per Sederholm l'any 1907. Posteriorment, Mehnert l'any 1968 va afegir més informació a aquesta definició. A vegades, també s'utilitza el terme «gneis granititzat» per fer referència a la migmatita, però el nom científic correcte és migmatita. El procés de formació de la migmatita, conegut com a migmatització, implica condicions extremes de pressió i temperatura. La combinació d'aquests factors provoca la fusió parcial de minerals presents a la roca metamòrfica, que al refredar-se, dona lloc a la coexistència de minerals metamòrfics i magmàtics. Aquesta complexa interacció dóna origen a la característica estructura bandejada o foliada de les migmatites.[1][2][3][4]
 | |
| Tipus | roca metamòrfica |
|---|---|
Característiques modifica
La migmatita és una roca silicatada, heterogènia i normalment composta de parts fosques i clares. Les parts fosques es corresponen a les característiques de roques metamòrfiques i les parts clares són d'aspecte plutònic. La part parcialment fosa d'una migmatita pot contenir roques de color pàl·lid de composició quarzofeldspàtica o feldespàtica, i roques de color més fosc enriquides amb minerals ferromagnèsics.[5]
Formació modifica
Es formen per les reaccions metamòrfiques a l'escorça terrestre, en un un interval de temperatures entre els 200ºC i la fusió de la roca, que pot atènter entre 650ºC i 1 000ºC. amb l'augment de la temperatura, bona part dels minerals de les roques deixen de ser estables i els elements químics es combinen i s'associen amb altres minerals d'acord amb els canvis de pressió i temperatura.[6] La fusió parcial, o anatèxia, de les roques de l'escorça terrestre és un procés que depèn de les condicions de temperatura (T) i pressió (P), la predisposició o composició del protòlit i la presència d'aigua o altres elements. A mesura que una roca viatja per l'escorça terrestre, les condicions P-T canvien i produeixen l'alteració del conjunt dels minerals.[5]
Tipus de migmatites modifica
Les migmatites es poden dividir en dos grups principals; metatexites i diatexites.
Metatexita modifica
Una metatexita és una migmatita heterogènia a escala d'afloraments que conserva estructures coherents i de fusió de l'antiga roca. Bàsicament, una metatexita és una roca migmatítica que conserva íntegrament l'estructura, .[7]
Diatexita modifica
Una diatexita és una migmatita on dominen les característiques de la nova roca que té un aspecte variable i menys homogeni. La transició d'una metatexita a una diatexita depèn de la proporció o grau de fosa a la roca i de la força o tensió al qual està sotmesa.[7]
Referències modifica
- ↑ «Jakob Johannes Sederholm, Biographic notes and bibliography» (en anglès). Buletin de la Commission Geologique de Finlande, 1935. [Consulta: 14 setembre 2022].
- ↑ Mehnert K. R. «Migmatites and the Origin of Granitic Rocks.». Geological Magazine. Elsevier Publishing Company, Amsterdam, London, New York (2009), 1968. DOI: 10.1017/S0016756800052092.
- ↑ «migmatita». Diccionari de Geologia, IEC, 2022. [Consulta: 14 setembre 2022].
- ↑ «migmatita». IEC, Aportació a la terminologia geogràfica catalana, 2022. [Consulta: 14 setembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 Pawley, Mark & Reid, Anthony & Dutch, Rian & Preiss, Wolfgang. «A user's guide to migmatites.» (PDF). Report Book 2013/00016. Department for Manufacturing, Innovation, Trade, Resources and Energy, South Australia, Adelaide., 2013, pàg. 1.
- ↑ «Roques metamòrfiques». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2023. [Consulta: 18 febrer 2023].
- ↑ 7,0 7,1 Pawley, Mark & Reid, Anthony & Dutch, Rian & Preiss, Wolfgang «A user's guide to migmatites.». Report Book 2013/00016. Department for Manufacturing, Innovation, Trade, Resources and Energy, South Australia, Adelaide., 01-2013, pàg. 15-21.
Bibliografia modifica
- Ashworth, J. R.. Migmatites (en anglès). il·lustrada. Springer Science & Business Media, 2012, p. 302. ISBN 1461323479, 9781461323471.