Domingo Parés i Rivero

pilot de motociclisme català
(S'ha redirigit des de: Mingo Parés)

Domingo Parés i Rivero (Sants, c. 1958 - Barcelona, 26 d'octubre de 1986),[1][2][3][4] més conegut com a Mingo Parés, fou un pilot català de motociclisme de velocitat que va destacar en competicions de resistència i pujades de muntanya durant les dècades de 1970 i 1980. Es va morir a l'edat de 28 anys, a causa de l'accident que patí durant l'edició de 1986 de les 24 Hores de Montjuïc.[5][6]

Infotaula de personaMingo Parés
Biografia
Naixement(ca) Domingo Parés i Rivero Modifica el valor a Wikidata
c. 1958 Modifica el valor a Wikidata
Sants (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 octubre 1986 Modifica el valor a Wikidata (27/28 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort24 Hores de Montjuïc 1986 Modifica el valor a Wikidata (Caiguda accidental i col·lisió Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciópilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat
resistència (motociclisme) Modifica el valor a Wikidata
Carrera esportiva
NacionalitatCatalunya Catalunya
TemporadesAnys 70 i 80
MarquesYamaha, Suzuki

Parés debutà en pujades de muntanya a mitjan dècada de 1970 i més tard disputà diverses edicions del Campionat estatal de velocitat, fins que es retirà de la competició per tal de dedicar-se als seus negocis, tot i que seguí participant regularment en curses de resistència. El 1985, guanyà les 6 Hores de Calafat amb una Yamaha i fou segon a les 24 Hores de Montjuïc.[7] Per una ironia del destí, declarà aleshores que mai no tornaria a competir en aquella prova, però finalment hi tornà el 1986,[8] l'any en què hi morí.

L'accident mortal

modifica

El cap de setmana del 25 al 26 d'octubre de 1986, Parés participava a les 24 Hores de Montjuïc com a membre d'un equip format amb els pilots Rosa i Pardo, als comandaments d'una Suzuki 750. A les 8 i 10 de diumenge (quan es portaven 14 hores i 40 minuts de cursa[9]) mentre anava a encarar la recta de l'estadi havent superat el Poble espanyol, en sortir del revolt de Sant Jordi (el més llarg i ràpid del circuit[10]) a gran velocitat, Parés va perdre el control de la seva motocicleta en derrapar-li la roda posterior i colpejà la moto de Toni Boronat,[5] qui en aquell moment l'estava avançant per la banda dreta.[11] A conseqüència de la topada tots dos caigueren i s'estavellaren contra el terra,[12] anant Parés a xocar contra un senyal de trànsit. Traslladat a l'Hospital Clínic, hi ingressà cadàver (la mort l'hi causà l'enfonsament de la caixa toràcica producte de l'impacte contra el terra). Boronat, d'altra banda, patí commoció cerebral i fou ingressat a l'Hospital Vall d'Hebron amb ferides de pronòstic greu.[7]

Mingo Parés era el setè pilot mort a la cursa[13] i acabà essent-ne el darrer, ja que el seu fatal accident provocà l'abandonament definitiu del circuit de Montjuïc i la fi de les 24 Hores.[14] Des del mateix dia de la seva mort s'encetà una polèmica entre defensors i detractors del circuit[15] fins que hi acabà intervenint la Generalitat de Catalunya, amb la decisió de crear una infraestructura apropiada per a la pràctica del motociclisme amb tota mena de mesures de seguretat. Un cop establert un consorci amb l'Ajuntament de Montmeló i el RACC, el 1991 s'inaugurà el Circuit de Catalunya, on des del 1995 s'hi celebren les 24 hores Motociclistes de Catalunya, hereves de les de Montjuïc.[16]

Referències

modifica
  1. «Domingo Parés i Rivero» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 28-10-1986. [Consulta: 18 gener 2014].
  2. «La seguretat, la gran llosa de les curses a Montjuïc». btv.cat. BTV, 09-12-2012. [Consulta: 18 gener 2014].
  3. Castillo, Juan José. «Sale el sol» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 28-10-1986. [Consulta: 18 gener 2014].
  4. «Domingo Parés» (en anglès). motorsportmemorial.org. Motorsport Memorial, 2012. [Consulta: 18 gener 2014].
  5. 5,0 5,1 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «La dura resistencia». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 251. ISBN 84-920886-5-6. 
  6. Del Arco, Javier. 55 Años de historia del motociclismo en el circuito de Montjuïc (en castellà). Barcelona: RACC & Edicions Hipòtesi, SL, 2004. ISBN 978-84-933224-4-1. 
  7. 7,0 7,1 «El triunfo del equipo Grau-Garríga-Cardús, ensombrecido por la muerte dé Parés» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 27-10-1986. [Consulta: 18 gener 2014].
  8. «Montjuïc. Punto y seguido» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 28-10-1986. [Consulta: 18 gener 2014].
  9. «Gloria y tragedia en Montjuïc» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 27-10-1986. [Consulta: 18 gener 2014].
  10. «Dossier de Prensa» (PDF) (en castellà). dailymotos.com. Museu de la Moto de Barcelona, 19-07-2012. [Consulta: 18 gener 2014].
  11. «Accidente mortal de un piloto en las 24 Horas motociclistas de Montjuïc» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El País, 27-10-1986. [Consulta: 18 gener 2014].
  12. «Parque Montjuïc, Spain» (en anglès). theracingline.net. [Consulta: 18 gener 2014].
  13. Alonso, Alejandro. «Exposición sobre las 24 Horas de Montjuic en el Museo de la Moto de Barcelona» (en castellà). clubmoto1.com, 19-07-2012. [Consulta: 18 gener 2014].
  14. «Les 24 Heures de Montjuich (improprement appelées parfois 24 Heures de Barcelone)» (en francès). racingmemo.free.fr. [Consulta: 18 gener 2014].
  15. «El circuito de Montjuic pierde adeptos, tras la última y trágica edición de las 24 Horas» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 28-10-1986. [Consulta: 18 gener 2014].
  16. «El ral·li Barcelona Montjuïc Revival se suspèn per un accident amb dos ferits». btv.cat. BTV, 08-12-2012. [Consulta: 18 gener 2014].

Enllaços externs

modifica