Mikis Theodorakis

Mikis Theodorakis (en grec: Μίκης Θεοδωράκης) (Quios, 29 de juliol de 1925) és un compositor grec.[1] Fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles el 1980-82.

Infotaula de personaMikis Theodorakis
Μίκης Θεοδωράκης
Mikis2004.jpg
Mikis Theodorakis el 2004
Nom original(el) Μίκης Θεοδωράκης Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juliol 1925 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Quios (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Ministeri d'Estat de Grècia
1990 – 1992
Minister without portfolio of Greece (en) Tradueix
1990 – 1992
Diputat al Parlament Hel·lènic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris
Conservatori d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor
Activitat1943 - actualitat
PartitNova Democràcia
Esquerra Unida
Esquerra Democràtica Unida
Partit Comunista de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, simfonia, laïkó, Éntekhno (en) Tradueix, música en el cinema i cançó Modifica el valor a Wikidata
EstilMúsica clàssica grega del segle XX
ProfessorsOlivier Messiaen i Eugène Bigot Modifica el valor a Wikidata
Influències
Segell discogràficParedon Records
Folkways Records
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMyrto Altinoglou (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsGiorgos Theodorakis (en) Tradueix
Margarita Theodorakis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Mikis Theodorakis signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmikistheodorakis.gr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0006319 Allocine: 36846 Allmovie: p113970
Souncloud: mikis-theodorakis-official Spotify: 58EvYFzDGAQOmBpIOxujnj iTunes: 178378 Musicbrainz: 83970769-d8ea-434b-8734-88899213c922 Songkick: 449824 Discogs: 164808 Allmusic: mn0000897371 Deezer: 78434 Modifica els identificadors a Wikidata

MúsicaModifica

Ha musicat centenars de poemes d'escriptors grecs; i també ha compost simfonies, òperes, concerts, música de cambra, i la banda sonora de més de trenta pel·lícules.

PolíticaModifica

Tot i aquest catàleg impressionant, per conèixer bé Theodorakis és imprescindible parlar de la seva personalitat. Theodorakis és un home compromès amb les seves idees.

El seu compromís polític el va portar a ser diputat del Parlament grec i posteriorment, al llarg de la dictadura militar, a ser empresonat durant tres anys.

L'any 2000, milers de signatures de Grècia i del món sencer van proposar-lo com a candidat al Premi Nobel de la Pau.

També va ser acusat d'antisemitisme, després que declarés que "els jueus, mancats d'història, arrogants i agressius, són responsables de tot el mal del món".[2][3]

ObraModifica

Cicles de cançonsModifica

  • Epitafi (Επιτάφιος), poemes de Iannis Ritsos
  • Petites cíclades (Μικρές Κυκλάδες), cançons de les illes
  • Politia (Πολιτεία)
  • Epifania (Επιφάνια), poemes de Iorgos Seferis
    • Sto perigiali to kryfo [4]
  • Mauthausen (Μαουτχάουσεν), poemes de Iàkovos Kavanel·lis.[5]
  • Grecitat (Ρωμιοσύνη), poemes de Iannis Ritsos.[6]
  • Romancero gitano
  • El sol i el temps (Ο ήλιος και ο χρόνος)
  • 12 cançons populars (Δώδεκα λαϊκά)
  • Nit de mort (Νύχτα θανάτου)
  • Arcàdies (Αρκαδίες)
  • 18 cançons de la pàtria amarga (18 λιανοτράγουδα της πικρής πατρίδας) poemes de Iannis Ritsos
  • Lírica (Τα λυρικά)
  • Dionís (Διόνυσος)
  • Fedra (Φαίδρα)
  • Kariotakis (Καρυωτάκης)
  • Les cares del sol (Τα πρόσωπα του ήλιου)
  • Una mar plena de música (Μια θάλασσα γεμάτη μουσική)
  • Com un vent antic (Ως αρχαίος άνεμος)
  • Beatriu al carrer Zero (Η Βεατρίκη στην οδό Μηδέν)
  • Les més líriques (Λυρικότερα)
  • Liriquíssimes (Λυρικότατα)
  • Solitud (Ερημιά)
  • Odissea (Οδύσσεια)

Cantates i oratorisModifica

  • Axion esti (Άξιόν εστι), text d'Odisseas Elitis
  • Epifania, Avérof (Επιφάνια, Αβέρωφ), text de Iorgos Seferis
  • Estat de setge (Κατάσταση πολιορκίας)
  • La marxa de l'esperit (Πνευματικό εμβατήριο), text d'Ànguelos Sikelianós
  • Rèquiem
  • Canto general, text de Pablo Neruda
  • Ofici diví (Θεία λειτουργία)
  • Ofici pels infants que moren en la guerra (Λειτουργία για τα παιδιά που σκοτώνονται στον πόλεμο

Música per a cinemaModifica

  • Zorbàs el grec (Ζορμπάς), basada en la novel·la de Nikos Kazantzakis.[9]
  • Ifigènia (Ιφιγένεια)
  • Electra (Ηλέκτρα)

Obra simfònicaModifica

  • Simfonia 1, 2, 3, 4, 7 (1η, 2η, 3η, 4η, 7η Συμφωνία)
  • Cant Olímpic

ReferènciesModifica

  1. «Mikis Theodorakis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Perednik, Gustavo. «La judeofobia española» (en castellà). Nodulo.org, 2003. [Consulta: 28 febrer 2012].
  3. Laqueur, Walter. «¿Antisemitismo? ¿Antisionismo?» (en castellà). Moviment contra la Intolerància, 2003. [Consulta: 28 febrer 2012].
  4. Video: Sto perigiali to kryfo (Arnisi)
  5. Video: Mikis Theodorakis Songs of Songs (Mauthausen).
  6. Video: Ti romiosyni min tin kles.
  7. Video: Αναβάφτιση.
  8. Video: Λιγνά κορίτσια.
  9. Video: Zorba. Sirtaki original.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikis Theodorakis