Obre el menú principal

Mikel de Epalza i Ferrer

arabista català d'origen basc

Mikel de Epalza i Ferrer (Pau, 1938 - Alacant, 2008) fou un destacat arabista català d'origen basc, catedràtic d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d'Alacant (UA), i traductor de l'Alcorà al català.

Infotaula de personaMikel de Epalza i Ferrer
Biografia
Naixement 18 febrer 1938
Pau (França)
Mort 6 desembre 2008 (70 anys)
Alacant
Causa de mort Accident (Accident de trànsit)
Religió Catolicisme
Formació Pontifícia Universitat Gregoriana
Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Arabista, historiador, traductor i professor d'universitat
Ocupador Universitat de Barcelona
Universitat d'Alacant
Universitat Autònoma de Madrid
Orde religiós Companyia de Jesús
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de Tomás de Epalza López de Lerena i de Concepció Ferrer Bolart, Mikel de Epalza va néixer el 18 de febrer del 1938 a la localitat occitana de Pau, ciutat on visqué fins als deu anys. L'any 1954 ingressà als jesuïtes (Companyia de Jesús), i es llicencià l'any 1961 en Filosofia Eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana. Posteriorment, ho féu a Barcelona, en Filosofia i Lletres l'any 1963 i en Filologia semítica l'any 1965, en la qual es doctorà dins de l'especialitat d'Àrab l'any 1967. També es graduà en Teologia Catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière l'any 1970.[1] En l'àmbit professional, exercí de professor a les universitats de: Barcelona (1965), Lió (1968), Tunis (1971), Alger i Orà (1973), Pontifícia Comillas (1974), Autònoma de Madrid (1976) i Alacant (1979) fins a la jubilació l'any 2007.[1]

Investigà especialment temes àrabs en relació amb la història medieval de la península Ibèrica, i publicà, entre altres treballs: La Tuhfa, autobiografía y polémica islámica contra el cristianismo, de 'Abdallah al-Taryumān (fray Anselmo Turmeda) (1971), Études sur les morisques andalous en Tunisie (1973), Anselm Turmeda (1983), Jésus otage (1988), Mallorca bajo la autoridad compartida de bizantinos y árabes: siglos VIII-IX (1991), Los moriscos antes y después de la expulsión (1992), Jesús entre judíos, cristianos y musulmanes hispanos (siglos VI-XVIII) (1999). Dirigí també diverses obres col·lectives: L'Islam d'avui, de demà i de sempre (1994), L'expulsió dels moriscos. Conseqüències en el món islàmic i en el món cristià (1994), La ràbita islàmica. Història institucional (1992-1994) i Traducir del árabe (2004) i, amb Maria Jesús Rubiera Xàtiva musulmana (segles VIII-XIII) (1987), Toponimia árabe de Benidorm y su comarca (1985).[1]

Fou membre del comitè de redacció de diverses revistes especialitzades ("Sharq Al-Andalus. Estudios Mudéjares y Moriscos", "Aljamía", "Qurtuba", "Dirasat Andalusiyya", "Islamochristiana", "Bulletin Critique des Annales Islamologiques"). Fou també director del projecte Concordancias lematizadas de las obras del Mancebo de Arévalo des de 1998 fins al 2001.[1]

La traducció de l'Alcorà al català, realitzada en col·laboració amb el professors de la Universitat d'Alacant Josep Forcadell i Joan Perujo, fou publicada l'any 2001. L'obra inclou al final cinc estudis de l'Alcorà, les seves traduccions hispàniques i la metodologia de treball utilitzada. La publicació va rebre durant l'any 2002 el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional a la Mejor Traducción espanyol.[1] El catedràtic ja va rebre aquest darrer premi l'any 1967 per una versió de la seva tesi doctoral.

De Epalza morí el dissabte 6 de desembre del 2008 a la ciutat d'Alacant, a l'edat de 70 anys després de no poder-se recuperar d'un accident de trànsit patit al maig.[2] Al cap d'uns mesos estava prevista la publicació d'una obra sobre els moriscs hispans a Tunísia.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Prof. Dr. Míkel De Epalza Ferrer (Miguel de Epalza Ferrer), Àrea d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat d'Alacant. (data d'accés: 04-01-09)
  2. Enterren a Alacant Mikel de Epalza, Vilaweb, 7 de desembre 2008. (data d'accés: 04-01-09)

Enllaços externsModifica