Viquipèdia

Mikhaïl Tsvet

(S'ha redirigit des de: Mikhail Tsvet)

Mikhaïl Semiónovitx Tsvet (Asti, 1872 – Vorónej, 1919) fou un botànic russo-italià, inventor de la cromatografia d'adsorció.

Infotaula de personaMikhaïl Tsvet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 maig 1872 Modifica el valor a Wikidata
Asti (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1919 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Vorónej (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAlexeevo-Akatov Monastery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Ginebra (–1893) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, fisiòleg, químic, biòleg, bioquímic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Imperial de Dorpat
Universitat de Varsòvia
Institut Politècnic de Varsòvia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaTswett Modifica el valor a Wikidata
IPNI: 10885-1

Biografia modifica

Mikhaïl Tsvet va néixer el 14 de maig de 1872 a Asti, Itàlia. La seva mare era italiana, i el seu pare era un oficial rus. La seva mare va morir poc després del seu naixement i es va criar a Ginebra, Suïssa. Va rebre el títol de BS al Departament de Física i Matemàtiques de la Universitat de Ginebra el 1893. No obstant això, va decidir dedicar-se a la botànica i va obtenir el seu doctorat el 1896 pel seu treball en fisiologia cel·lular. Es va traslladar a Sant Petersburg, Rússia, el 1896 perquè el seu pare va ser retirat del servei exterior. Allà va començar a treballar al Laboratori de Biologia de l'Acadèmia Russa de les Ciències. Els seus graus de Ginebra no van ser reconeguts a Rússia i va haver de guanyar titulacions russes. El 1897 es va convertir en professor de cursos de botànica per a dones. El 1902 es va convertir en assistent de laboratori a l'Institut de Fisiologia Vegetal de la Universitat de Varsòvia a Polònia. El 1903 es va convertir en professor ajudant i també va ensenyar a altres universitats de Varsòvia. Després del començament de la Primera Guerra Mundial, la Universitat Politècnica de Varsòvia va ser evacuada a Moscou, Rússia i el 1916 de nou a Gorki, a prop de Moscou. El 1917 es va convertir en professor de botànica i director dels jardins botànics de la Universitat de Tartu (Yuryev) a Estònia. El 1918, quan les tropes alemanyes van ocupar la ciutat, la universitat va ser evacuada a Voronezh, una gran ciutat al sud de la Rússia central. Tsvet va morir d'una inflamació crònica de la gola el 26 de juny de 1919 als 47 anys.

 
Tomba de Tsvet amb la inscripció: "Va inventar la cromatografia, separant les molècules però unint els pobles".

Cromatografia modifica

Mikhaïl Tsvet va inventar la cromatografia el 1900 durant la seva investigació sobre pigments vegetals. Ha utilitzat la cromatografia de columna d'adsorció líquida amb carbonat càlcic com a adsorbent i com a líquid per separar clorofil·les i carotenoides com a barreja d'èter/etanol. El mètode es va descriure el 30 de desembre de 1901 al XI Congrés de Naturalistes i Metges (XI съезд естествоиспытателей и врачей) a Sant Petersburg. La primera descripció impresa va ser el 1905, a la secció de biologia de les "Actes de la Societat de Naturalistes de Varsòvia".[1] Es va utilitzar per primera vegada el terme cromatografia en paper el 1906 en els seus dos articles sobre la clorofil·la a la revista botànica alemanya, Berichte der Deutschen Gesellschaft Botanischen.[2][3] El 1907 va demostrar el seu cromatògraf per a la Societat Botànica Alemanya.

Per diversos motius, el treball de Tsvet va ser ignorat durant molt de temps:[4] l'agitació política violenta a Rússia a principis del segle xx, el fet que Tsvet originalment va publicar només en rus (el que fa que els seus resultats en gran part siguin inaccessibles per als científics occidentals) i un article que nega les troballes de Tsvet. Richard Willstätter i Arthur Stoll van intentar repetir els experiments de Tsvet, però a causa que van utilitzar un adsorbent massa agressiu (destruint la clorofil·la), no van poder fer-ho.[5] Van publicar els seus resultats i el mètode de cromatografia de Tsvet va caure en la foscor. Va ser ressuscitat deu anys després de la seva mort gràcies al bioquímic austríac Richard Kuhn i al seu estudiant, científic alemany Edgar Lederer[6][7][8][9] així com el treball d'A. J. Martin i R. L. Synge.[10]

Abreviatura de l'autor botànic modifica

La norma Abreviació d'autor botànic Tswett s'aplica a les plantes que va descriure.

