Miklós Oláh

Miklós Oláh, en llatí Nicolaus Olahus, (Nagyszeben, 10 de gener de 1493 - † Bratislava, 15 de gener de 1568) fou un humanista i historiador hongarès d'origen romanès, arquebisbe d'Estrigònia del 1553 al 1568 i regent reial. Fou ell qui coronà el rei Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic el 1563.

Infotaula de personaMiklós Oláh
Nicolaus olahus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Nicolaus Olahus
(hu) Oláh Miklós
(ro) Nicolae Valahul Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 gener 1493 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sibiu (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 gener 1568 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Trnava Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe catòlic
3 agost 1554 –
← Pau VárdaiAntun Vrančić (en) Tradueix →
Bisbe diocesà
4 juliol 1550 –
← Ferenc Frangepán (en) TradueixFerenc Ujlaky (en) Tradueix →
Bisbe diocesà
1543 –
← Simon Erdődi (en) TradueixPál Gregoriancz (en) Tradueix →
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador, sacerdot catòlic, poeta, humanista i Palatine of Hungary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Signature olah miklos.gif Modifica el valor a Wikidata

COA archbishop HU Olah Miklos.png Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes de Nicolaus Olahus.

BiografiaModifica

El pare de Miklós era un noble menor hongarès d'ascendència romanesa, Esteve Oláh, qui estava emparentat per via materna amb el rei Maties Corví d'Hongria, i de la hongaresa Bárbara Huszár. El seu pare també estava emparentat amb els voivodes romanesos de Valàquia i era el jutge reial de la ciutat transsilvana de Saxopolis el 1504, així com un dels oficials de la cambra de les mines de sal sota el regnat de Vladislau II.

Estudià a l'escola canònica de la ciutat d'Oradea des del 1505, i passà a servir el bisbe d'Oradea Segismon Thurzó, junt amb qui arribà a la cort del rei Vladislau II el 1510. A Buda Miklós treballà a la cancelleria reial hongaresa com a secretari amb el canceller Jordi Szatmári, bisbe de Pécs i posterior arquebisbe d'Estrigònia. El 1516 Miklós fou ordenat sacerdot i després de morir Szatmári, Miklós esdevingué secretari personal de Maria d'Hongria, reina consort del rei Vladislau II i germana de Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic.

Després que el regne hongarès fos envaït pels exèrcits otomans després de la batalla de Mohács el 1526, on Vladislau II morí, Ferran I, marit d'Anna Jagelló d'Hongria i Bohèmia, l'altra filla del rei Vladislau II, reclamà el tron i fou coronat el 1527. A partir d'aquesta època, Miklós abandonà el regne hongarès seguint la reina Maria fins als Països Baixos, vivint sobretot a Brussel·les (1531-1542). Durant aquella època Miklós fou nomenat regent d'aquestes terres, el 1543 bisbe de Zagreb, el 1548 bisbe d'Eger i des del 1553 fins a la seva mort arquebisbe d'Estrigònia, la dignitat més alta de la jerarquia eclesiàstica del regne hongarès. Com a proper aliat de Ferran I, Miklós fou canceller hongarès des del 1543, des del 1560 ispan de la província de Hont, i entre el 1562 i el 1568 regent reial hongarès.

Com a escriptor humanista, Oláh mantingué correspondència amb moltes persones il·lustrades de la seva època com Erasme de Rotterdam, amb qui compartia una gran simpatia i reconeixement. Entre les seves obres escrites en llatí més conegudes hi ha Hungaria et Athila, on narra les particularitats geogràfiques, arquitectòniques, artístiques i en general totes les seves memòries sobre el regne hongarès en temps del rei Maties Corví, Vladislau II i Lluís II, així com la història completa d'Àtila, orgullosament considerat avantpassat dels hongaresos.