Milà-Sanremo 2014

La Milà-Sanremo 2014, 105a edició de la Milà-Sanremo, es disputà el diumenge 23 de març de 2014 sobre un recorregut de 294 km i una pluja contínua durant bona part d'aquesta. El vencedor de la cursa fou el noruec, Alexander Kristoff (Team Katusha), que s'imposà a l'esprint a Fabian Cancellara (Trek Factory Racing) i Ben Swift (Team Sky), segon i tercer respectivament. Era la quarta prova de l'UCI World Tour 2014.

Resum cursa ciclistaMilà-Sanremo 2014
El gran grup a Savona
El gran grup a Savona
Data23 de març de 2014
Distància294 km
PaïsosItàlia Itàlia
SortidaMilà
ArribadaSanremo
Inscrits200
Acaben114
Palmarès
Vencedor Alexander Kristoff (NOR) (Team Katusha)
Temps del vencedor6h 55' 56" (42,410 km/h)
Segon Fabian Cancellara (SUI) (Trek Factory Racing)
Tercer Ben Swift (GBR) (Team Sky)

RecorregutModifica

Inicialment, l'organització va decidir variar el recorregut que es venia fent els darrers anys, amb la incorporació d'una nova ascensió, l'alt de Pompeiana (5 km al 5% amb trams al 14%), situat entre la Cipressa i e Poggio per tal d'endurir el recorregut final de la cursa i allargar-lo fins als 299 km.[1][2][3]

Aquesta nova ascensió no és ben acollida entre alguns dels esprintadors,[4] però sí en ciclistes més avesats a superar la muntanya.[5]

Finalment la Pompeiana ne es puja pel mal estat de la carretera degut a les fortes pluges caigudes a la zona durant l'hivern i a què no es pot garantir la seguretat dels espectadors al cent per cent,[6] com tampoc es puja La Manie.[7]

Així el traçat final de la cursa tindrà la sortida habitual a Milà, per al cap de 138,4 km arribar al cim del Pas del Turchino, sitaut a 160,6 km de meta. A partir d'aquest punt segueixen diversos Capo tot seguint la costa: el Capo Mele, el Capo Cervo, el Capo Berta i la Cipressa, tots situats a manca d'entre 62,3 i 32,1 km i abans del Poggio que es corona a manca de 5 km per a l'arribada, per totalitzar un recorregut de 294 km, i molt similar al del 2007, que va guanyar Óscar Freire.[6][8]

Equips participantsModifica

En la cursa hi prendran part 25 equips, el nombre màxim permès, per un total de 200 corredors. A la presència obligatòria dels 18 equips UCI ProTeam, s'hi afegiran set equips convidats de categoria professional continental, que varen ser comunicats els 16 de gener de 2014 per l'RCS Sport.[9][10][11]

Núm. Codi Equip
1-8 MTN   MTN Qhubeka
11-18 ALM   AG2R-La Mondiale
21-28 AND   Androni Giocattoli
31-38 AST   Astana
41-48 BAR   Bardiani Valvole-CSF Inox
51-58 BEL   Belkin
61-68 BMC   BMC Racing Team
71-78 CAN   Cannondale
81-88 FDJ   FDJ.fr
91-98 GRS   Garmin-Sharp
101-108 IAM   IAM Cycling
111-118 LAM   Lampre-Merida
121-128 LTB   Lotto-Belisol
Núm. Codi Equip
131-138 MOV   Movistar Team
141-148 OPQ   Omega Pharma-Quick Step
151-158 OGE   Orica-GreenEDGE
161-168 EUC   Europcar
171-178 GIA   Giant-Shimano
181-188 KAT   Team Katusha
191-198 TNE   NetApp-Endura
201-208 SKY   Team Sky
211-218 TCS   Team Tinkoff-Saxo
221-228 TFR   Trek Factory Racing
231-238 UHC   UnitedHealthcare Pro Cycling T.
241-248 YEL   Neri Sottoli-Yellow Fluo

FavoritsModifica

Amb el canvi de recorregut previst inicialment els esprintadors tornen a ser els grans favorits a la victòria final. Això fa que alguns ciclistes, com Valverde (Movistar Team) decideixi no prendre-hi part.[5] Els principals favorits a la victòria finals són Peter Sagan (Cannondale), Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step), John Degenkolb (Giant-Shimano), Gerald Ciolek (MTN Qhubeka), vigent vencedor, Fabian Cancellara (Trek Factory Racing), Philippe Gilbert (BMC Racing Team) o Andre Greipel (Lotto-Belisol), entre d'altres.[8]