Referències modifica

  1. ↑ Tswett, M. S. (1905) "О новой категории адсорбционных явлений и о применении их к биохимическому анализу" (O novoy kategorii adsorbtsionnykh yavleny i o primenenii ikh k biokkhimicheskomu analizu (On a new category of adsorption phenomena and on its application to biochemical analysis)), Труды Варшавского общества естествоиспытателей, отделении биологии (Trudy Varshavskago Obshchestva Estestvoispytatelei, Otdelenie Biologii (Proceedings of the Warsaw Society of Naturalists [i.e., natural scientists], Biology Section)), vol. 14, no. 6, pp. 20–39. (Note: Tsvet submitted his manuscript in 1903; however, it was not published until 1905.)
  2. ↑ Tswett, M. «Physikalisch-chemische Studien über das Chlorophyll. Die Adsorptionen». Berichte der Deutschen Botanischen Gesellschaft, 24, 1906, pàg. 316–323. DOI: 10.1111/j.1438-8677.1906.tb06524.x.. On page 322, Tsvet coins the term "chromatography": Original : "Wird eine petrolätherishe Chlorophyllösung durch eine Säule eines Adsorptionsmittels durchfiltriert (ich verwende hauptsächlich Calciumcarbonate, welches in engen Glasröhren dicht gestampft wird), so werden die Farbstoffe gemäss der Adsorptionsreihe von oben nach unten in verschieden gefärbten Zonen auseinandergelegt, indem die stärker adsorbierten Farbstoffe die schwächer zurückgehaltenen weiter nach unten verdrängen. Diese Trennung wird praktisch vollständig, wenn man nach dem Durchgange der Farbstofflösung durch die adsorbierende Säule einen Strom des reinen Lösungsmittels herstellt. Wie die Lichtstrahlen im Spektrum, so werden in der Calciumkarbonatsäule die verschiedenen Komponenten eines Farbstoffgemisches gesetzmässig auseindergelegt, und lassen sich darin qualitativ und auch quantitativ bestimmen. Ein solches Präparat nenne ich ein Chromatogramm und die entsprechende Methode, die chromatographische Methode."
    Traducció : Si es filtra una solució de clorofil·la en èter de petroli a través d'una columna d'un adsorbent (utilitzo principalment carbonat de calci, que està fermament comprimit en tubs de vidre estrets), els pigments es dispersen, segons la sèrie d'adsorció, de dalt a baix a zones de colors diferents, pels pigments més fortament adsorbits que es desplacen més a baix els més dèbilment retinguts. Aquesta separació és pràcticament completa quan s'estableix un flux de dissolvent pur darrere del pas de la solució de pigment a través de la columna adsorbent. Igual que els raigs de llum d'un espectre, els diferents components d'una barreja de pigments es dispersen a la columna de carbonat de calci seguint un patró fixat i es poden determinar tant qualitativament com quantitativament. Anomeno tal preparació un "cromatograma" i el mètode corresponent, el "mètode cromatogràfic".
  3. ↑ Tswett, M. «Adsorptionsanalyse und chromatographische Methode. Anwendung auf die Chemie des Chlorophylls». Berichte der Deutschen Botanischen Gesellschaft, 24, 1906, pàg. 384–393. DOI: 10.1111/j.1438-8677.1906.tb06534.x.
  4. ↑ Livengood, Jonathan «Why was M. S. Tswett's chromatographic adsorption analysis rejected?». Studies in History and Philosophy of Science Part A, 40, 2009, pàg. 57–69. DOI: 10.1016/j.shpsa.2008.12.003.
