Milan Vidmar (Ljubljana, Àustria-Hongria, 22 de juny de 1885 - Ljubljana, Iugoslàvia, 9 d'octubre de 1962) va ser un enginyer electrònic, jugador i teòric dels escacs, filòsof i escriptor eslovè.[1] Va ser especialista en transformadors d'energia i transmissió de corrent elèctric.

Infotaula de personaMilan Vidmar

Vidmar, els 1930s Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 juny 1885 Modifica el valor a Wikidata
Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
Mort9 octubre 1962 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Central de Žale Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatImperi_austrohongarès Imperi Austrohongarès
Iugoslàvia Iugoslàvia
Eslovènia Eslovènia
FormacióUniversitat de Viena
Universitat Tècnica de Viena
Universitat de Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEnginyer
i jugador d'escacs
OcupadorUniversitat de Ljubljana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nacionalitat esportivaIugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1950)
Campió de Iugoslàvia (1939)
Participà en
1935Olimpíada d'escacs de 1935
1931Olimpíada d'escacs de 1931 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1950)
Campió de Iugoslàvia (1939)
FillsMilan Vidmar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMeta Vidmar (en) Tradueix, Stane Vidmar (en) Tradueix, Josip Vidmar i Ciril Vidmar (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Enginyer i professor universitari modifica

Va començar a estudiar enginyeria industrial el 1902 i es va graduar el 1907 a la Universitat de Viena. Va aconseguir el seu doctorat el 1911 de la Facultat Tècnica a Viena. La carrera d'enginyeria elèctrica a la facultat no es va inaugurar sinó fins a 1904, pel que Vidmar va haver de prendre lliçons i exàmens especials sobre els aspectes bàsics de l'especialitat.

Va ser professor a la Universitat de Ljubljana, membre de l'Acadèmia Eslovena d'Arts i Ciències (SAZU), i fundador de la Facultat d'Enginyeria Elèctrica. Entre 1928 i 1929 va ser el desè rector de la Universitat de Ljubljana. El 1948 va fundar l'institut d'electrotècnica que ara porta el seu nom.

En matèria d'enginyeria, alguns dels seus escrits són: Transformatorji ("Transformadors"); Problemi prenosa elektrine energije ("Problemes de transmissió d'energia elèctrica"); Pogovori o elektrotehniki ("Lliçons d'electrotècnica"); Med Evropo in Ameriko (Entre Europa i Amèrica); Moj pogled na svet ("La meva visió del món").

Jugador, àrbitre, i escriptor d'escacs modifica

Vidmar va ser també un destacat Gran Mestre d'escacs, probablement un dels dotze millors jugadors del món en la seva època, malgrat que sempre va practicar el joc com a simple amateur.

Els seus èxits inclouen elevades posicions en alguns dels torneigs d'escacs més importants del seu temps; va ser per exemple 6è al fort Torneig de Carlsbad de 1907 (el campió fou Akiba Rubinstein);[2][3] va obtenir el tercer lloc a Praga 1908; va guanyar el VII Campionat Nòrdic celebrat a Göteborg 1909,[1][4][5] fou segon a Donosti 1911 (amb Akiba Rubinstein, darrere de José Raúl Capablanca);[6] el mateix 1911, fou 7è al fortíssim torneig de Carlsbad de 1911 (el campió fou Richard Teichmann)[7][8][9][10] va ser primer a Budapest 1912; primer a Viena (9è Memorial Trebitsch) i Berlín el 1918, segon a Kosice 1928; tercer a Londres 1922 (darrere de Capablanca i Alexander Alekhin); primer a Hastings 1925 (amb Alekhin); tercer a Semmering 1926; quart al Torneig d'escacs de Nova York 1927;[11][12] quart a Londres 1927; 5è al fort torneig de Carlsbad de 1929 (el campió fou Aron Nimzowitsch);[13][14][15] setè-vuitè al Torneig d'escacs de San Remo 1930, i cinquè al torneig de Bled de 1931, (el campió fou un estel·lar Aleksandr Alekhin).[16][17][18][19] Fou Campió de Iugoslàvia a Zagreb,[20][21] el 1939, i posteriorment, cinquè a Bled 1939 i Basilea 1952.

