Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón

polític espanyol

Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (Madrid, 18 de juny de 1940) és un polític i jurista espanyol, que va ser un dels set Pares de l'actual Constitució espanyola. Va ser magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra entre 2001 i 2009 a designació del bisbe d'Urgell.[1]

Infotaula de personaMiguel Herrero y Rodríguez de Miñón
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón 2015 (cropped).jpg
Biografia
Naixement18 de juny de 1940 (79 anys)
Madrid
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

17 de novembre de 1989 – 29 de juny de 1993
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

7 de juliol de 1986 – 21 de novembre de 1989
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

8 de novembre de 1982 – 15 de juliol de 1986
Circumscripció electoral: Madrid


  Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa 

21 d'abril de 1980 – 26 d'abril de 1982
  Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa 

22 de novembre de 1979 – 21 d'abril de 1980
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

20 de març de 1979 – 31 d'agost de 1982
Circumscripció electoral: Madrid


Escudo de Madrid.svg  Regidor de l'Ajuntament de Madrid 

1979 – 1982

  Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa 

23 de gener de 1978 – 22 de novembre de 1979
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

29 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
Circumscripció electoral: Madrid

Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Activitat
OcupacióPolític i jurista
PartitPartit Popular (1989–2004)
Alianza Popular (1982–1989)
Unió de Centre Democràtic (–1982)

IMDB: nm4292100
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar dret a Madrid, on, segons diu a les Memorias de estío, va passar per "més estudiós que estudiant". Després de llicenciar-se el 1961, es va doctorar el 1965 amb una tesi sobre el dret constitucional sorgit després de la descolonització. Va completar la seva formació a Oxford, a París i a Lovaina, on es va llicenciar en filosofia el 1968. Lletrat del Consell d'Estat d'Espanya des de 1966, molt aviat va començar a col·laborar en la premsa –Ya, Informaciones-, difonent les seves idees sobre el que hauria de ser la transició democràtica a la mort de Francisco Franco.[2]

Secretari General Tècnic del Ministeri de Justícia, va col·laborar de manera molt activa en la primera amnistia (1976), en la Llei per a la Reforma Política i en la primera normativa electoral de la democràcia. Va participar en l'elaboració de la Constitució de 1978 i va ocupar el càrrec de portaveu en el Congrés dels diputats, tant del partit del Govern (UCD) com de l'oposició (AP). Va ser diputat d'UCD de 1977 a 1981, i d'AP i del PP el 1982, 1986 i 1989. El 1987 va optar a la Presidència d'Aliança Popular, però va ser derrotat per Antonio Hernández Mancha.

La seva dilatada carrera professional inclou els llocs de conseller del Banc Exterior d'Espanya, vicepresident de la Comissió Jurídica, de l'Assemblea Consultiva del Consell d'Europa (1979-1982) i vicepresident de la Comissió Política de l'Assemblea de l'Atlàntic Nord, òrgan del que va formar part de 1983 a 1993. A més, ha estat membre de la Comissió Trilateral. Ha rebut el Premi Blanquerna de la Generalitat de Catalunya i el Premi Sabino Arana de l'any 1998 i el 2000 va rebre la Creu de Sant Jordi.

En l'actualitat manté certa presència en la vida pública. Assidu col·laborador de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, és membre de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques des del 9 d'abril de 1991. Estudiós del dret constitucional i les relacions internacionals, ha publicat nombrosos treballs, col·labora assíduament en premsa i ràdio, i exerceix també com advocat i consultor. Participà, des de 1998 fins a 2009, un cop a la setmana en la Tertulia de sabios junt a Santiago Carrillo, exsecretari general del Partit Comunista d'Espanya i Pere Portabella en el programa La Ventana de la Cadena SER.[3]

ObresModifica

  • El principio monárquico (1971)
  • Idea de los derechos históricos (1991)
  • Memorias de estío (1993)
  • Derechos históricos y Constitución (1998)
  • 20 años después. La constitución cara al siglo XXI (1998)

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Josep López Burniol
Magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra per designació episcopal
20012009
Succeït per:
Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona
Premis i fites
Precedit per:
Manuel García-Pelayo
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 4

1991-
Succeït per:
'