Miguel Gila Cuesta

humorista, comediant

Miguel Gila Cuesta (Madrid, 12 de març de 1919 - Barcelona, 14 de juliol de 2001) fou un humorista i comediant espanyol.

Infotaula de personaMiguel Gila Cuesta
Falla Regne 2013 - 7.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1919 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 2001 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia respiratòria Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
OcupacióEscriptor, autor de còmics, actor de cinema i caricaturista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1941 Modifica el valor a Wikidata –  13 juliol 2001 Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaGila Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit Popular de la República Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0317888 Allocine: 148249
Musicbrainz: 572f3ca0-0cce-434e-8962-f1876aefdcda Find a Grave: 6956531 Modifica els identificadors a Wikidata
Gila, homenatjat en una falla.

S'inicia com a dibuixant d'humor en la revista La Exedra, editada a Salamanca per un grup d'universitaris els anys 40, i més endavant en La Codorniz, revista dirigida per Álvaro de Laiglesia. També va col·laborar a Don José i Hermano Lobo, però l'èxit li arribà, de forma sorprenent l'any 1951, quan va actuar a Madrid com a espontani al teatre de Fontalba, amb un monòleg sobre la seva experiència en la guerra. A la dècada de 1950, va actuar a la ràdio i inicià una carrera teatral.

Entre el 1968 i el 1985 va residir a l'Argentina, i assolí una gran popularitat amb les seves gires i els seus monòlegs, sovint acompanyat d'un telèfon (és famosa la seva frase "¿Está el enemigo? ¡Que se ponga!" en agafar l'auricular). També va recopilar els seus acudits en llibres (El libro rojo de Gila), els seus monòlegs en discs, els seus contes i escrits humorístics en altres llibres.

Quan tornà a Espanya, s'instal·la a Barcelona, on ja havien viscut els seus pares i ell mateix de jove i on morirà. Dibuixà un acudit diari (titulat "Encuentros en la tercera edad") a les pàgines d'El Periódico, fins a la seva mort, l'any 2001, a Barcelona. Fou enterrat al cementiri de les Corts.

Va rebre el Premi Internacional d'Humor Gat Perich, entre altres reconeixements.

ObresModifica

  • Un borrico en la guerra. Barcelona: Dima (1967)
  • De Gila con humor, Madrid: Editorial Fundamentos (1985)
  • Yo muy bien y usted?, Madrid: Ediciones Temas de Hoy, SA. (1994)
  • Y entonces nací yo, Madrid, Ediciones Temas de Hoy, SA. (1995)
  • Memorias de un exilio, Salamanca. Ediciones Universidad Salamanca (1998)
  • Encuentros en el más allá, Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A.,(1999).
  • Siempre Gila: Antología de sus mejores monólogos, Madrid: Aguilar, (2001)
  • Cuentos para dormir mejor, Barcelona, Planeta, (2001)
  • Tipologilas, Barcelona: Círculo de Lectores, (2002).

VídeosModifica