Min (llengua)

El min (en xinès tradicional: 閩語; en xinès simplificat: 闽语) és un ampli grup de dialectes (llengües sinítiques) parlats per uns 70 milions de persones al sud-est de la Xina: principalment a la província de Fujian, i també per grups emigrats a Guangdong, Hainan, Zhejiang, Jiangsu i Taiwan. El nom ve del riu Min, el més important de Fujian.

Min

Tipus	família lingüística
Ús
Classificació lingüística
llengua humana llengües sinoaustronèsiques llengües sinotibetanes llengües sinítiques
Característiques
Sistema d'escriptura	escriptura xinesa
Codis
ISO 639-6	mclr
Glottolog	minn1248
Linguist List	minn
IETF	cap valor

Els dialectes del min.

Tradicionalment, es solia dividir el grup min en els dialectes 'minbei' (min del nord) i 'min nan' (min del sud), si bé avui és comú considerar alguns altres dialectes del min al mateix nivell que els dos anteriors, i no com a subdialectes d'aquells: el 'min dong' (min de l'est), el 'min zhong' (min del centre), i el 'puxian' (parlat a la ciutat de Putian i al comtat de Xianyou). El min del sud és el més estès a la diàspora xinesa al sud-est asiàtic.

Hi ha molts parlants de min a la diàspora xinesa al Sud-est asiàtic i també a Nova York. El dialecte min més parlat fora de Fujian ("la província min") és el 'hokkien', que inclou la parla de Taiwan i la d'Amoy. D'altra banda, el dialecte 'min dong', parlat al nord-est de Fujian, és considerat l'estàndard de la llengua min.

Història

La regió d'origen de les llengües mǐn, la província de Fújiàn i el nord-est de la província de Guăndōng, històricament van ser regions perifèriques de l'imperi xinès; l'absència de rius importants i el terreny muntanyenc van mantenir relativament aïllada la regió. Per aquesta raó no és sorprenent que en aquesta regió es desenvolupessin llengües sinítiques independents de la resta.

El nom mǐn correspon al nom d'un regne antic situat al'actual província de Fujian. Per això, el caràcter 闽/閩 s'utilitza avui dia com a abreviatura del nom d'aquesta província (a les matrícules dels cotxes, per exemple). Un nom alternatiu del dialecte, en escriptura llatina, és Hokkien (pròpiament mǐn meridional), que correspon a la transcripció del nom Fujian segons la pronunciació mǐn. El nom Hokkien s'utilitza molt a Singapur, on el mǐn del sud és el dialecte xinès més estès.

Classificació

Les varietats dialectals mǐn constitueixen una branca de la família lingüística sinítica. A diferència de la resta de grups dialectals xinesos que semblen ser descendents del xinès antic, el proto-mǐn seria una llengua germana del xinès antic, no un descendent directe d'aquest.

Encara que els autors xinesos prefereixen parlar de dialectes (方言, fāngyán) en referir-se a les varietats sinítiques parlades, la intel·ligibilitat mútua entre aquestes és pràcticament nul·la pel que molts lingüistes consideren el "xinès" una família de llengües, i no una llengua única.

El mǐn és el quart dialecte, en aquest sentit ampli, més parlat del xinès després del mandarí, el wu i el cantonès. Té al voltant de 60 milions de parlants, principalment a la província de Fujian i a Taiwan. A la forma de mǐn del sud parlada a Taiwan se'n diu a vegades taiwanès, encara que a penes difereix del mǐn del sud parlat en la zona de Xiamen, al sud de Fujian.

El mǐn és també el dialecte xinès més parlat entre les comunitats xineses del Sud-est asiàtic, sobretot a Singapur i Malàisia. També, a causa de l'emigració des de Fujian, és el dialecte més estès a l'illa de Hainan, on se l'anomenan Haianès. Aquests dialectes presenten canvis dràstics a les consonants inicials, incloent una sèrie de consonants implosives, que s'han atribuït al contacte amb les idiomes tai-kadai parlats a l'illa.

Les varietats costaneres presenten un vocabulari Min exclusiu, inclosos pronoms i negatius. Tots menys els dialectes de Hainan tenen sistemes complexos de ton sandhi.

