Mikhaïl Bakunin

anarquista rus contemporani de Karl Marx

Mikhaïl Bakunin (en rus: Михаил Александрович Бакунин) (Priamúkhino, 18 de maig de 1814 (Julià) Berna, 19 de juny de 1876 (Julià))[1] va ser un anarquista revolucionari rus, socialista i fundador de l'anarquisme col·lectivista. És considerat un dels personatges més influents de l'anarquisme i un dels principals fundadors de la tradició socialista i anarquista revolucionària.[2] El prestigi de Bakunin com a revolucionari també el va convertir en un dels ideòlegs més famosos d’Europa, guanyant una influència substancial entre els radicals de tota Rússia i Europa.[3]

Infotaula de personaMikhaïl Bakunin
Bakunin Nadar.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Михаил Александрович Бакунин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 maig 1814 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Priamúkhino Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juny 1876 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Berna Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Bremgarten (Berna) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicRussos Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola d'Artilleria Mikhailovski (1829–1834)
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Dresden Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof, escriptor, polític i anarquista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia del segle XIX Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentAnarquisme, ateisme i Filosofia occidental Modifica el valor a Wikidata
Influències
Carrera militar
Rang militarJunker (Rússia) (1829–)
Praporshchik (1833–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
FamíliaBakunin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAntonia Kwiatkowska (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Bakúnina
Giulia Sofia Bakunin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareAlexandre Mikhàilovitx Bakunin Modifica el valor a Wikidata
GermansTatiana Bakúnina, P. A. Bakunin (en) Tradueix, Alexander Alexandrovich Bakunin (en) Tradueix i Alexey Alexandrovich Bakunin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsRenato Caccioppoli (net) Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Mikhail Bakunin (signature).svg Modifica el valor a Wikidata

iTunes: 632070179 Discogs: 890738 Find a Grave: 28423600 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

 
Bakunin parla en la Primera Internacional, retratat per Rafael Farga i Pellicer.

Bakunin formava part d'una família aristocràtica; va iniciar la seva formació militar a l'acadèmia de Sant Petersburg, on arriba al grau d'oficial de la guàrdia imperial. No obstant això, decideix abandonar l'exèrcit i es trasllada a Moscou per estudiar filosofia, i es decanta per l'idealisme alemany. Cinc anys després, recorre les principals capitals europees, i coneix pensadors de la talla de Marx i Proudhon. Participà activament en les revolucions del 48 i 49 de París i Alemanya, fins que el detenen a Àustria; després del fracàs de Dresden, el condemnen a mort, però la pena no es duu a terme.

Una vegada retornat a les autoritats russes, aquestes l'empresonen set anys i llavors el desterren a Sibèria el 1857, d'on assoleix escapar i arribar a Anglaterra el 1861. Des de llavors, una de les seves tasques prioritàries va ser la propagació de les seves idees anarquistes per tot Europa i la creació de l'organització semiclandestina Aliança Democràtica i Social el 1869. El 1870, va fundar el Comitè per a la Salvació de França, una associació que va dirigir la insurrecció de la Comuna de Lió. El seu enfrontament amb Marx va provocar la seva expulsió, junt amb la de tots els anarquistes de la Primera Internacional el 1872. Per aquestes dates, funda la Federació del Jura, que dóna suport a l'acció enfront del pensament. El final dels seus dies discorren a Suïssa. El seu pensament es resumeix en la supressió de classes i de la propietat privada, juntament amb la necessitat de promoure actes revolucionaris per acabar amb l'entramat social. El seu caràcter revolucionari va ser decisiu entre els nihilistes russos i el moviment anarquista espanyol i italià. Déu i Estat, la seva obra més important, no va ser publicada fins al 1882.

AutodefinicióModifica

« Jo no sóc ni un savi ni un filòsof, ni tan sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament ho he fet, per dir-ho així, a pèl, quan una convicció apassionada em forçava a vèncer la meva repugnància instintiva contra tota exhibició del meu propi jo en públic. Qui sóc jo, doncs? I què és el que m'impulsa ara a publicar aquest treball? Jo sóc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb què el partit de l'ordre, aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les malapteses religioses, metafísiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i socials, presents i passades, pretén servir-se, encara avui, per dominar i esclavitzar el món. Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, la qual considero com l'únic mitjà, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat de les persones... La llibertat que consisteix en el ple desenvolupament de totes les potències materials, intel·lectuals i morals que es troben latents en cadascú... Jo entenc aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un límit per a la llibertat de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva confirmació i la seva extensió a l'infinit; la llibertat limitada de cadascú per la llibertat de tots, la llibertat per a la solidaritat, la llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la força bruta i del principi d'autoritat, que no va ser mai més que l'expressió ideal d'aquesta força... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social, perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la prosperitat de les nacions no seran mai sinó mentides. »
— Mikhaïl Bakunin

El seu pensamentModifica

L'anarquisme que Bakunin desenvolupà s'ha anomenat anarcocol·lectivisme o anarquisme col·lectivista, i referent a això, primer de tot s'hauria d'esmentar la diferència de matís que aquesta concepció suposa davant l'enunciat de l'anarquisme que Kropotkin va denominar comunisme llibertari i que ha suposat una crítica del col·lectivisme que ha arribat a ser generalment acceptada en tots els mitjans llibertaris i és la forma més encertada d'entendre aquest concepte bakuninià. Per a Bakunin, l'anarquisme suposa una societat lliure sense necessitat de govern ni autoritat, basada en el treball, el factor de producció, els seus mitjans i distribució i que s'organitzaria mitjançant la federació de productors i consumidors des de la base que es coordinarien entre si en confederacions. Sense necessitat, doncs, de governs, sistemes legislatius, poders executius que monopolitzin la violència, etc. No obstant això, en la visió de Bakunin, cadascú ha de ser retribuït segons el treball realitzat, de manera que s'impedeixi el sorgiment d'una classe ociosa que s'aprofite del treball de les associacions lliures. El comunisme llibertari de Kropotkin hi va objectar que el ressorgiment d'una burocràcia que hagués de vigilar i regular el treball i la seva remuneració tendiria fatalment a constituir-se en un nucli d'autoritat i de tirania potencial.

Les creences polítiques de Bakunin es basaven en la llibertat (en forma d'anarquia), en el socialisme (en forma d'anarquisme col·lectivista), en el federalisme (com a forma d'organització per al treball) i en el rebuig de les religions i els seus déus.

LlibresModifica

 
Primera edició de Déu i l'Estat (en francès)
  • La dona, el matrimoni i la família
  • Deu i l'Estat
  • L'associació roja
  • Socialisme sense Estat: anarquisme
  • Pàtria i nacionalitat
  • La política del consell
  • El principi de l'Estat
  • La crida als eslaus
  • L'estatisme i l'anarquia
  • El catecisme revolucionari

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. "Bakunin". Random House Kernerman Webster's College Dictionary. 2010.
  2. Masters, Anthony. Bakunin, the Father of Anarchism. Saturday Review Press, 1974. ISBN 0-8415-0295-1. 
  3. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 22 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 

Enllaços externsModifica