  5. ↑ Willstätter, Richard and Stoll, Arthur «Untersuchungen über Chlorophyll: XIX. Über die Chlorophyllid». Annalen der Chemie, 387, 3, 1912, pàg. 317–386. DOI: 10.1002/jlac.19123870304. On pages 323–324, Willstätter and Stoll state their objections to Tsvet's chromatographic methods: "Die chromatographische Adsorptionsanalyse, die in den Händen von M. Tswett¹) zu wichtigen Resultaten hinsichtlich des Chlorophylls und seiner Derivate geführt hat, halten wir für die Arbeit in größerem Maßstab, also für präparative Zwecke nicht für brauchbar. Die freien Chlorophyllide sind zu unbeständig ; ihre Farbe schlägt leicht in braun um, wenn sie von Adsorbentien aufgenommen werden. Aber selbst die Methylchlorophyllide sind zu empfindlich, so daß es noch weiter Verbesserungen²) des Tswettschen Verfahrens bedarf, um sie nach diesem wieder unverändert zu isolieren. Beim Adsorbieren mit Calciumcarbonat und beim Ausziehen mit Alkohol unterliegen alle Chlorophyllide, wie wir in unseren letzten Arbeiten beschreiben haben¹), leicht der Umwandlung, die sich bei der Verseifung mit Alkalien durch Auftreten schwach basischer Phytochlorine und Phytorhodine verrät. Es ist noch nicht bekannt, ob bei der Tswettschen Adsorptionsanalyse in kleinem Maßstab diese Veränderung der Magnesiumverbindungen vermieden worden ist."
    (L'anàlisi de l'adsorció cromatogràfica, que a mans de M. Tsvet ha donat lloc a importants resultats quant a la clorofil·la i els seus derivats, considerem que no són adequats per treballar a gran escala, per tant, amb finalitats preparatives. Els clorofilids lliures són massa inestables; els seus colors es tornen fàcilment marrons quan s'absorben. Però fins i tot els metilclorofilids són massa sensibles, per la qual cosa calen encara altres millores en el mètode de Tsvet per a aïllar-les sense modificar aquest mètode. Durant l'adsorció per carbonat de calci i durant l'extracció amb alcohol, tots els clorofíl·lids sucumbeixen, tal com hem descrit en els nostres últims articles, de forma fàcil a la transformació, que es tradueix durant la hidròlisi amb àlcalis per l'aparició de fitoclorats i fitoproteics dèbilment bàsics. Encara no se sap si en el cas de l'anàlisi d'adsorció de Tsvet ([que funciona] a petita escala), s'ha evitat aquest canvi de compostos de magnesi.)
  6. ↑ Kuhn, R. and Lederer, E. «Fraktionierung und Isomerisierung des Carotins». Die Naturwissenschaften, 19, 14, 17-02-1931, pàg. 306. Bibcode: 1931NW.....19Q.306K. DOI: 10.1007/BF01520417.
  7. ↑ Kuhn, Richard; Winterstein, Alfred and Lederer, Edgar «Zur Kenntnis der Xanthophylle». Zeitschrift für Physiologische Chemie, 197, 1–4, 1931, pàg. 141–160. DOI: 10.1515/bchm2.1931.197.1-4.141.
  8. ↑ Kuhn, R. and Lederer, E. «Zerlegung des Carotins in seine Komponenten. (Über das Vitamin des Wachstums, I. Mitteil)». Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, 64, 6, 10-06-1931, pàg. 1349–1357. DOI: 10.1002/cber.19310640624.
  9. ↑ Kuhn, Richard and Lederer, Edgar «Über α- und β-carotin». Zeitschrift für Physiologische Chemie, 200, 4–6, 1931, pàg. 246–254. DOI: 10.1515/bchm2.1931.200.4-6.246.
  10. ↑ Martin, A. J. and Synge, R.L. «A new form of chromatography employing two liquid phases». Biochemical Journal, 35, 12, 1941, pàg. 1358–1368. PMC: 1265645. PMID: 16747422.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikhaïl Tsvet
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mikhaïl_Tsvet&oldid=29989830»