El 1950 fou un dels 27 primers jugadors guardonats al món amb el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE. Actualment la Federació Eslovena d'Escacs organitza un torneig internacional de Grans Mestres anomenat, en honor seu, Memorial Milan Vidmar.

Vidmar també va exercir com a àrbitre, i va ser l'àrbitre principal en el Campionat del Món de L'Haia-Moscou 1948.[1]

Va escriure diversos llibres sobre escacs, incloent Pol stoletja ob sahovnici ("Mig segle al tauler") (Ljubljana 1951); Šah ("Escacs"); Razgovori o sahu z zaetnikom ("Converses sobre escacs amb un principiant"); i en alemany, Goldene Schachzeiten ("Els temps daurats dels escacs").

Rànquing mundial modifica

El seu millor rànquing Elo[22] s'ha estimat en 2731 punts, l'abril de 1919, moment en què tenia 33 anys,[23] cosa que el situaria en 5è lloc mundial en aquella data. Segons chessmetrics, va ser el 4t millor jugador mundial en 21 diferents mesos, entre el juliol de 1917 i el gener de 1923.

Notes i referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Nota biogràfica de Milan Vidmar» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 13 abril 2011].
  2. «Classificació i partides del torneig de Carlsbad 1907» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 8 abril 2014].
  3. «Compilació de partides del torneig de Carlsbad de 1907» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 8 abril 2014].
  4. Historial del Campionat d'escacs Nòrdic
  5. ShakkiNet - Historial del campionat al lloc web de la Federació Finesa d'escacs
  6. Cordero Fernández, Javier. «San Sebastián 1911. El torneo que cambió el ajedrez» (en castellà). ajedrezdeataque. [Consulta: 4 setembre 2020].
  7. «Karlsbad 1911» (en anglès). endgame.nl. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 5 abril 2014].
  8. «Taula del torneig de Karlsbad 1911». La grande storia degli scacchi. [Consulta: 5 abril 2014].
  9. «Torneig de Karlsbad 1911, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 5 abril 2014].
  10. «Quadre del Torneig de Carlsbad 1911». The Chess Library. Arxivat de l'original el 2014-10-17. [Consulta: 5 abril 2014].
  11. Torneig de Nova York 1927 Quadre de classificació (italià) [Consulta 2 gener 2010]
  12. El torneig servia per a designar l'aspirant al títol mundial.
  13. «Nimzowitsch wins!» (en anglès). endgame.nl. Arxivat de l'original el 2012-07-31. [Consulta: 14 abril 2014].
  14. Paige, Roger. «Taules de creuaments i classificació de torneigs de 1929» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 14 abril 2014].
  15. Sericano, C. «Quadre de resultats i classificació de Carlsbad 1929». storiascacchi. [Consulta: 14 abril 2014].
  16. «Història, partides, i quadre de classificació del Torneig de Bled de 1931» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 15 abril 2014].
  17. «Bled 1931» (en anglès). thechesslibrary.com. Arxivat de l'original el 2014-04-16. [Consulta: 27 setembre 2011].
  18. «Torneig de Bled 1931» (en anglès). endgame.nl. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 15 abril 2014].
  19. «Taules de torneigs de 1931» (en anglès). rogerpaige. Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 15 abril 2014].
  20. «Taules de torneigs de 1939: Zagreb, 4th Yugoslav Championship». Arxivat de l'original el 2012-04-26. [Consulta: 21 març 2011].
  21. «Historial de guanyadors del Campionat de Iugoslàvia» (en italià). 'La grande storia degli scacchi'. C.Sericano. [Consulta: 13 abril 2011].
  22. El sistema de classificació Elo no es va instituir oficialment fins al 1971, però s'han fet estimacions de la classificació Elo per a èpoques anteriors
  23. Fitxa de Milan Vidmar a Chessmetrics (anglès)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milan Vidmar