La Milano-Taranto, abreujada Mi-Ta, fou una cursa motociclista de tipus ral·li raid que es va celebrar a Itàlia entre 1937 i 1956 durant el mes de maig. La cursa sortia de Milà i s'acabava a Tàrent, a la Pulla, amb un recorregut de més de 1.000 km per carretera que calia recórrer en una sola nit.

Plantilla:Infobox sports competitionMilano-Taranto
Tipuscursa motociclista Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme i ral·li raid Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
LocalitzacióMilà (Ciutat Metropolitana de Milà)
Tàrent (província de Tàrent) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Vigència1937 – 1956 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webmilanotaranto.com Modifica el valor a Wikidata

Des de 1987 se'n celebra una recreació històrica anual que inclou la ruta original, amb arribada a Tàrent, organitzada pel Moto Club Veteran "San Martino" de San Martino in Colle, un nucli de Perusa.[1]

Història

modifica

Antecedents

modifica

Ja el 1919 es va disputar una mena de ral·li raid motociclista amb sortida a Milà i arribada a Caserta, a la Campània, anomenat Freccia del Sud[2] (o Raid Nord-Sud) en què van participar 29 competidors, dels quals només en van arribar 8. El guanyador en fou Luigi Girardi amb una Garelli 350cc. Durant els anys següents l'esdeveniment es va anar repetint i al seu moment va comptar amb una bona participació i la presència de futures estrelles del motor, com ara Tazio Nuvolari, que hi va córrer amb una Saroléa 500cc els dies 16 i 17 de setembre de 1922, fins que es va haver de retirar passat Mòdena per problemes mecànics.[3]

La cursa es va suspendre el 1925 i després es va reprendre el 1932 a instàncies de Mussolini.[1] Així va néixer la Coppa Mussolini, amb sortida des de l'Idroscalo de Milà i un recorregut de 841 km amb arribada a Nàpols; la darrera edició (1936) la va guanyar Omobono Tenni amb una Guzzi 500cc.

I Coppa Mussolini a Tàrent (1937)

modifica

El 1937, la ruta de la Coppa Mussolini va ser revisada pel director de l'aleshores anomenada Reale Federazione Motociclistica Italiana (l'actual FMI), Mario D'Eintrona, natural de Tàrent, amb el vistiplau del president de la federació i el del cònsol de la Milizia nazionale della strada (una entitat dels Camises negres), Ugo Leonardi. D'Eintrona va ampliar el recorregut de les edicions anteriors per tal de fer arribar la cursa a Tàrent. La distància total augmentà, doncs, fins als 1.400 km, una distància considerable tenint en compte els mitjans de l'època i el fet que els pilots havien de completar el recorregut en una sola nit. Això convertia el raid en una prova exigent i sovint l'acabaven menys de la meitat dels que sortien de Milà a causa de les nombroses dificultats escampades pel camí; moltes carreteres encara no estaven asfaltades i, a més, les condicions meteorològiques es mostraven molt variables. La sortida es va traslladar a Rogoredo, aleshores a la perifèria de Milà, mentre que la meta es va situar al passeig marítim de Tàrent.

La primera edició de la cursa remodelada, de 1.283 km, va començar a Milà a la mitjanit del 2 de maig de 1937 i va ser acollida amb entusiasme; dels 72 participants de l'any anterior es va passar a 116, dels quals només 57 van arribar a la meta. El guanyador en va ser Guglielmo Sandri, qui amb una Moto Guzzi 500 bicilíndrica va acabar la cursa a una velocitat mitjana d'uns 104 km/h. Entre els competidors d'aquella primera edició hi havia campions consolidats com ara Dorino Serafini, Aldo Pigorini, Amilcare Rossetti i Alberto Ascari.

De 1938 a la dècada del 1950

modifica
 
Celeste Cavaciuti, guanyador de la classe de 250cc amb la Parilla a la Milano-Taranto de 1952

Giordano Aldrighetti va guanyar la segona edició de la cursa (1938) amb una Gilera 4C amb compressor de l'escuderia d'Enzo Ferrari a una velocitat mitjana d'uns 118 km/h i va establir així un rècord destinat a mantenir-se imbatut. La tercera edició (1939) la va guanyar Ettore Villa amb una Gilera 500 monocilíndrica que va circular a una mitjana d'uns 97 km/h, contra tots els pronòstics que consideraven favorites les Gilera de quatre cilindres (tots els pilots de les quals, però, van patir caigudes). Guido Cerato va guanyar amb una Moto Guzzi Condor la quarta edició (1940). La imminent entrada d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial (el 10 de juny, Itàlia va declarar la guerra a França) va suposar la suspensió de tota l'activitat esportiva motociclista al país.

Acabada la guerra, la cursa es va reprendre el 1950 amb la cinquena edició, ara anomenada simplement "Milano-Taranto" en comptes de l'obsoleta denominació de "Coppa Mussolini". Hi van participar 121 motoristes, només 46 dels quals van arribar a la meta. El guanyador en fou Guido Leoni amb una Moto Guzzi 500 monocilíndrica. Les edicions posteriors van ser les més populars, tant per als participants com per al públic. La darrera Milano-Taranto es va disputar el 1956 i la va guanyar Pietro Carissoni amb una Gilera 500 Saturno "Piuma".

