Aquest article tracta sobre l'escaquista. Per a l'enginyer aeronàutic vegeu Mikhaïl Ióssifovitx Gurévitx

Mikhaïl Naumóvitx Gurévitx (en rus: Михаил Наумович Гуревич); (Khàrkiv, Ucraïna, 22 de febrer de 1959), és un jugador d'escacs jueu nascut a la Unió Soviètica i que ha jugat sota bandera soviètica, turca, i actualment, belga. Va viure a Bèlgica entre els anys 1991 i 2005, i des de llavors resideix a Turquia.[1] Té el títol de Gran Mestre des de 1986.

Infotaula de personaMikhaïl Gurévitx

Mikhaïl Gurévitx, el 2008, durant l'Olimpíada de Dresden
Nom originalМихаил Наумович Гуревич
Mikhaïl Naumóvitx Gurévitx
Biografia
Naixement22 febrer 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Khàrkiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Unió Soviètica
Bèlgica Bèlgica
Turquia Turquia
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaUnió Soviètica
Turquia (1r novembre 2005–30 setembre 2015)
Bèlgica (2015, 30 setembre 2015–1r novembre 2005) Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1986)
Campió d'Ucraïna (1984)
Campió de l'URSS (1985)
Campió de Bèlgica (2001)
2 cops Campió de Turquia
FIDE Senior Trainer (2006)
Punts Elo (màx.)2.694 (gener 2001)
Identificador FIDE200930 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2008Olimpíada d'escacs de 2008
2006Olimpíada d'escacs de 2006
1992Olimpíada d'escacs de 1992 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1986)
Campió d'Ucraïna (1984)
Campió de l'URSS (1985)
Campió de Bèlgica (2001)
2 cops Campió de Turquia
FIDE Senior Trainer (2006)

A la llista d'Elo de la FIDE del desembre de 2021, hi tenia un Elo de 2577 punts, cosa que en feia el jugador número 1 (en actiu) de Bèlgica.[2] El seu màxim Elo va ser de 2694 punts, a la llista de gener de 2001 (posició 16 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competició modifica

Gurévitx va guanyar el Campionat d'Ucraïna a Kíev el 1984,[4] amb 10,5/15 punts,[5] i fou Campió de l'URSS a Riga el 1985, amb 11/19 punts, tot obtenint el títol amb certa controvèrsia, per desempat, després d'haver empatat amb Aleksandr Txernín i Víktor Gàvrikov, en un play-off a tres bandes en què totes les partides acabaren en taules.[6] A despit de ser el campió soviètic oficial, i que el campionat era un Zonal, no li van permetre sortir del país per participar en el Torneig Interzonal, i Gàvrikov i Txernín hi anaren en lloc seu.

Gurévitx obtingué el títol de Mestre Internacional el 1985, i va esdevenir Gran Mestre el 1986. El 1987 fou primer a Moscou, per davant d'Oleg Romànixin i de Serguei Dolmàtov. Fou segon a Leningrad rere Rafael Vaganian, però per davant d'Andrei Sokolov i d'Artur Iussúpov.

En el cim de la seva carrera, entre els anys 1989 i 1991, Gurévitx es va mantenir de manera consistent entre els deu millors jugadors del rànquing mundial. El 1989 guanyà el World Open a Filadèlfia amb 7½/9 punts. Fou primer al Torneig de Reggio Emilia 1989, per davant de Vasil Ivantxuk, Jaan Ehlvest i Viswanathan Anand[7] i empatà als llocs 1r-4t al fort torneig de la GMA de Moscou 1990, amb Aleksandr Khalifman, Zurab Azmaiparaixvili i Ievgueni Baréiev.[8] La seva millor classificació al rànquing mundial fou un cinquè lloc (empatat) a les llistes d'Elo de la FIDE de gener de 1990 i de gener de 1991, amb una puntuació de 2645 i 2650 punts respectivament.[9]

Els resultats de Mikhaïl Gurévitx a finals dels 1990 no varen ser tan bons com en els anys previs, però a partir de llavors va tornar a millorar. Va assolir el seu Elo més elevat, 2694 punts, a la llista d'Elo de gener de 2001 cosa que en feia el 14è jugador del món.[10] El 1998 guanyà el torneig de Vlissingen.[11] El 1999 empatà als llocs 1r-3r (amb Simen Agdestein i Pàvel Tregúbov) a la 15a edició del fort Obert d'escacs de Cappelle-la-Grande.[12] El mateix any empatà als llocs 1r–5è amb Leonid Gofshtein, Aleksandar Berelovich, Serguei Tiviàkov i Rustam Kassimdjanov al torneig obert de Hoogeveen.[13] El 2000 guanyà la North Sea Cup a Esbjerg (ex aequo amb Piotr Svídler).[14] El 2001 va guanyar el Campionat de Bèlgica amb una puntuació perfecta de 9/9.[15] El 2002 guanyà la medalla d'argent al Campionat d'Europa individual celebrat a Batumi, rere el campió Bartłomiej Macieja, i per davant de Serguei Vólkov (3r).[16] El 2004, empatà als llocs 3r-7è (i fou setè per desempat) al V Campionat d'Europa individual celebrat a Antalya.[17] També el 2004 fou 2n–4t amb Vitali Golod i Michael Roiz amb 7/9 a l'obert de Saint Vincent.

Fou 8è a la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, on hi va vèncer i eliminar successivament Robert Markuš, Pàvel Eliànov, Aleksei Xírov i Vladímir Malàkhov abans de ser eliminat per l'eventual guanyador de l'esdeveniment, Levon Aronian.[18][19][20] Això el va classificar pel Torneig de Candidats pel Campionat del món de 2007, el maig-juny de 2007. Malgrat tot, fou eliminat en primera ronda, en perdre el seu matx contra Péter Lékó 3½-½.

