Militar i noia rient
Militar i noia rient, també coneguda com El soldat i la noia somrient (De soldaat en het lachende meisje en neerlandès) és una pintura que va crear l'artista Johannes Vermeer l'any 1658 i que la podem trobar en la Col·lecció Frick a Nova York.
De soldaat en het lachende meisje (neerlandès)  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | pintura |
| Creador | Johannes Vermeer de Delft |
| Creació | 1658 |
| Gènere | art de gènere |
| Moviment | pintura barroca als Països Baixos |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 50,5 ( ) × 46 ( ) cm |
| Propietat de | Henry Clay Frick |
| Col·lecció | Col·lecció Frick (Manhattan) |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 2023-2023 | Vermeer, Rijksmuseum |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 1911.1.127 |
| Catàleg | |
Descripció
modificaEl tema és una noia alegre davant del seu pretendent, que intenta seduir-la amb vi, ja popular en l'art neerlandès, Vermeer l'utilitzà com a estudi de l'espai abundant de llum. La figura fosca de l'oficial contribueix a la pintura, afegint-li una sensació de profunditat, i contrasta amb l'intercanvi de llums entre la dona i el mobiliari de l'habitació.[1]
La influència dels interiors pintats per Pieter de Hooch, qui es va establir a Delft el 1653, es fa evident en els quadres de Vermeer, com el que es mostra aquí, amb els seus detalls interiors.[1]
El mapa d'Holanda a la paret del fons, al costat de les cadires, es presenta en altres quadres de Vermeer. Aquest mapa, creat el 1620 per Balthasar Florisz van Berckenrode i publicat l'any següent per Willem Jansz Blaeu, mostra la llegenda llatina 'NOVA ET ACCVRATA TOTIVS HOLLANDIAE WESTFRISIAEQ(VE) TOPOGRAPHIA', que permet situar geogràficament l'escena representada a Holanda i Frísia occidental. A més, ofereix una referència temporal, col·locant l'escena al voltant de la guerra anglo-holandesa de 1652-1654.[2]
Com a expressió de la saviesa humanística, els mapes, objectes costosos i apreciats, es mostren com a manifestació del gust de l'autor.
Aquest és un dels quadres que els crítics han assenyalat en el debat sobre l'ús de la cambra fosca per Vermeer.[3] El litògraf estatunidenc Joseph Pennell va fer ressò, el 1891, de la perspectiva quasi fotogràfica que es percep en aquesta obra.
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «amsterdamhoy.com». [Consulta: 16 setembre 2011].[Enllaç no actiu]
- ↑ Schneider, Norbert. Vermeer. La obra completa, pág. 31- 32. Taschen, 1994. ISBN 978-3-8365-1375-3.
- ↑ «monografias.com». [Consulta: 26 desembre 2011].