La fi de la cursa (1957)

modifica

El 1957, deu dies abans de la sortida de la que havia d'haver estat la vuitena Milano-Taranto, l'esdeveniment va ser cancel·lat arran de les protestes que havia suscitat el greu accident esdevingut durant la Mille Miglia el 12 de maig d'aquell any, en què van morir Alfonso de Portago i deu espectadors. Aquesta tragèdia va provocar finalment la prohibició de les curses per la via pública a Itàlia, cosa que va posar fi per sempre a la Milano-Taranto.[4][1]

Recorreguts

modifica

Al llarg de les onze edicions de la cursa (1937-1956) s'hi van fer servir dos recorreguts diferents, el "Clàssic" i l'"Adriàtic" (aquest darrer només a les edicions de 1952 i 1955).

Clàssic

Milà, Lodi, Piacenza, Parma, Reggio Emilia, Mòdena, Bolonya, el Passo delle Futa als Apenins, Pistoia, Florència, Poggibonsi, Siena, Radicofani, Viterbo, Roma, Frosinone, Cassino, Capua, Nàpols, Avellino, Ariano Irpino, Foggia, Bari i Tàrent.

Ruta de l'Adriàtic

Milà, Lodi, Piacenza, Parma, Reggio Emilia, Mòdena, Bolonya, Forlì, Cesena, Pesaro, Ancona, Macerata, Foligno, Spoleto, Terni, Roma, Frosinone, Cassino, Capua, Nàpols, Avellino, Ariano Irpino, Foggia, Bari i Tàrent.

Recuperació

modifica

Organitzada pel Moto Club Veteran "San Martino" de San Martino in Colle, la Milano-Taranto s'ha repetit anualment des de 1987 en forma de recreació històrica. Hi participen habitualment centenars de motoristes amb motocicletes d'època i l'arribada és a Tàrent, a la Lungomare Vittorio Emanuele III.[5]

Llista de guanyadors

modifica

Font:[6]

Proves precedents

modifica
Nom Edició Any Guanyador Motocicleta Temps km/h
Raid Nord-Sud I 1919 Ettore Girardi Garelli 350 22 56' 02" 38,296
Milano-Napoli
Freccia del Sud
I 1920 Miro Maffeis Indian 500 22 47' 08" 39,582
II 1921 Biagio Nazzaro Indian 1000 18 00' 30" 48,654
III 1922 Amedeo Ruggeri Harley-Davidson 1000 16 52' 12" 51,988
IV 1923 Guido Mentasti Frera 500 16 51' 25" 52,037
V 1924 Edoardo Self Bianchi 350 18 01' 56" 48,123
VI 1925 Enrico Manetti Frera 500 17 57' 17" 49,123
Milano-Napoli
Freccia del Sud
'Coppa del Duce'
VII 1932 Carlo Fumagalli Guzzi 500 9 32' 29" 93,084
VIII 1933 Aldo Pigorini Bianchi 500 9 02' 37" 96,413
IX 1934 Terzo Bandini Guzzi 500 9 01' 38" 98,37
X 1935 Omobono Tenni Guzzi 500 7 58' 44" 107,91
XI 1936 Omobono Tenni Guzzi 500 8 02' 46" 107,53

Milà-Tàrent

modifica
Nom Edició Any Guanyador Motocicleta Temps km/h
Milano-Roma-Napoli-Taranto
'Coppa del Duce'
I 1937 Guglielmo Sandri Guzzi 500 12 20' 28" 104,013
II 1938 Giordano Aldrighetti Gilera 500 10 52' 58" 117,869
III 1939 Ettore Villa Gilera 500 13 15' 52" 96,702
IV 1940 Guido Cerato Guzzi 500 12 26' 58" 103,036
Milano-Taranto V 1950 Guido Leoni Guzzi 500 12 59' 09" 102,033
VI 1951 Bruno Francisci Guzzi 500 13 25' 05" 98,747
VII 1952 Bruno Francisci Guzzi 500 12 33' 13" 112,317
VIII 1953 Duilio Agostani Guzzi 500 11 51' 10" 109,97
IX 1954 Remo Venturi Mondial 175 13 18' 07" 96,901
X 1955 Bruno Francisci Gilera 4 cil. 500 11 05' 25" 126,234
XI 1956 Pietro Carissoni Gilera 500 12 07' 32" 107,483

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «Milano - Taranto» (en italià). milanotaranto.com.
  2. «Milano-Taranto 32ª edizione» (en italià). motoblog.it.
  3. «Milano-Taranto, le radici» (en italià). milanotaranto.com.
  4. Domínguez, Guillermo «La Mille Miglia y Alfonso de Portago» (en castellà). Libertad Digital, Motor 16, 25-05-2015 [Consulta: 6 novembre 2021].
  5. «L'arrivo della Milano-Taranto al Lungomare di Taranto» (en italià). ledicoladelsud.it.
  6. «Albo d'Oro» (en italià). milanotaranto.com. [Consulta: 27 maig 2024].

Enllaços externs

modifica
  • Milano-Taranto - Lloc web oficial (italià)