Migranya

cefalàlgia intensa i molt incapacitant per a la persona que en pateix

La migranya (del grec hemikranion 'un costat del cap') és un tipus de cefalàlgia, habitualment molt intens i molt incapacitant per a la persona que en pateix. És una malaltia neurològica. Popularment rep el nom de mal de cap o mal de cella.

Plantilla:Infotaula malaltiaMigranya
modifica
Tipusencefalopatia i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomeseructe, fotofòbia, vòmit, cefalàlgia i nàusea Modifica el valor a Wikidata
Exàmensexploració física i neuroimatge Modifica el valor a Wikidata
Tractamentanalgèsic, triptan, blocador d'adrenoreceptors beta, antidepressiu tricíclic, antidepressiu, antiepilèptic, toxina botulínica i anticòs monoclonal Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaPRDM16 (en) Tradueix, TRPM8, FHL5 (en) Tradueix, LRP1 (en) Tradueix, MEF2D (en) Tradueix, PHACTR1, ASTN2 (en) Tradueix, MARCHF4 (en) Tradueix i MMP17 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causat perdesconegut Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-118A80 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10G43
CIM-9346
CIAPN89 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM157300
DiseasesDB8207
MedlinePlus000709
eMedicineneuro/218 neuro/517 emerg/230 neuro/529
Patient UKmigraine-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD008881 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0042331, C0149931, C0149931 i C0744641 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:6364 Modifica el valor a Wikidata

Símptomes modifica

La migranya es caracteritza per atacs de dolor molt intens i ha d'incloure almenys una de les següents característiques: dolor a tan sols un costat del cap, nàusees, vòmits, fotofòbia i sonofòbia o empitjorar amb el moviment. La seva clínica i durada varien considerablement a cada pacient, així com a cada crisi.

La migranya es classifica en dos grans grups depenent de si va precedida o no d'un conjunt de símptomes anomenats "aura", que habitualment s'experimenta com una distorsió de la vista. La migranya amb aura també s'anomena migranya clàssica. La migranya comuna o migranya sense aura, no té aquesta característica. Només el 30% de les persones que pateixen migranya han experimentat una aura.

La forma més habitual d'experimentar una aura abans d'un atac de migranya és veure un patró multicolor que creix a partir d'un petit punt central fins a cobrir bona part del camp visual dels dos ulls. Normalment dura menys de 60 minuts i la cefalea pot començar de poc abans de començar l'aura fins a 60 minuts després de la seua desaparició. Una aura pot ser qualsevol símptoma neurològic complex, per la qual raó algunes persones presenten, en lloc de l'aura visual, parestèsies, trastorns olfactius o afàsies.

Fisiopatologia modifica

Hi ha estudis que assenyalen que la migranya és principalment un trastorn neurològic,[1][2][3] d'altres que és un trastorn neurovascular amb els vasos sanguinis jugant-hi un paper clau, tot i que les proves actuals no ho avalen completament.[4][5][6][7] Altres estudis indicarien que ambdós trastorns són importants.[8][9][10][11] Una teoria està relacionada amb l'augment de l'excitabilitat de l'escorça cerebral i el control anormal de les neurones del dolor al nucli trigeminal del tronc cerebral.[12]

Desencadenants modifica

Hi ha molts factors desencadenants descrits. L'enciclopèdia mèdica MedlinePlus en cita, per exemple:[13]

Diagnòstic modifica

La migranya està sovint infradiagnosticada[14] o mal diagnosticada.[15] El diagnòstic de migranya sense aura, d'acord amb la Societat Internacional de Cefalees, es pot fer d'acord amb els següents criteris (4 de 5), coneguts com els "criteris 5, 4, 3, 2, i 1":

  • 5 o més atacs
  • Durada d'entre 4 hores i 3 dies
  • 2 o més de: localització unilateral, dolor pulsàtil, dolor de moderat a sever, agreujament per l'activitat física rutinària, evitació de l'activitat física rutinària
  • 1 o més de: nàusees, vòmits, fotofòbia, sonofòbia

Els mateixos criteris serveixen per a la migranya amb aura, però només calen dues crisi per justificar el diagnòstic. Si es sospita una migranya, cal fer un diagnòstic diferencial amb altres cefalees com ara la cefalea en acúmuls.

