Miguel Cané

polític argentí

Miguel Cané (Montevideo, 27 de gener de 1851 - Buenos Aires, 5 de setembre de 1905) fou un escriptor i polític argentí d'origen uruguaià. Ocupà el càrrec d'intendent de la ciutat de Buenos Aires, així com d'altres càrrecs públics: fou ambaixador, professor universitari, i director-encarregat d'oficines públiques.[1]

Infotaula de personaMiguel Cané
Miguel Cané (1892).jpg
Biografia
Naixement27 de gener de 1851
Montevideo, Uruguai Uruguai
Mort5 de setembre de 1905 (54 anys)
Buenos Aires, Argentina Argentina
Lloc d'enterramentCementiri de la Recoleta modifica
Senador de l'Argentina
15 novembre 1898 – 30 abril 1904
Circumscripció electoral: Buenos Aires
Intendent de la Ciutat de Buenos Aires
7 novembre 1892 – 7 juny 1893
← Juan José Montes de OcaFederico Pinedo →
Nomenat per: Carlos Pellegrini
Diputat de l'Argentina
modifica
Dades personals
FormacióColegio Nacional de Buenos Aires
Universitat de Buenos Aires modifica
Activitat
OcupacióAdvocat, escriptor, periodista
PartitPartit Autonomista Nacional

Find a Grave: 7013406 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Montevideo, Uruguai, el 1851, durant l'expatriació de la seva família. Amb dos anys d'edat regressà a Buenos Aires amb la seva família, poc després de la caiguda de Juan Manuel de Rosas.

Entre 1863 i 1868 cursà el batxillerat al Col·legi Nacional de Buenos Aires (situat a l'actual passeig històric de la "Manzana de las Luces"), en l'època que era un internat d'homes, durant la direcció del canonge Eusebio Agüero i com a alumne del professor francès Amadeo Jacques. Les experiències viscudes en aquest col·legi van ser narrades en Juvenilia (1884), el més recordat dels seus llibres.

Es va iniciar en el periodisme primerencament en el diari La Tribuna dels seus cosins els Varela, i després en El Nacional, redactat per Domingo Faustino Sarmiento i Vélez Sársfield.

Es graduà en Dret a la Universitat de Buenos Aires el 1878. Va ser diputat provincial i nacional, director de Correus i diplomàtic davant Colòmbia i Veneçuela. Com a resultat d'aquestes experiències fora del país, va escriure En viaje (1884). Va ser intendent de la ciutat de Buenos Aires entre 1892 i 1893, ministre de Relacions Exteriors i de l'Interior i diplomàtic argentí a París. El 1898 ocupà una banca al Senat, on impulsà a comanda de la Unió Industrial Argentina la llei de Residència (1902). Morí a Buenos Aires el 1905.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Cané