Classificació interna

Respecte a les varietats específicament mǐn existeixen importants diferències. Tradicionalment s'ha considerat que existeixen dos blocs dialectals que són pràcticament inintel·ligibles entre si:

• El mǐn nán (闽南语 / 閩南語, mǐnnán yǔ, "llengua mǐn meridional").
• El mǐn běi (闽北语 / 閩北語, mǐnběi yǔ, "llengua mǐn septentrional").

A vegades el mǐn del nord es subdivideix en quatre varietats: mǐn del nord (estricte), mǐn de l'est, mǐn central i dialecte de Puxian.

No obstant això, altres autors com a Pa Maoding (1963), consideren que la divisió primària es dóna entre mǐn oriental i mǐn occidental. Aquesta reclassificació es va basar en enquestes lingüístiques a la província de Fujian. Diverses isoglosses afavoreixen la distinció oriental i occidental (el diferent tractament de les nasals del proto-min i les dues varietats de /l/ del proto-min).

Varietats

Mapa amb els dialectes del mǐn.

Extensió del territori controlat per la dinastia Han cap al 190 d. C. Com pot apreciar-se la penetració en el domini lingüístic del xinès min és molt petita.

Min	minbei     Min bei Shaojiang mǐn bei Mindong Minzhong Puxian minnan Hokkien Amoy Hoklo (taiwanés) Teochew     Leizhou Hainanés (Qiongwen)

Descripció lingüística

L'aïllament de la regió mǐn va fer que les varietats mǐn desenvolupessin característiques pròpies no compartides amb la resta de llengües sinítiques. Les varietats mǐn retenen un nombre important d'arcaismes, entre ells alguns que no es troben en altres llengües sinítiques, al mateix temps que van desenvolupar un conjunt complet d'innovacions que van apartar encara més de la resta de llengües sinítiques. Encara que el difícil de les comunicacions del territori no sols va aïllar la regió de la resta de territoris històrics de la Xina sinó que també va conduir a una gran diversitat interna.

Fonologia

Les varietats mǐn conserven certs arcaismes i retenen alguns trets del proto-sinític que s'han perdut en altres varietats de xinès. Per exemple només en la varietats mǐn tenen tant oclusives aspirades o no aspirades enfront de tons baixos (tons yáng) mostrant correspondències regulars amb la resta de varietats del grup. Per aquesta raó les llengües mǐn són importants per a reconstruir la fonologia del proto-sinític.

Les varietats mǐn també mostren correspondències en les nasals que suggereixen que certes nasals inicials mostraven diferències perdudes en altres llengües sinítiques, que són reflectides sistemàticament en els cognats entre llengües mǐn. Igualment el proto-mǐn tenia diferències entre l i * lh. Per totes aquestes raons les varietats mǐn són importants per al coneixement precís dels desenvolupaments històrics dins de la família sinítica.

Gramàtica

Els pronoms personals i díctics difereixen entre les diferents varietats mǐn el següent quadre resumeix les formes per a diferents varietats:

	Chino medio	Fúān	Fúzhōu	Jiànyáng	Chóngān	Yŏngān	Xiàmén	Jiēyáng	Jiànōu	Shaòwŭ	Jiānglè
'jo'		ŋo3	ŋuai3	ŋue⁹	ŋuai1	ŋuo1	gua3	ua3	uɛ4	haŋ3	ŋai⁹
'tu'		ni3	ny3	noi⁹	nei1	ŋi1	li3	lɯ3	ni4	hien3	ne⁹
'ell/ella'		i1	i1	ky2	hou1	ŋy1	i1	i1	ky4	hu3	ky3
'aquest'		ʦa-	ʦi-	i7	i7	ʧo3	ʦit7	ʦek7	ioŋ7	ʧoŋ7	ʧia3
'aquell'		ha-	hi-	u7	u7	uo3	hit7	hek7	u7	oŋ7	va⁹

Comparació lèxica

Les diferències entre les llengües mǐn i la resta de varietats sinítiques pot il·lustrar-se adequadament comparant formes fonològiques del xinès mitjà amb les seves corresponents formes pronunciades en llengües mǐn:

	Xinès mitjà	Fúzhōu	Xiàmén	Jiànyáng	Yŏgān	Shaòwŭ	Jiānglè
peülla	diei	te2	tue2	tau2	te2
germà menor	diei:	tie6	ti6	tie5	te4
mongeta	dəu-	tau6	tau6	teu6	tø6
trencar	duân:	touŋ3	tŋ6	tuŋ5	tŭm5
plorar	diei	thie2	thi2	hie2	the2
apilar	diep	thak8	tha?8	ha8	thɔ4
cap	dəu	thau2	thau2	heu2	thø2
bossa	dâi-	toi6	te6	lui6	tue5
coll	dəu-	tau6	tau6	lo6	___
verí	duok	tøik8	tak8	lo8	tau4
coure	dung	tøiŋ2	taŋ2	loŋ2	tãɯ2
sucre	dâng	thouŋ2	thŋ2	hɔŋ2	tham5	thoŋ7	thoŋ7
llarg	ɖjang	touŋ2		lɔŋ2		thoŋ2	thoŋ2
xaman	___	tøiŋ2		loŋ9		thuŋ2	thuŋ2
insecte	ɖjung	thøiŋ2		hoŋ9		thuŋ7	thuŋ9
residir	ɖjo-	tiu6		tiu6		thy6	thy6
arbre	źju-	ʦhiu6		ʦhiu6		ʧhy5	ʧhy5
prim	bâk	poʔ8		vɔ8		pho6	pho8
calamarsa	båk	phøik8		pho8		phau7	phio5
avivar	muâ	muai2		moi6		məi2	mai2
cànem	dt.	muai2		moi6		məi7	mai9
admetre	ńźjen-	neiŋ6		noiŋ6		nin6	ŋiŋ6
permetre	ńźjang-	nioŋ6		nioŋ6		nioŋ5	ŋioŋ5
lluna	ngjwɐt	ŋuok8		ŋye8		ye6	ŋø8
carn	ńźjuk	nyk8		ny8		ny7	ŋy5
bambú	ʈjuk	tøik7	tek7	ty7	ty7	ty7	ty9
volta	ʈjwän:	tioŋ3	tŋ3	lyeŋ3	tẽ3	thien3	thøn9
escuradents	ɖjwo-	tøi6	ti6	ty6	ty6	thy6	thy6

Pot veure's que la /d/ del xinès mitjà té tres correspondències regulars diferents en mǐn que no poden explicar-se per una evolució condicionada. Això demostra que en realitat en xinès mitjà i en la resta de varietats s'han confós tres fonemes independents /*d1, *d2, *d3/ en /d/. Per aquesta raó el xinès mǐn és important per a reconstruir el proto-sinític. Això mostra el valor comparatiu del xinès mǐn i l'arcaisme d'aquestes varietats.

PROTO- SINÍTIC	Chino medio	Fúzhōu	Xiàmén	Jiànyáng	Yŏgān	PROTO- MINBEI	PROTO- MINNAN
*d1	d	t	t	t	t	*t1	*t
*d₂	d	t	t	l	t	*t₂	*t
*d₃	d	th	th	h	th	*th	*th

Les varietats de Shaòwŭ i Jiānglè refkehan la diferència anterior entre les alveolars/dentals de mostrant diferents desenvolupaments tonals, com s'aprecia en la segona part de la taula de cognats. La tercera part de la taula també mostra l'arcaisme dels dialectes de Shaòwŭ i Jiānglè també conserven distincions en les nasals que s'han perdut en xinès mitjà. Aquestes diferències es remuntarien al proto-min i presumiblement necessiten ser reconstruïdes per al proto-sinític.

Finalment els dialectes min tenen dentals en cognats del xinès mitjà amb retroflexes (en altres variants de xinès les retroflexes del xinès mitjà han evolucionat a africades: xinès mitjà ʈjuk > Pequín zhú, Ch.M. ʈjwän > P. zhuăn i Ch.M. ɖjwo > P. zhù)

Numerals comparats

Els numerals en diferents varietats de xinès min són:

GLOSA	Min bei				Min nan			PROTO- MIN
	Jian'ou	Fuzhou (Mindong)	Yong'an (Minzhong)	Puxian	Hokkien	Youxi	Shun- Chang
'1'	tsi42	suɔ4	i13	ɬoʔ4	tsit53	ie24	i11	*tsit42
'2'	niɔŋ42	laŋ242	ŋi35	nŋ11	lŋ33	ne42	ŋi53	*ŋi42
'3'	saŋ41	saŋ44	sõ52	ɬɒ̃533	sã55	sã33	sɔ̃55	*saŋ44
'4'	si33	sɛi213	si35	ɬi41	si21	sje51	si35	*si35
'5'	ŋu42	ŋou242	ŋu21	ŋou11	gɔ33	ŋu42	ŋ31	*ŋu42
'6'	ly42	løyʔ4	ly54	laʔ4	lak53	luo33	lyʔ5	*ljok5
'7'	tsʰi24	tsʰɛiʔ23	tsʰi13	tsʰiʔ21	tsʰit21	tsʰje24	tsʰi11	*tsʰit24
'8'	pai21	paiʔ23	pa13	pe11	pueʔ21	pi24	pa11	*paiʔ23
'9'	kiu24	kau31	kjau21	kau453	kau53	kau55	kiu31	*kjau31
'10'	si54	sɛiʔ4	sɿ54	ɬe24	tsap53	sa33	ʃiʔ5	*sip53

Sistema d'escriptura

Quan s'utilitzen caràcters xinesos per escriure una forma fora del mandarí, una pràctica habitual és utilitzar caràcters que corresponguin etimològicament a les paraules que es representen, i per a paraules sense etimologia evident, inventar nous caràcters o agafar-ne en préstec. so o significat. El Cantonès escrit ha dut a terme aquest procés fins al punt més llunyà de qualsevol varietat no mandarina, fins al punt que el vernacle cantonès pur es pot escriure sense ambigüitats amb caràcters xinesos. Contràriament a la creença popular, un vernacle escrit d'aquesta manera no és en general comprensible per a un parlant mandarí, a causa dels canvis significatius en la gramàtica i el vocabulari i l'ús necessari d'un gran nombre de caràcters no mandarins.

Per a la majoria de varietats Min, no s'ha produït un procés similar. Per a Hokkien, existeixen sistemes competitius. Atès que Min combina el xinès de diversos períodes diferents i conté un vocabulari de substrat no xinès, un autor alfabetitzat en mandarí (o fins i tot en xinès clàssic) pot tenir problemes per trobar els caràcters xinesos adequats per a algun vocabulari min. En el cas del Taiwanès, també hi ha paraules indígenes manllevades de les llengües formosanes (sobretot per als topònims), així com un nombre substancial de paraules prestades del japonès. El min parlat a Singapur i Malàisia s'ha manllevat molt del malai i, en menor mesura, de l'anglès i altres idiomes. El resultat és que adaptar els caràcters xinesos per escriure Min requereix un esforç substancial per triar caràcters per a una part important del vocabulari.

Altres enfocaments per escriure Min es basen en la romanització o en sistemes fonètics com els Símbols fonètics taiwanesos. Alguns parlants de min utilitzen la romanització de l'Església ((xinès)). Per a Hokkien la romanització s'anomena Pe̍h-ōe-jī (POJ) i per al dialecte de Fuzhou es diu Foochow romanitzat (Bàng-uâ-cê, BUC). Tots dos sistemes van ser creats per missioners estrangers al segle XIX. Hi ha algunes publicacions poc habituals que utilitzen escriptura mixta, amb caràcters majoritàriament xinesos però que utilitzen l'alfabet llatí per representar paraules que no es poden representar fàcilment amb caràcters xinesos.

Vegeu també

• Idioma xinès
• Llengües sinítiques

Bibliografia

• Karlgren, Bernhard «Compendium of Phonetics in Ancient and Archaic Chinese». Bulletin of the Museum of Far Eastern Antiquities, 26, 1954. pp. 211-367.
• Pān Màodĭng et al. «Fújiàn hànyŭ fāngyán fēnqū lüèshuō». Zhongguo Yuwen, 6, 1963. pp. 475-95.
• Norman, Jerry. Chinese, Cambridge Language Surveys. Cambridge: Cambridge University Press, 1988. ISBN 0-521-29653-6. 
• Ramsey, S. Roberts. The Languages of China. Princeton: Princeton University Press, 1987. ISBN 0-691-01468-X. 
• Yuán Jiāhuá. Hànyŭ fāngyán gàiyào. Pekín: Wenzi Gaige Chubanshe, 1960. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Min

Viccionari