Tractament modifica

Els tractaments convencionals s'enfoquen a tres àrees: l'eliminació de desencadenants, el control dels símptomes i la medicació preventiva.

Eliminació de causes modifica

Sempre que sigui possible, cal aconsellar al pacient que elimini de la seva vida els factors que li produeixen crisis migranyoses. Això, que és relativament fàcil en el cas dels factors dietètics, no ho és tant en el cas dels hormonals. La identificació dels factors desencadenants és molt important pel tractament del pacient, de manera que si no hi ha un desencadenant clar es demana al pacient que faci un diari per intentar identificar-lo.

Control de símptomes modifica

El control simptomàtic (o, com també es coneix, tractament abortiu de les crisi) convencional recomana:

  • Antiinflamatoris no esteroidals (AINEs) com ara l'ibuprofèn, i antiàlgics (com el paracetamol).
  • Triptans, els més coneguts al mercat són sumatriptan, zolmitriptan i almotriptan. Són efectius, però presenten efectes secundaris com ara marejos, formigueig i pèrdua de sensibilitat a la pell i molèsties al pit, entre altres. A més, provoquen la contracció dels vasos sanguinis i no es recomanen pels pacients que pateixin determinades malalties cardiovasculars, hipertensió arterial i determinats subtipus de migranya.
  • Es comença a aplicar el tractament amb antagonistes del pèptid relacionat amb el gen de la calcitonina (CGRP, per les seves sigles en anglès). Aquestes noves molècules no tenen els efectes cardiovasculars com els triptans, i serien segurs a aquests pacients.[16]

Medicació preventiva modifica

Si el pacient té crisi més de dues vegades a la setmana, es recomana l'ús de medicació preventiva per impedir l'abús d'analgèsics. Aquesta prevenció es fa amb fàrmacs molt diversos com ara els blocadors beta, els antidepressius o els antiepilèptics. Una manera de prevenir la migranya és intentar evitar els desencadenants. Escriure un diari pot ajudar a identificar-los. Dormir bastant i beure força líquids també ajuden a prevenir-la. Qualsevol tècnica de relaxació que disminueixi la tensió quotidiana funciona per evitar migranyes, com també fer exercici amb regularitat. L'exercici aeròbic pot ajudar a disminuir la tensió i a mantenir un pes adequat, ja que l'obesitat contribueix a les migranyes.[17]

Migranya crònica modifica

El topiramat i la toxina botulínica (Botox) tenen evidències en el tractament de la migranya crònica.[18][19] S'ha trobat que la toxina botulínica és útil en la migranya crònica, però no en aquells amb l'episòdica.[20][21] L'anticòs monoclonal anti-CGRP erenumab, que s'injecta mensualment amb un aparell similar a l'utilitzat per a injectar-se insulina, es va trobar en un estudi per disminuir les migranyes cròniques en 2,4 dies més que el placebo.[22][23]