Actualment viu a Turquia, on hi va guanyar el Campionat nacional de 2006, un èxit que repetiria posteriorment el 2008. El gener de 2010 empatà al primer lloc amb 8/9 punts amb Michał Krasenkow al World Chess Open a León.[21]

Al quart torneig ACP World Rapid Cup knockout, celebrat entre el 27 i el 29 de maig del 2010 a Odessa, Ucraïna, Gurévitx causà sensació després d'eliminar dos Grans Mestres de 2700.

Participació en competicions per equips modifica

En competicions per equips, va representar l'URSS al Campionat d'Europa per equips a Haifa 1989, on hi va guanyar la medalla d'or per equips i una d'individual, igual resultat que obtingué al Campionat del món per equips de Lucerna 1989, també representant l'URSS.[22] El 1992, representant Bèlgica, va obtenir un molt bon resultat a l'Olimpíada de Manila 1992, puntuant un 75% al 1r tauler. El 2006, jugant al primer tauler en representació del seu segon país d'adopció, Turquia, a l'Olimpíada de Torí, hi va fer un respectable 58%.

Entrenador, teòric, i escriptor d'escacs modifica

Mikhaïl Gurévitx ha estat també durant molt de temps durant els 1990 el segon de qui seria Campió del món, Vishwanathan Anand. És un reconegut expert expert en la defensa francesa, la variant Reshevsky de la defensa Nimzoíndia, i la variant Petrossian de la defensa índia de dama. El 1991, va escriure un llibre sobre aquesta darrera, titulat Queen's Indian Defence: Kasparov System, publicat per Batsford.[23]

El 2006, fou guardonat amb el títol de FIDE Senior Trainer. Té també el títol d'Àrbitre de la FIDE.

Partides notables modifica

Notes i referències modifica

  1. «Nota biogràfica de Mikhaïl Gurévitx» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 18 maig 2011].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Bèlgica"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 7 desembre 2021].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Mikhaïl Gurévitx «benoni.de». Arxivat de l'original el 2013-12-13. [Consulta: 15 maig 2011]. (alemany)
  4. Golubev, Mikhaïl. «Winners of Soviet and Independent Ukraine Chess Championships». Arxivat de l'original el 2008-07-23. [Consulta: 19 maig 2011].
  5. «Historial del Campionat d'escacs d'Ucraïna» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 8 novembre 2011].
  6. Cafferty, Bernard i Taimànov, Mark. The Soviet Championships. Cadogan Chess, 1998. ISBN 1-85744-201-6. 
  7. «Resultats, taula de creuaments, i partides, de totes les edicions del Torneo di Capodanno de Reggio Emilia» (en italià). ippogrifoscacchi.it. Arxivat de l'original el 2009-11-30. [Consulta: 8 novembre 2011].
  8. «Classificació final i partides del torneig GMA Moscou 1990» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 8 novembre 2011].
  9. «Rànquings històrics entre 1970 i 1997» (en anglès). University of Edinburgh. Arxivat de l'original el 2009-11-26. [Consulta: 14 juny 2011].
  10. Fitxa de Gurévitx a la FIDE.
  11. «Historial del Torneig de Vlissingen» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 23 febrer 2015].
  12. «XV Open International de Cappelle-la-Grande 1999, Classement final» (en francès). cappelle-chess.fr. Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 8 novembre 2011].
  13. Crowther, Mark. «TWIC 258: VAM Chess Tournament» (en anglès). London Chess Center, 25-10-1999. Arxivat de l'original el 2011-09-30. [Consulta: 24 maig 2010].
  14. «North Sea Cup Esbjerg Denmark» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2012].
  15. «Historial de Campionats de Bèlgica (fins a 2008)» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 8 novembre 2011].
  16. Schipkov, Boris. «Classificació final del Campionat d'Europa individual de 2002». chessib.com, 2002. [Consulta: 8 novembre 2011].
  17. Crowther, Mark. «V Campionat d'Europa d'escacs, Antalya 2004, classificacions» (en anglès). The Week In Chess 499. Arxivat de l'original el 2004-06-10. [Consulta: 12 gener 2012].
  18. «Lloc web oficial de la Copa del món de 2005» (en anglès). [Consulta: 8 novembre 2011].
  19. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  20. Crowther, Mark. «FIDE World Chess Cup 2005» (en anglès). The Week in Chess 580, 19-12-2005. Arxivat de l'original el 2012-02-01. [Consulta: 8 novembre 2011].
  21. «Michal Krasenkow wins World Chess Open Leon 2010» (en anglès). Chessdom. Arxivat de l'original el 2012-02-20. [Consulta: 8 desembre 2011].
  22. Bartelski, Wojciech. «Resultats dels Campionats del món per equips nacionals» (en anglès). Olimpbase.org. [Consulta: 8 novembre 2011].
  23. Gurevich, Mikhail. Queen's Indian Defence: Kasparov System. Batsford Chess Library, 1992. ISBN 0805023151. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikhaïl Gurévitx


Títols
Precedit per:
Dmitrij Komarov
Valeri Neverov
Campió d'Ucraïna
1984
Succeït per:
Valeri Neverov
Precedit per:
Andrei Sokolov
Campió de la Unió Soviètica
(amb Víktor Gàvrikov i Aleksandr Txernín)

1985
Succeït per:
Vitali Tseixkovski
Precedit per:
Vladimir Chuchelov
Campió de Bèlgica
2001
Succeït per:
Alexandre Dgebuadze
Precedit per:
Umut Atakişi
Campió de Turquia
2006
Succeït per:
Suat Atalık
Precedit per:
Suat Atalık
Campió de Turquia
2008
Succeït per:
Mustafa Yılmaz