Mina de can Travi
La mina de can Travi és una mina d'aigua de l'antiga masia de Can Travi, al barri de la Vall d'Hebron de Barcelona, construïda a mitjans del segle xix per a vendre l'aigua transportada per canonades al nucli d'habitatges de la Vila d'Horta. També alimentava 2 fonts públiques. Garantia el subministrament de 40 plomes (uns 3.666 l/h). Va ser una empresa pionera en el subministrament d'aigua corrent.[1] Els 4 pilars d'aigua estan inclosos a l'inventari de Petits paisatges de Barcelona.[2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Font de mina  | |||
| Construcció | 1857 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i la Vall d'Hebron (Barcelonès) | |||
| ||||
Descripció modifica
La mina té 1.900 metres de longitud i està a 20 metres de profunditat. Està formada per 3 ramals de túnel sense revocar, que s'uneixen sota els actuals jardins de Rosa Luxemburg, seguint el túnel fins a arribar a l'actual carrer de Jerez, amb l'últim tram en galeria d'obra.[3] Des de la sortida de la mina l'aigua es condueix per gravetat per una canonada enterrada de 15 cm de diàmetre, passant per 4 torres, o pilars de distribució, amb un recorregut de prop de 2 km i un desnivell total de 50 metres. Els pilars, d'entre 9 i 13 metres d'alçada, estan situats a la plaça de les Masies d'Horta, al carrer de Sanpere i Miquel/Rajoler, al carrer d'Horta i al carrer Cartellà. A la part alta tenen un plomer distribuïdor, del qual surten les canonades cap als usuaris, amb el cabal contractat. Cada usuari té un dipòsit per a recollir l'aigua. En alguns casos aquest dipòsit del comprador tenia un altre plomer que repartia de nou a altres cases subcontractades. El pilar del carrer d'Horta alimentava també la font que hi ha annexa, fins a la dècada de 1960 que va ser substituïda per aigua de la xarxa general. També li arribava l'aigua de la mina a la font que hi havia a la plaça de la Vila, actual plaça de les Santes Creus,[1] que amb l'annexió d'Horta a Barcelona el 1904, es va substituir la font per una rèplica de la font de Canaletes, alimentada per la xarxa general.[4] Les torres, catalogades dins el Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, van ser restaurades el 2006.[5]
Història modifica
El 1857 Josep de Travi, propietari de la finca Can Travi, va comprar per 1.200 lliures catalanes unes parcel·les de la finca veïna, Can Rossell, així com l'autorització a buscar aigües subterrànies en dita heretat. Travi s'associà amb Josep Jordà i Cirera, constructor de mines, per construir i explotar una mina per a vendre'n l'aigua. La construcció de la mina durà 2 anys. El 1859 l'Ajuntament d'Horta s'interessa per la mina i decideix contractar 4 plomes d'aigua per repartir-les en tres fonts situades en uns punts perfectament delimitats. Una font al carrer Major, una altra al barri dit de Guardiola i la tercera al barri de la Plana. Travi i Jordà van haver de canviar el recorregut previst de la canonada, per a arribar a les fonts demanades. A canvi, l'Ajuntament cedia terrenys per a construir-hi tres pilars repartidors. El 1860 es firmen els primers contractes de venda d'aigua. Els primers compradors van ser Josep Bonet i Francesc Giol, alcalde d'Horta, que contractaren 2 plomes cadascun. L'Ajuntament finalment comprà 3 plomes a perpetuïtat, per 500 lliures cadascuna. El 1861 es signen els primers contractes a particulars, al preu de 600 lliures per 1 ploma a perpetuïtat, i en els anys següents es signen una vintena de contractes més. Travi i Jordà garantien el subministrament de 40 plomes. Ells es responsabilitzaven del manteniment de la mina, i els contractants es feien càrrec del manteniment de les canonades i els pilars. El 1862, vist que la mina produïa més cabal del contractat, la canonada es perllongà per la riera d'Horta, avui carrer Tajo, arribant fins a la finca de Jacinto Oliver Lasaleta, al carrer Cartellà, on hi havia una fàbrica de midó. Allà es va construir el quart pilar, més alt que els altres gràcies al major desnivell des de la torre anterior. Oliver contractà 2 plomes, però altres veïns de la zona també en contractaren, com Ramon Espiell i Ruiz, que contractà 6 plomes, per 700 lliures cadascuna, probablement per abastir diverses cases de la seva propietat.[1]
Tot i que Travi i Jordà s'havien compromès al manteniment de la mina a perpetuïtat, en algun moment devien deixar de fer-ho, doncs cap el 1934 es constituí l'Associació de Propietaris de la Mina de can Travi, que encara existeix, que es fa càrrec del manteniment de totes les instal·lacions, túnels, conduccions i pilars.[1]
Galeries de la mina modifica
-
Galeria de la mina -
Últim tram revestit -
Sala de decantació i mesura
Pilars distribuïdors modifica
-
Plaça de les Masies d'Horta -
Carrer de Sanpere i Miquel -
Carrer d'Horta -
Carrer Cartellà
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fernández, Juanjo; Giménez, Carlota «La mina de can Travi. 160 anys d'aigua corrent a Horta». EL POU, publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, 2017, pàg. 10-21.
- ↑ «Petits paisatges». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó
- ↑ «Plaça Santes Creus (antiga plaça Major)». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Mines i torres d'aigua Horta». Televisió d'Horta-Guinardó, 12-01-2007. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2022. [Consulta: 12 novembre 2022].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mina de can Travi |