Referències modifica

  1. «Mechanisms of migraine as a chronic evolutive condition». The Journal of Headache and Pain, 20, 1, desembre 2019, pàg. 117. DOI: 10.1186/s10194-019-1066-0. PMC: 6929435. PMID: 31870279.
  2. «What is Migraine?». Arxivat de l'original el 4 juny 2020.
  3. «Migraine Information Page». Arxivat de l'original el 10 juny 2020.
  4. «Neurovascular mechanisms of migraine and cluster headache» (en anglès). Journal of Cerebral Blood Flow and Metabolism, 39, 4, abril 2019, pàg. 573–594. DOI: 10.1177/0271678x17733655. PMC: 6446418. PMID: 28948863.
  5. «An update on the blood vessel in migraine». Current Opinion in Neurology, 23, 3, juny 2010, pàg. 266–74. DOI: 10.1097/WCO.0b013e32833821c1. PMC: 5500293. PMID: 20216215.
  6. Spiri, Daniele; Titomanlio, Luigi; Pogliani, Laura; Zuccotti, Gianvincenzo «Pathophysiology of migraine: The neurovascular theory». Headaches: Causes, Treatment and Prevention, 01-01-2012, pàg. 51–64.
  7. «The vascular theory of migraine--a great story wrecked by the facts». Brain, 132, Pt 1, gener 2009, pàg. 6–7. DOI: 10.1093/brain/awn321. PMID: 19098031.
  8. «Examining the essence of migraine--is it the blood vessel or the brain? A debate». Headache, 48, 4, abril 2008, pàg. 661–7. DOI: 10.1111/j.1526-4610.2008.01079.x. PMID: 18377395.
  9. «Migraine headache: Is it only a neurological disorder? Links between migraine and cardiovascular disorders». Trends in Cardiovascular Medicine, 30, 7, octubre 2019, pàg. 424–430. DOI: 10.1016/j.tcm.2019.10.005. PMID: 31679956.
  10. «Neurovascular contributions to migraine: Moving beyond vasodilation». Neuroscience, 338, desembre 2016, pàg. 130–144. DOI: 10.1016/j.neuroscience.2016.06.012. PMC: 5083225. PMID: 27312704.
  11. «Vascular Contributions to Migraine: Time to Revisit?» (en anglès). Frontiers in Cellular Neuroscience, 12, 2018, pàg. 233. DOI: 10.3389/fncel.2018.00233. PMC: 6088188. PMID: 30127722.
  12. «Why migraines strike». Scientific American, 299, 2, agost 2008, pàg. 56–63. Bibcode: 2008SciAm.299b..56D. DOI: 10.1038/scientificamerican0808-56. PMID: 18666680.
  13. Kantor, D. «MedlinePlus Medical Encyclopedia: Migraine», 21-11-2006. [Consulta: 4 abril 2008]. (anglès)
  14. Lipton RB, Stewart WF, Celentano DD, Reed ML «Undiagnosed migraine headaches. A comparison of symptom-based and reported physician diagnosis». Arch. Intern. Med., 152, 6, 1992, pàg. 1273–8. DOI: 10.1001/archinte.152.6.1273. PMID: 1599358. (anglès)
  15. Schreiber CP, Hutchinson S, Webster CJ, Ames M, Richardson MS, Powers C «Prevalence of migraine in patients with a history of self-reported or physician-diagnosed "sinus" headache». Arch. Intern. Med., 164, 16, 2004, pàg. 1769–72. DOI: 10.1001/archinte.164.16.1769. PMID: 15364670. (anglès)
  16. Edvinsson, L et al CGRP-receptor antagonism in migraine treatment The Lancet, Early Online Publication, 25 November 2008 doi:10.1016/S0140-6736(08)61710-9 (anglès)
  17. «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
  18. «Evidence-based guideline update: pharmacologic treatment for episodic migraine prevention in adults: report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology and the American Headache Society». Neurology, 78, 17, abril 2012, pàg. 1337–45. DOI: 10.1212/WNL.0b013e3182535d20. PMC: 3335452. PMID: 22529202.
  19. «Botulinum toxins for the prevention of migraine in adults». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 6, juny 2018, pàg. CD011616. DOI: 10.1002/14651858.CD011616.pub2. PMC: 6513576. PMID: 29939406.
  20. «Botulinum toxin A for prophylactic treatment of migraine and tension headaches in adults: a meta-analysis». JAMA, 307, 16, abril 2012, pàg. 1736–45. DOI: 10.1001/jama.2012.505. PMID: 22535858.
  21. «Practice guideline update summary: Botulinum neurotoxin for the treatment of blepharospasm, cervical dystonia, adult spasticity, and headache: Report of the Guideline Development Subcommittee of the American Academy of Neurology». Neurology, 86, 19, maig 2016, pàg. 1818–26. DOI: 10.1212/WNL.0000000000002560. PMC: 4862245. PMID: 27164716.
  22. «Erenumab: First Global Approval». Drugs, 78, 11, juliol 2018, pàg. 1157–1161. DOI: 10.1007/s40265-018-0944-0. PMID: 29968151.
  23. Kolata, Gina «F.D.A. Approves First Drug Designed to Prevent Migraines». New York Times, 17-05-2018 [Consulta: 19 maig 2018].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Migranya