Mikis Theodorakis

Mikis Theodorakis (en grec: Μίκης Θεοδωράκης) (Quios, 29 de juliol de 1925) és un compositor grec.[1] Fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles el 1980-82.

Infotaula de personaMikis Theodorakis
Μίκης Θεοδωράκης
Mikis2004.jpg
Mikis Theodorakis el 2004
Nom original(el) Μίκης Θεοδωράκης modifica
Biografia
Naixement29 juliol 1925 modifica (94 anys)
Quios (Grècia) modifica
Diputat al Parlament Hel·lènic
Minister without portfolio of Greece (en) Tradueix
Ministeri d'Estat de Grècia
modifica
Dades personals
Grup ètnicGrecs modifica
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatori d'Atenes modifica
Activitat
OcupacióCompositor
Activitat1943 - actualitat
PartitNova Democràcia
Esquerra Unida
Esquerra Democràtica Unida
Partit Comunista de Grècia modifica
Membre de
GènereÒpera, simfonia, laïkó, Éntekhno (en) Tradueix i música en el cinema modifica
EstilMúsica clàssica grega del segle XX
Segell discogràficParedon Records
Folkways Records
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeMyrto Altinoglou (en) Tradueix modifica
FillsGeorge Theodorakis (en) Tradueix
Margarita Theodorakis (en) Tradueix modifica
Premis
Signatura
Mikis Theodorakis signature.svg modifica

Lloc webmikis-theodorakis.net modifica
IMDB: nm0006319 Allocine: 36846 Allmovie: p113970
Musicbrainz: 83970769-d8ea-434b-8734-88899213c922 Songkick: 449824 Discogs: 164808 Allmusic: mn0000897371 Modifica els identificadors a Wikidata

MúsicaModifica

Ha musicat centenars de poemes d'escriptors grecs; i també ha compost simfonies, òperes, concerts, música de cambra, i la banda sonora de més de trenta pel·lícules.

PolíticaModifica

Tot i aquest catàleg impressionant, per conèixer bé Theodorakis és imprescindible parlar de la seva personalitat. Theodorakis és un home compromès amb les seves idees.

El seu compromís polític el va portar a ser diputat del Parlament grec i posteriorment, al llarg de la dictadura militar, a ser empresonat durant tres anys.

L'any 2000, milers de signatures de Grècia i del món sencer van proposar-lo com a candidat al Premi Nobel de la Pau.

També va ser acusat d'antisemitisme, després que declarés que "els jueus, mancats d'història, arrogants i agressius, són responsables de tot el mal del món".[2][3]

ObraModifica

Cicles de cançonsModifica

  • Epitafi (Επιτάφιος), poemes de Iannis Ritsos
  • Petites cíclades (Μικρές Κυκλάδες), cançons de les illes
  • Politia (Πολιτεία)
  • Epifania (Επιφάνια), poemes de Iorgos Seferis
    • Sto perigiali to kryfo [4]
  • Mauthausen (Μαουτχάουσεν), poemes de Iàkovos Kavanel·lis.[5]
  • Grecitat (Ρωμιοσύνη), poemes de Iannis Ritsos.[6]
  • Romancero gitano
  • El sol i el temps (Ο ήλιος και ο χρόνος)
  • 12 cançons populars (Δώδεκα λαϊκά)
  • Nit de mort (Νύχτα θανάτου)
  • Arcàdies (Αρκαδίες)
  • 18 cançons de la pàtria amarga (18 λιανοτράγουδα της πικρής πατρίδας) poemes de Iannis Ritsos
  • Lírica (Τα λυρικά)
  • Dionís (Διόνυσος)
  • Fedra (Φαίδρα)
  • Kariotakis (Καρυωτάκης)
  • Les cares del sol (Τα πρόσωπα του ήλιου)
  • Una mar plena de música (Μια θάλασσα γεμάτη μουσική)
  • Com un vent antic (Ως αρχαίος άνεμος)
  • Beatriu al carrer Zero (Η Βεατρίκη στην οδό Μηδέν)
  • Les més líriques (Λυρικότερα)
  • Liriquíssimes (Λυρικότατα)
  • Solitud (Ερημιά)
  • Odissea (Οδύσσεια)

Cantates i oratorisModifica

  • Axion esti (Άξιόν εστι), text d'Odisseas Elitis
  • Epifania, Avérof (Επιφάνια, Αβέρωφ), text de Iorgos Seferis
  • Estat de setge (Κατάσταση πολιορκίας)
  • La marxa de l'esperit (Πνευματικό εμβατήριο), text d'Ànguelos Sikelianós
  • Rèquiem
  • Canto general, text de Pablo Neruda
  • Ofici diví (Θεία λειτουργία)
  • Ofici pels infants que moren en la guerra (Λειτουργία για τα παιδιά που σκοτώνονται στον πόλεμο

Música per a cinemaModifica

  • Zorbàs el grec (Ζορμπάς), basada en la novel·la de Nikos Kazantzakis.[9]
  • Ifigènia (Ιφιγένεια)
  • Electra (Ηλέκτρα)

Obra simfònicaModifica

  • Simfonia 1, 2, 3, 4, 7 (1η, 2η, 3η, 4η, 7η Συμφωνία)
  • Cant Olímpic

ReferènciesModifica

  1. «Mikis Theodorakis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Perednik, Gustavo. «La judeofobia española» (en castellà). Nodulo.org, 2003. [Consulta: 28 febrer 2012].
  3. Laqueur, Walter. «¿Antisemitismo? ¿Antisionismo?» (en castellà). Moviment contra la Intolerància, 2003. [Consulta: 28 febrer 2012].
  4. Video: Sto perigiali to kryfo (Arnisi)
  5. Video: Mikis Theodorakis Songs of Songs (Mauthausen).
  6. Video: Ti romiosyni min tin kles.
  7. Video: Αναβάφτιση.
  8. Video: Λιγνά κορίτσια.
  9. Video: Zorba. Sirtaki original.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikis Theodorakis