Desenvolupament de la cursaModifica

El dia es va aixecar plujós i fred, tot i que no tant com el 2013 en què la neu va obligar a neutralitzar alguns trams de la cursa.[12] En la neutralització pels carrers de Milà José Joaquín Rojas (Movistar Team) va partir una caiguda que l'obligà a abandonar. Només donar-se la sortida oficial es formà una escapada formada per set ciclistes: Matteo Bono (Lampre-Merida), Nathan Haas (Garmin-Sharp), Nicola Boem (Bardiani CSF), Antonio Parrinello (Androni Giocattoli), Maarten Tjallingii (Belkin), Jan Barta (NetApp-Endura) i Marc de Maar (UnitedHealthcare). Ràpidament obriren pas, i als 45 km ja disposaven de 10' sobre el gran grup, que circulava a un fort ritme. Al pas pel Turchino els ciclistes es van veure afectats per una calamarsada. Després del segon punt d'avituallament sols cinc ciclistes quedaren al capdavant, després que Boem i Haas perdessin contacte. En començar l'ascensió al primer dels capos, el de Mele la diferència s'havia reduït als sis minuts a menys de tres al pas pel de Berta. També s'havien reduït els escapats, quedant només Tjallingii, Barta i De Maar. Les diferències s'anaren reduint a marxes forçades i en l'ascensió a la Cipressa el fort ritme imposat pels homes del Cannondale en benefici de Peter Sagan, per tal de castigar els principals rivals, van fer que l'escapada quedés a tocar. Durant l'ascensió Vincenzo Nibali (Astana) va saltar del gran grup i va marxar escapat durant uns 25 km, tot superant els escapats en el descens. Nibali fou neutralitzat en l'ascensió final al Poggio. Fabian Cancellara, Gregory Rast i Enrico Battaglin ho intentaren, sense sort, durant l'ascensió i Lars Petter Nordhaug i Greg Van Avermaet en el descens, però finalment arribà un grupet de 27 ciclistes que es disputaren la victòria a l'esprint. Philippe Gilbert (BMC Racing Team) fou el primer a llançar l'esprint, seguit per Mark Cavendish (Omega Pharma-Quick Step), però pel darrere va aparèixer com un coet el noruec Alexander Kristoff (Team Katusha), que s'imposà clarament a Cancellara i Ben Swift (Team Sky), segon i tercer respectivament.[13][14][15]

Classificació finalModifica

Ciclista Equip Temps Punts UCI
1   Alexander Kristoff (NOR) Team Katusha 6h 55' 56" 100
2   Fabian Cancellara (SUI) Trek Factory Racing m. t. 80
3   Ben Swift (GBR) Team Sky m. t. 70
4   Juan José Lobato (ESP) Movistar Team m. t. 60
5   Mark Cavendish (GBR) Omega Pharma-Quick Step m. t. 50
6   Sonny Colbrelli (ITA) Bardiani CSF m. t. -
7   Zdeněk Štybar (CZE) Omega Pharma-Quick Step m. t. 30
8   Sacha Modolo (ITA) Lampre-Merida m. t. 20
9   Gerald Ciolek (GER) MTN Qhubeka m. t. -
10   Peter Sagan (SVK) Cannondale m. t. 4

ReferènciesModifica

  1. «Une ascension ajoutée dans le final». cyclismactu.net, 10-09-2013.
  2. «Vers un durcissement de Milan San Remo». chroniqueduvelo.fr, 10-09-2013.
  3. «Le Pompeiana - une nouvelle montée entre la Cipressa et le Poggio». 100pour100-velo.com, 04-02-2014.
  4. «Cavendish se borra de San Remo». Marca, 05-12-2013 [Consulta: 24 març 2014].
  5. 5,0 5,1 Llamas, Fernando «Valverde se aleja de San Remo». Marca, 03-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  6. 6,0 6,1 «La Milán-San Remo cambia su recorrido». Marca, 28-02-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  7. «Pompeiana out of Milan-San Remo». Cyclingnews.com. Future plc, 28-02-2014 [Consulta: 22 març 2014].
  8. 8,0 8,1 Llamas, Fernando «A todo tren en la 'vieja' Milán-San Remo». Marca, 21-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  9. «Les équipes engagées pour Milan-SanRemo». 100pour100-velo.com, 16-01-2014.
  10. «Neri Sottoli, ex-Vini Fantini, bienvenue au Giro». velochrono.fr, 16-01-2014.
  11. «Androni, Bardiani, Colombia et Yellow invitées». cyclismactu.net, 16-01-2014.
  12. «Ciolek bate a Sagan en la Milán-San Remo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 17-03-2013. [Consulta: 24 març 2014].
  13. Simon, Lluís «Cop d'estat de Kristoff». El Nou Esportiu, 24-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  14. Bernaola, Enrique «Kristoff rompe las quinielas». Marca, 23-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].
  15. EFE «El noruego Kristoff gana la primera de las grandes clásicas». El Mundo Deportivo. EFE, 23-03-2014 [Consulta: 24 març 2014].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milà-Sanremo 2014